París, ciutat de passejades, enamora cada estiu. I per caminar, res millor que els marges del Sena. El recorregut clàssic, per la monumentalitat de la riba dreta i la solemnitat del Louvre, és normalment suficient per absorbir l'ambient de la capital francesa, però una bona alternativa és fer el tram pel boulevard Henri IV a l'Ajuntament, l’actual lloc de treball de la primera dona alcaldessa de la ciutat, Anne Hidalgo, d'origen espanyol.
Precisament Hidalgo, quan era tinent d'alcalde i coincidint amb el primer mandat de José Luis Rodríguez Zapatero en el govern espanyol, va impulsar aquest passeig, que és la part final de la trajectòria de 'La Nueve', el camí d'alliberament, la ruta que va seguir la columna que va signar la derrota dels nazis a París, una companyia militar d’avançada que estava formada gairebé exclusivament per republicans espanyols de l'exili.
Una placa al boulevard Henri IV recorda la participació dels espanyols en l'alliberament de París, un fet que va ser oblidat durant dècades. A Espanya, per raons òbvies sota el règim de Franco. A França per la recança de menystenir la “grandeur” i reconéixer que els que es van enfrontar a la última resistència del règim de Hitler van ser aquells els espanyols que van rebre de Charles De Gaulle una promesa de suport per lluitar conra el règim franquista que mai va es va concretar un cop acabada la Segona Guerra Mundial.
Per als més puristes, el veritable començament del camí es troba a la Porte d'Italie, a la riba esquerra del Sena, més a l'est del barri llatí que va guanyar popularitat amb la bohèmia i les protestes estudiantils dels anys seixanta.
Després es passa pel mig del Districte 13, que no és dels més turístics de París, tot i que acull moltes institucions culturals als voltants dels Jardins des Plantes, quan el caminant s'acosta al riu.
Les brigades espanyoles van travessar el Sena pel pont d'Austerlitz, a on una altra placa evoca l'alliberament, que es recorda cada 24 d'agost. El pont, el més ample de tots els que s’han construit a la capital francesa, condueix gairebé directament al bulevard de la Bastille, en paral·lel al canal de Saint-Martin. Aquest és un dels desviaments més recomanables d’aquesta ruta, un passeig pel cor del republicanisme francès.
La plaça de la Republique i els seus voltants, com el bulevard Richard Lenoir, deixa entreveure un París mundà i alternatiu, un barri dinàmic amb una bona oferta de vi, gastronomia i art, els plaers fonamentals de la capital. Un cop assaborit el desviament, es pot tornar al Sena passant abans per la plaça dels Vosges, una de les més malencòniques de París, i la casa de Victor Hugo, un dels escriptors romànitcs francesos que més va enarbolar la bandera del republicanisme i dels més desfavorits.
Una altra vegada a la riba del Sena, el Quai de l'Hotel de Ville porta, amb unes vistes esplèndides a l' île de la Cité i la catedral de Notre Dame, a l'Ajuntament, on va entrar el republicà Amadeo Grané per exigir la rendició de les autoritats nazis aquell agost de 1944, ara farà 70 anys, i a l'esplanada de l'Alliberament, de nom explícit, ja al cor del París clàssic i majestuós.
Trobem una descripció detallada de la ruta de 'La Nueve', la companyia que després va seguir amb la seva aventura militar fins Alemanya, essent els que van alliberar el Niu del Còndor d'Hitler, a la web de l'Instituto Cervantes, gràcies als esforços d’Anne Hidalgo per recuperar la memòria republicana espanyola a París.
Sobre este blog
Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.
