Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

“La normalitat ha de deixar de ser Belén Esteban, sabent que tampoc podrà arribar a ser Gramsci”

Els editors de 'Tigre de Paper' en una de les presentacions dels seus llibres

Mireia Biel

Barcelona —

Tres joves amb inquietuds van fer néixer un petit projecte editorial anomenat Tigre de Paper, la tardor del 2011 a Manresa. Activistes, amants de la cultura en general i la literatura en particular, Simó Vázquez i Arnau Carné van fundar la cooperativa que avui ja ha publicat una vintena de llibres d’autors reconeguts com Antonio Lozano, Mussa Abdel-Muti o Miquel López Crespí. Volen posar el seu granet de sorra per canviar el món i ho volen fer des d’una petita editorial que posi blanc sobre negre debats polítics quotidians i interessants. “Hem de canviar el món al mateix temps que el gaudim”, proclamen.

Què tenen de diferent els llibres que edita Tigre de Paper?

El nostre objectiu és rescatar el llibre polític. El llibre polític està tancat i empresonat per l’assaig. Els grans processos de canvi en les societats han vingut sempre acompanyats d’un canvi cultural i no de la mà de l’assaig, de la racionalitat. Ara estem vivint un moment de canvi social i estan sortint llibres interessantíssims, però que arriben a un públic molt intel·lectual o universitari. Nosaltres volem recuperar la literatura més popular i tornar a fer que la política no estigui allunyada de la quotidianitat, de l’oci…Sinó, li estem regalant tot el camp de la cultura a la ideologia dominant.

Ens estan adoctrinant?

Ara mateix no hi ha publicacions de pensament crític en català. La majoria de les editorials de pensament crític són bilingües en el millor dels casos i han renunciat al llibre polític. Si l’editorial de pensament crític abandona el que la gent llegeix, estem acabats.

Naixeu el setembre del 2011, poc després de les grans mobilitzacions del 15-M. Sou amants dels moviments socials. Tot plegat us esperona a pensar que hi ha una altra manera de llegir?

La batalla cultural és una batalla per l’hegemonia de les idees. Allò que és normal ha de deixar de ser Belén Esteban, sabent que tampoc podrà arribar a ser Gramsci. No hem de ser ni fetitxistes, ni hispters, ni tampoc ignorants. Però sí que hi ha una altra manera de llegir. Hem de poder recuperar el català i el pensament crític des d’una òptica que no sigui avorrida. Per què no ens ho podem passar bé mentre canviem la societat? Nosaltres hem posat la nostra llavor perquè en 5 o 10 anys puguem tenir un projecte editorial diferent en el fons i en la forma.

Del fons ja n’hem parlat. En la forma, que us constituïssiu en cooperativa és part del projecte?

Entenem el projecte des de diversos punts de vista sempre col·lectius. En primer lloc per la forma empresarial. Som una cooperativa perquè creiem que tot es decideix conjuntament. Per això vam crear el Club del Llibre. Les persones que ho vulguin donen suport a la nostra iniciativa. No paguen cap quota però es comprometen a comprar 10 llibres l’any. El nostre objectiu és editar-ne un cada mes. Amb aquesta fórmula hem aconseguit 145 subscriptors.

La cultura tampoc passa pel seu millor moment…

La cultura que vol fer alguna cosa diferent està en crisi. Hi ha una cultura transformadora, creada des de la comunitat, que potser no té un contingut gaire crític però té un fons col·lectiu. Nosaltres hem trencat amb els esquemes editorials. Ara, amb la col·lecció Urpes estem treballant l’escriptura col·lectiva i recollir així els anhels que està tenint l’esquerra combativa. Engeguem debats perifèrics, allunyats dels grans pols de lluita: l’amor, les noves relacions afectives, el control social de les noves tecnologies. Potser és un pas enrere a nivell teòric, però un pas endavant a nivell propagandístic.

La culpa és de les grans editorials?

La novel·la política està a les grans editorials com una gota enmig de l’oceà i en les editorials de llibre polític ni existeix. No cal treure títols de grans teòrics, sinó buscar allò més quotidià. Les editorials patiran un doble procés de concentració i atomització. Les editorials mitjanes tendiran a incloure’s dins dels grans grups o apostar per una comunitat reduïda i publicar títols determinats. Nosaltres construïm la nostra comunitat al voltant de la política.

Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Etiquetas
stats