Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.

L’aigua turquesa i cristal·lina de la Puglia

Platja Punta Prosciutto.

Alicia Fàbregas

El taló de la bota, la terra sense pluja –Apuvlia- o la zona menys muntanyenca d'Itàlia. Tots aquests noms per designar la Puglia, una zona increïble al sud d'Itàlia, encaixada entre els Apenins, l’Adriàtic i el mar Jònic, amb unes platges i un menjar espectaculars i desenes de pobles en els quals perdre's i gaudir dels seus carrers, de les seves places, els seus bars, els seus gelats, cafès, sol i ombres. Un lloc per recórrer, per agafar un cotxe i deixar-se portar per la improvisació, parant en qualsevol dels 300km de costa. 

La ciutat bonica 

La capital de la regió és Bari i pot ser un bon punt de partida, encara que com a punt d'inici, Brindisi, una mica més al sud, també és bona opció. Des d'allà en cotxe es triga prop d'una hora a creuar de la costa de l’Adriàtic a la del Jònic i arribar a la “Ciutat bonica” –del grec Kalé polis-, Gallipoli, a la província de Lecce. 

 

Unida a la península per un pont, Gallipoli es dibuixa com un illot d'aire grec, barroc i neoclàssic, entre muralles, envoltat de sorra i aigües cristal·lines. Però a part de les visites i els banys, per assentar tot el sol del dia i digerir el cansament, degustar els plats típics de la zona és una gran idea. Receptes senzilles, amb matèries primeres de molt bona qualitat i un oli d'oliva per sucar pa. Hi ha bastants plats a base de tomàquet, albergínia, carxofes, olives negres… tot barrejat amb una infinitat de varietats de pasta, com els orecchiette, que sol ser el producte estrella. I com que la tradició pesquera segueix encara molt viva, hi ha també molt peix espasa i marisc. 

Cales rocoses i platges infinites 

A la mateixa costa Jònica, resseguint el golf de Tàrent, cap al nord des de Gallipoli s'arriba a Porto Cesareo. Platges extensíssimes, quilòmetres i quilòmetres de sorra, però també cales entre roques i penya-segats, tot banyat per aigua transparent a més no poder, d'un color que és impossible no voler banyar-se. Això sí, els italians solen ser bastant addictes al sol i encara que aquesta no sigui una zona molt coneguda pel turista estranger, els locals la coneixen bastant i els encanta. Així que cal estar preparats per compartir privilegis, no amb hordes de turistes, perquè no tot està massificat i es conserven molts quilòmetres de platja verge amb les seves dunes i la seva vegetació, però en alguns casos sí que cal tenir en ment que no estarem ni molt menys sols de tu a tu amb la naturalesa. 

 

De tornada al cotxe i posant rumb al nord una altra vegada, es pot arribar a una altra extensió de platja que malgrat ser impressionant, no està massa explotada a nivell turístic. Allí és possible fins i tot fer la croqueta per la vora del mar durant una estona i no ensopegar amb ningú. És Punta Prosciutto, una platja estreta i molt llarga, empolvorada de dunes i esquitxada de vegetació, amb les mateixes aigües turqueses que caracteritzen tota aquesta zona. 

I ja de tornada a Brindisi, es pot utilitzar part de la Via Apia, que li deien els romans, una de les calçades més importants de l'antic Imperi, que unia Brindisi amb Roma.

 

Vueling vola dues vegades per setmana a Brindisi.

Sobre este blog

Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.

Etiquetas
stats