Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Diferents experiències europees reflexionen sobre la pobresa energètica

Un habitatge sense bombeta.

Blanca Blay

A l'Estat espanyol, la gestió dels serveis d'aigua i energia està principalment en mans privades i s'estima que es produeixen al voltant de 2 milions de talls de subministrament a l'any (aigua, llum i gas). Així ho recull l'Aliança contra la pobresa energètica, que ha celebrat una jornada sobre pobresa energètica i accés a subministraments bàsics per conèixer experiències en països veïns.

Segons un estudi publicat l'any passat, es calcula que una de cada deu persones a la Unió Europea pateix pobresa energètica i aquesta afecta especialment a països del centre i el sud d'Europa. Un d'aquests països és Grècia. Saska Petrova és una de les investigadores que va participar en el projecte britànic EVENT, que va estudiar la vulnerabilitat de la població al nord de Grècia per accedir a subministraments bàsics.

“La situació ha estat molt difícil [a Grècia] des de la crisi econòmica. Com a resultat del règim d'austeritat hi va haver un col·lapse total del sistema de subministrament d'energia i les ajudes. Les sol·licituds s'han hagut de controlar i els processos burocràtics han complicat molt els processos, i això fa que molts ni ho intentin”, ha explicat aquest dissabte en la jornada sobre pobresa energètica.

Segons la seva investigació, les instal·lacions en els habitatges són molt defectuoses i les cases no són eficients energèticament. “Com a conseqüència del boom de la construcció en els noranta -com va passar a Espanya- moltes famílies viuen en habitatges que no estan ben aïllats”, ha comentat. Un altre problema que van detectar a través del projecte EVENT és que els ajuts estatals per a les persones que tenen problemes per fer front al pagament de subministraments - que poden arribar a suposar un 40% de descompte- són insuficients. “Els ajuts estan calculats basant-se en preus estimats per sota del preu de mercat”, ha assegurat.

Davant la pujada de preus i la incapacitat de les persones d'utilitzar l'energia que necessiten, ha dit, molts han començat a buscar fórmules alternatives com l'ús de cremadors de llenya.

15.000 morts per pobresa energètica al Regne Unit

On també s'ha detectat un estat molt defectuós dels habitatges és al Regne Unit, on es calcula que només l'hivern passat hi va haver 15.000 morts associades a situació de pobresa energètica i on almenys 9 milions de persones la pateixen.

“Al Regne Unit la crisi també ha incrementat els nivells de precarietat de moltes persones, ni tan sols pots pagar un lloguer a Londres amb el salari mínim perquè el preu del lloguer és desorbitat”, ha explicat James Angel, de Switched on London. Segons aquest jove, el parc d'habitatge és molt problemàtic, l'eficiència és molt baixa i els propietaris no es fan càrrecs de problemes com humitats. Angel ha explicat que al Regne Unit les 'big six' -com es coneix a les sis grans empreses privades que controlen els subministraments bàsics- s'alien per treure el màxim benefici.

Des d'iniciatives com Switched on London lluiten per conscienciar sobre els drets energètics i fan campanya perquè es creï una companyia energètica pública que pugui ser una alternativa a l'oligopoli privat que talla subministraments. El seu lema és 'Energy for people, not for profit' (energia per a la gent, no per al benefici).

Sancionar empreses per tallar subministraments

A França, la inseguretat energètica va ser un concepte que es va introduir ja en la llei que reconeixia el dret a l'habitatge, el 1990. Anys més tard, el 2007, es va fer un pas més i es va prohibir els talls de subministrament d'electricitat i gas a persones vulnerables entre novembre i març, quan el fred apreta més. Aquesta prohibició es va estendre més tard a un altre servei bàsic, l'aigua, cas en què es prohibia el tall durant tot l'any.

“Encara que els càlculs oficials diuen que un 14% dels habitatges francesos estan en situació d'inseguretat energètica la precarietat afecta més gent que viu en edificis amb una mala eficiència energètica”, ha explicat al seminari Natalia Dejean, de Coordination Eau Bien Commun. Segons ha compartit, un dels motius és que els edificis antics consumeixen fins a cinc vegades més energia en comparació amb els habitatges de nova construcció.

Fa dos anys, al setembre de 2014, es va organitzar una campanya per garantir que les empreses que no complien amb la llei i que feien talls de subministrament de manera il·legal no quedaven impunes. “Fins avui hem aconseguit portar 15 casos als tribunals a França”, ha resumit.

Etiquetas
stats