“Hem perdut metres quadrats de llibreries, però hem guanyat punts de venda”, assegura Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya. Aquest fet resumeix la tendència del sector dels últims dos anys. La Catalònia, una de les llibreries de referència de Barcelona, va tancar després de 90 anys d’història i d’haver superat “una Guerra Civil, un incendi devastador i un conflicte immobiliari”, com va assegurar el director de l’establiment, Miquel Colomer en acomiadar-se dels seus clients. Han abaixat la persiana la Canuda, fundada el 1983, o la Gal·lí, que tot just arribava al quart de segle de vida.
El saldo del 2013, tanmateix, és positiu a Barcelona. Han obert una desena de nous espais amb propostes innovadores i originals. Tot per evitar el que el gremi ja denunciava: que “una ciutat sense llibreries visibles està mancada d’un segell de qualitat difícil d’omplir, i si la societat no desperta i reconeix aquest ofici que defensa la Cultura amb majúscules, deixarem les ciutats orfes d’un patrimoni”.
Gràcia i L’Eixample, punts neuràlgics
El més sorprenent, però, és que moltes d’aquestes noves llibreries s’han instal·lat a la Vila de Gràcia, per ser un dels punts de referència del comerç de proximitat a Barcelona. D’altres han escollit L’Eixample, districte no gaire allunyat del centre neuràlgic de la ciutat, com és el cas de La Documenta, una llibreria d’arts i humanitats que ha hagut d’abandonar el seu local en ple centre de Barcelona pel venciment del contracte del lloguer, que s’enfilava a xifres amb massa zeros per culpa de la Llei d’Arrendaments Urbans.
La normativa i la jubilació del propietari, Josep Cots, van portar a replantejar el negoci, que ha trobat en el nou soci, Enric de Arco, la fórmula perquè la llibreria tiri endavant. “Però ja em va bé”, explica Cots, que reconeix que la Llei d’Arrendaments també l’ha ajudat a convèncer-se que la zona on es trobava ja no està pensada pels barcelonins. Aquest fet hauria de ser contraproduent per negocis familiars d’aquest estil, però, en canvi, ha contribuït a la creació, tal com diu Cots, d’un barri de llibreries amb pretensions de difondre cultura.
Propostes innovadores
La cultura arriba al client amb més formats que mai. La llibreria Calders, que ha reconvertit una fàbrica de botons; l’Espai Contrabando, que indaga en el llibre polític; la llibreria Ona, que promou els llibres en català, o la Re-read, la llibreria low-cost per excel·lència, són només alguns dels exemples que demostren que especialitzar-se i transformar-se és la clau de futur.
És el que també han fet a La Caixa d’Eines, una llibreria infantil que promou la lectura des de fa un any. S’hi fan conta-contes, clubs de lectura infantils, juvenils i per adults, tallers de manualitats i presentacions de llibres. “Són activitats que dinamitzen la zona, generen moviment i fidelitzen un client que retorna al comerç de barri”, expliquen des de La Caixa d’Eines, que consideren que l’èxit es deu “a les propostes diferents que fan els nous establiments”.
El sector es retroalimenta
La majoria de nous establiments compten al darrere amb un equip de professionals que ja provenien del món del llibre i les editorials, ja sigui perquè havien format part d’un gran grup, per motivació personal o perquè han estat vinculats a l’Escola Llibreria. El més important, però, és que “l’obertura de nous espais és un fenomen que demostra que el sector està viu i té futur, malgrat que ens trobem en un moment de canvi de model social i cultural”, segons Daura. Mai tanta gent havia pogut llegir ni havia tingut els mitjans per fer-ho.
Societat poc lectora
Pels volts de Sant Jordi es coneixien les dades de l’estudi Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Catalunya, que indicaven que un 40% de la població no llegeix mai. El cert, però, és que els índexs de lectura sempre han estat per sota dels nivells europeus al nostre país. A Europa, un 71% de la població llegeix un llibre a l’any, com a mínim. Segons Daura, “vam arribar a un grau de cultura audiovisual elevat sense tenir un background de lectura i això ens ha perjudicat”. Això ara es trasllada, en conseqüència, als nivells de venda, que s’han reduït entre un 25% i un 30% des del 2008 perquè el consum de lectura no és ni prioritari ni habitual.
I en la mateixa línia, la veterania del senyor Cots, com el coneixen al barri, li permet afirmar que “en aquest país no s’ha llegit mai”. Pel llibreter, “el que cal abans de generar estadístiques és determinar què vol dir llegir, perquè no significa consultar el mail i el whatsapp, sinó endinsar-se en l’experiència d’agafar un llibre i devorar-lo”.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
