La desprivatització sanitària obre la primera gran bretxa entre ERC i PDECat al Govern
La convivència al govern de dos partits que es deuen a –i que aspiren a créixer en– electorats divergents en l'eix esquerra i dreta sovint suscita aspreses, que poden desembocar en esquerdes, i també en abismes. Això és el que està passant al Govern català per l'actuació del conseller de Salut, el republicà Toni Comín, que vol desempallegar-se dels centres amb ànim de lucre de la xarxa sanitària pública.
El pla inicial, que consisteix a deixar de derivar activitat pública cap a la privada clínica del Vallès, cap a l'Hospital General de Catalunya i cap al Sagrat Cor, va generar friccions. L'anunci de l'estalvi per les arques públiques que s'aconseguiria amb la sortida de la clínica del Vallès, ja realitzada, va ser l'origen de les esquerdes. Ara, quan el conseller ha plantejat la compra directa de l'Hospital General per 55 milions d'euros, la posició entre els socis amenaça de ser abismal.
Des d'ERC recorden que l'operació sanitària es troba en el pla de Govern acordat entre tots dos partits, i que no estan disposats a cedir en el que consideren una actuació de mínims per assegurar el servei públic, un benefici pel pacient i un estalvi de diners. A més, treuen pit pel que fa al seu model, assegurant que demostra que el model públic és superior en qualitat i eficiència.
Mentrestant, des del PDECat afirmen que el problema és nominal, ja que no es poden considerar “desprivatitzacions” al que són derivacions d'un servei que es seguia donant de forma universal. Entenen que la forma de vendre-ho per part del departament de Comín esmena la gestió de l'anterior conseller, Boi Ruiz, i apuntala el discurs de l'esquerra que els acusa d'haver deixat la sanitat en mans privades.
Però el problema per l'antiga Convergència va més enllà del discurs. Diversos sectors del partit, entre ells el més proper a l'expresident Artur Mas, adverteixen sobre la pèrdua de suports del partit per la franja de la dreta moderada, cosa que atribueixen al gir independentista i a una certa preeminència esquerrana dins el sobiranisme.
És per això que veuen el pla “desprivatitzador” de Comín com una font d'enfrontaments amb les empreses beneficiades per l'externalització sanitària i la construcció de nous centres, que no farien falta si es porta a terme la compra de l'Hospital General. El PDECat té la lupa posada sobre la pèrdua de suports en aquests sectors econòmics i la seva àrea d'influència social entre les classes mitjanes i altes catalanes, un puntal històric dels nacionalistes però que en les últimes eleccions ja ha començat a mirar cap a altres partits, com Ciutadans.
Polèmica al Parlament, oposició a Sant Cugat
La bretxa oberta entre els dos partits per la gestió sanitària del conseller republicà, Toni Comín, va saltar als mitjans la setmana passada en forma de polèmica entre el propi conseller i la portaveu de JxSí en la comissió de sanitat, la convergent Montserrat Candini. La portaveu va carregar en una entrevista a Redacción Médica contra el discurs de la desprivatització sanitària, del qual Comín ha fet bandera, assegurant que “la privatització de la sanitat catalana no és real” i assegurant que es tracta d'una gestió més centrada en “acontentar a l'esquerra que al pacient”.
Comín va sortir en tromba a reclamar una rectificació de la portaveu del seu grup, mentre des del Govern es va optar per treure ferro a l'assumpte amb un suport tancat al conseller. Però pel d'ERC, això no va ser prou. El mateix Comín va reobrir la polèmica al final de la setmana, reclamant lleialtat a tots els membres del grup que sosté l'Executiu.
Cap dels dos partits vol portar aquestes diferències al Consell Executiu, però tots dos són conscients que les tibantors seguiran augmentant a mesura que ERC avanci en el pla sanitari. Fins ara, Comín ha estat curós en no llançar cap crítica a la gestió de l'anterior conseller, el que li ha impossibilitat vendre la seva actuació com un canvi de model. Però la idea de comprar el General no només troba oposició al PDCat de l'Executiu sinó, sobretot, en el món local convergent. La poderosa alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, és una de les veus més actives contra l'actuació del conseller, a la qual a més se sumen altres líders del PSC del Vallès.
Diferències sobre la fiscalitat
Tot i que la sanitària és la més visible, no és aquesta l'única àrea on ERC i PDECat tenen diferències per la tasca del govern. En plenes negociacions dels pressupostos, que s'estan duent a terme entre el departament d'Economia i la CUP però seguides molt de prop per Presidència, els anticapitalistes mantenen la pretensió d'augmentar els impostos a les rendes altes. Aquest propòsit és una línia vermella per al PDCat, que ja ho va vetar en les malmeses negociacions pels comptes del 2016, el rebuig va desembocar en la qüestió de confiança de Carles Puigdemont.
Els de Junqueras eviten fer d'això un casus belli, i es decanten per acomodar les preferències de tots dos amb fórmules intermèdies, com l'impost a les grans fortunes que el Govern ja va anunciar. Però, d'altra banda, tampoc estan disposats a tornar a quedar-se sense comptes per una oposició fèrria a tocar la fiscalitat. Economia proposa pactar algunes noves figures perquè el projecte pressupostari passi a tràmit amb els vots de la CUP i, d'aquí, continuar temptejant als grups. De fet, els republicans pressionen Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona per aconseguir estovar a CSQEP al Parlament.
