El treball, realitzat al llarg del 2011, plasma el moment de contemplació de les obres. “La relació de l'individu amb l'objecte, l'individu i el coneixement”, explica Carlos Collado. La interacció en què la dialèctica de la mirada abstreu la persona del món que l'envolta es converteix en un moment íntim en què afloren sentiments com la solitud, el plaer, l'estranyesa, la simpatia o antipatia o la més pura i neutra curiositat“. Són cares, gestos, actituds que cristal · litzen en les instantànies.
La col · lecció de ceràmica del Palau Reial de Pedralbes és singular i ha permès a l'artista una “observació sense massificacions, portant la temàtica cap a un territori carregat d'intimitat”. Per Collado, “el repte era la complexitat d'un espai que no es pot alterar i una disposició de les peces que dificulta fotografiar els subjectes de forma no invasiva”, sense interferències en les actituds genuïnes.
Fotografies entre plats i atuells d'un palau... una instal.lació
La sort d'haver aterrat en aquest museu en concret és múltiple. Segons Collado, “la possibilitat d'exposar les fotos a les mateixes sales on van ser preses és inusual i converteix la mostra in situ en una instal.lació”. Amb la col.laboració de les Eternes Produccions Efímeres, amb les fotografies penjades a mig aire, el resultat és un joc de miralls visual i epacio-temporal, un ressò que estableix un diàleg amb les noves vistes de les sales. En definitiva, un set de nines russes que podria reproduir-se fins a l'infinit.
A més de retratar l'espai com a context, amb les diferents sales d'exposició, passadissos i corredors de la planta superior del palau, l'exposició és l'últim registre visual d'aquest espai destinat fins ara a exposar peces de ceràmica. “Casualment s'ha convertit en un document que segella un lloc amb una activitat concreta”, ja que en pocs mesos aquesta col.lecció de ceràmica serà desplaçada cap a l'edifici del Disseny Hub Barcelona, a la plaça de les Glòries. Una darrera mirada abans del desallotjament.
Fotografia, instal.lació... i interacció com coneixement expandit
La fotografia a Collado “es converteix en un llenguatge per parlar de coses que transcendeixen la mera fotografia”. En aquest cas, al contactar amb els retratats (més de 80 individus de 28 països) ha buscat establir un vincle, crear una comunitat a través de la qual canviar impressions i afegir altres dades sobre la seva visita al lloc, sobre les reaccions i sensacions davant a les peces i sobre la idea mateixa de contemplatio. Per això ha creat una plataforma en línia en forma de blog on ens convida a tots a participar (www.contemplatio-project.com).
D'aquesta manera, per exemple, el post serà una fusió del diàleg que pugui sorgir entre retratats i fotògraf ... Una manera de continuar treballant els continguts generats durant aquest any i mig al Museu de Ceràmica i seguir indagant.
'Contemplatio' és part d'un projecte més gran, és indagació en progrés
“Com es mira i es viu en els museus, com s'experimenta el museístic i les obres per part del públic”, aquesta és la idea base del projecte de Collado. Cerca el subjecte en el moment de contemplació, la interacció entre l'obra i l'usufructuari, el pont gairebé invisible que s'estableix.
Va ser a partir de la seva sèrie Magic Rooms quan Collado va prendre consciència del tema com a tal: aquí es va adonar que era la gent qui interactuava en les diferents habitacions dels hotels on es desenvolupa la fira Loop de vídeo art de Barcelona.
I amb aquesta idea de com mirem, treballa des de fa dos anys centrant-se en museus i fires d'art com el CosmoCaixa, Arc, el Museu Picasso... i fins i tot llocs menys evidents com el museu del Futbol Club Barcelona.
De museu de ceràmica a mostrari
El trasllat del Museu de Ceràmica del Palau Reial de Pedralbes al nou edifici del Disseny Hub Barcelona (DHUB), a Glòries suposarà una reducció enorme del seu espai expositiu i una pèrdua de la seva independència en quedar absorbit pel Museu d'Arts Decoratives. El Museu de Ceràmica, fundat el 1976 al Palau Nacional (seu ara del MNAC) i des de 1990 en la seva ubicació actual, està format per col.leccions privades catalanes adquirides per l'Ajuntament de Barcelona i compta amb unes 20.000 peces que anualment visiten unes 50.000 persones . El 3 mar 2013 començarà la seva peregrinació a l'altra punta de la Diagonal, on hi haurà d'esperar fins al 2014 per visitar.
El canvi és tot un joc de contrastos. El Palau Reial és un edifici de tall clàssic envoltat de jardins i que en els seus 1.000 metres quadrats s'exposa al públic fins a 1.600 peces de la col.lecció de ceràmica. Per la seva banda, el modern edifici del DHUB, dissenyat per MBM arquitectes (entre aquests, Oriol Bohigas), s'eleva sobre la plaça de les Glòries, un entorn no gaire atractiu, encara que en el futur, si s'enterren els vials de circulació, es guanyarien zones enjardinades. Tanmateix, dins d'aquest edifici el nou espai d'exposició de 1.000 metres quadrats estarà compartit entre les diverses col.leccions d'arts decoratives: de les 20.000 peces de ceràmica només es podran mostrar unes 200. Un 1% del patrimoni d'alt valor artístic i antropològic i 1.400 menys de les que, de moment, es poden veure exposades a Pedralbes.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
