La Caldera torna a bullir dansa

La Caldera es va fundar l’any 1995 per un grup d’artistes a la Vila de Gràcia. Aquest projecte va ser durant 20 anys un centre de creació pioner tant a Catalunya com a Espanya. Fa gairebé tres anys es va haver de traslladar de Gràcia a Les Corts, a l’antic edifici dels cinemes Renoir. L'Ajuntament tenia la titularitat de l'edifici i el va cedir a l’entitat, un dels espais de creació escènica amb més trajectòria a la ciutat. Però el canvi anava més enllà del trasllat físic, perquè La Caldera es convertís en projecte públic i passés a integrar-se a la xarxa de fàbriques de creació municipals. L'entitat comparteix oficines amb l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya per tal de crear sinergies dins del sector.

Van caldre vuit mesos d'obres, les butaques de l'antic cinema Renoir van desaparèixer i les sales es van transformar en tres amplis espais d'assaig de 300, 200 i 125 metres quadrats, un magatzem, i una sala polivalent i per a reunions. Naixia un espai nou amb un nou esperit destinat al suport a la creació escènica, amb residències d'artistes i formació continuada adreçada als professionals. Més endavant, quan el pressupost ho permetés, també s'hi faria una programació regular d'espectacles de tot format i oberts als diferents tipus de públics. Després d’un any com a centre de creació artística ha arribat aquest moment i acaba d’obrir una nova sala d’exhibició d’espectacles tant de dansa com d’altres arts escèniques. Un espai totalment polivalent amb capacitat per a 100 persones que ha inaugurat el cicle Cosmovisions, que té com a objectiu mostrar al públic muntatges molt variats amb les arts escèniques com a protagonistes.

Cosmovisions ha començat amb One-hit wonders, on la coreògrafa Sol Picó fa un repàs de la seva trajectòria, i amb Juan Luis Matilla presentant Boh!, una reflexió sobre el cinisme i el poder, des del Renaixament italià fins a Silvio Berlusconi, amb una banda sonora de música italiana; Maria Campos hi portarà el 26 i 27 de maig Tarannà, que planteja la idea de la transformació a través de l’objecte, l’espai i el cos; Lucy live, de Diana Gadish, el 28 de maig, qüestiona les convencions del cabaret i el cafè-teatre amb dansa, teatre i clown; el coreògraf Guillermo Weickert i el pianista Alejandro Rojas-Marcospresenten amb IUSISUSU? al 10 i 11 de juny, un espectacle basat en la improvisació i el diàleg de les seves disciplines i per tancar el cicle, el 17 i 18 de juny, Jordi Cortés recupera Fuck-in-progress, que aborda la sexualitat de persones amb diversitat funcional.

El tret distintiu de La Caldera és disposar d’una base estable de creadors residents amb una llarga trajectòria i experiència professional en diferents camps, i poder oferir les seves infraestructures perquè aquests artistes i els nous puguin seguir desenvolupant trajectòries artístiques sòlides i de qualitat. La Caldera vol estar ben oberta perquè “quedi per a la ciutat i per a la dansa”. “Que la gent que ve darrera trobi un espai, sigui per a gestió o per raons artístiques, amb què perduri l'esperit de l'entitat”, que es va crear, fa 20 anys, a partir de les necessitats de les companyies del moment. La cessió per part de l’Ajuntament dels antics cinemes a La Caldera va representar una molt bona notícia per a la sostenibilitat de la dansa a Catalunya. La incertesa d'aquest espai va començar quan van tenir les primeres dificultats per renovar el lloguer. Pels volts del 2008, la propietat va proposar vendre l'espai, una iniciativa que l’entitat va veure amb bons ulls, perquè era un preu raonable, sempre que tinguessin el suport municipal. El districte de Les Corts els ha rebut amb els braços ben oberts i “reivindica la dansa”. Després de la complicitat amb els veïns de Gràcia, ha calgut partir de zero per repetir-ho a Les Corts. A foc lent La Caldera torna a bullir dansa.