Què sap un espectador espanyol del cinema italià actual? Poca cosa. Què en pot saber? Doncs l'espectador mitjà, el “consumidor” (quina horrible paraula!) habitual de cinema, poca cosa més. S'exhibeixen molt poques pel.lícules del país transalpí a Espanya, menys del 10% de la producció. Aquesta mancança ha motivat la primera Mostra de Cinema Italià de Barcelona (MCIB), organitzada per l'Istituto Luce Cinecittà i que tracta de convertir la ciutat comtal en una plataforma privilegiada per a la difusió del cinema italià a Espanya. Des de divendres, 14 de desembre, fins al dimarts, 18, els cinemes Verdi projectaran gratuïtament vuit llargmetratges i altres tants curts i quatre projeccions especials. Cada pel.lícula serà presentada pel seu director i per alguns dels actors.
La selecció dels títols és tot un luxe. “És un festival de festivals”, va comentar en la presentació Carla Cattani, cap de l'Àrea FilmItalia de l'Istituto Luce Cinecittà. “Recollim una selecció del millor que ha passat pels festivals de Cannes, Locarno, Venècia, Toronto i Londres”. Per Daniela Aronica, directora del Centro di Studi sul Cinema Italiano i professora a la Universitat de Barcelona, “ens trobem davant d'una generació de cineastes que ha deixat des de fa temps de mirar-se el melic per confrontar-se amb la realitat i posar, si és possible, el dit a la nafra; que sap aprofundir amb descarnada lucidesa en els moments dramàtics de la història nacional o representar-los amb inquietuds antropològiques ”. Així es pot veure en les pel.lícules de la Mostra, que tracten temes tant històrics com socials, com onírics, com divertits però que reflecteixen, com correspon, la realitat italiana del moment.
Directors presentadors
Presentaran les seves pel.lícules els propis directors, de manera que comptarem amb la presència de figures destacades com el turc-italià Ferzan Özpetek (Premi d'Honor de la MCIB), de qui podrem veure Magnífica presència; Marco Tullio Giordana (Relat d'una massacre, sobre els anomenats ‘anys del plom’, la dècada dels 70, a partir del primer atemptat, el desembre de 1969, al Banc Nacional d'Agricultura, a Milà), Susana Nicchiarelli (El descobriment de l'alba, una segona oportunitat que dues germanes reben des el passat) o Giuseppe Piccioni (El vermell i el blau, quatre divertides i commovedores històries que ocorren en una escola de Roma) juntament amb cineastes que presenten la seva òpera prima, com és el cas de Daniele Ciprì (Ha estat el fill, una història surrealista amb la màfia com a teló de fons), Elisa Fuksas (Nina, la història d'una noia que somia amb fugir a la Xina), Leonardo di Costanzo (la gran sorpresa de la Mostra de Venècia per L’interval, la relació entre una noia presonera i un noi guardià, que inexorablement recuperaran les seves il.lusions d'adolescents), Edoardo Gabbriellini (Els amos del pis, sobre l'arribada de dos joves empresaris de la construcció a un poble dels Apenins) i David Maria Putortì (La guerra del porc, basada en Diario de la guerra del cerdo, de Bioy Casares, que tracta el conflicte generacional pel poder).
A més, es podran veure quatre projeccions especials, començant per Magnífica presència, l'última pel.lícula de Özpetek, que inaugura aquesta nit la Mostra. Seguiran La guerra dels volcans, documental de Francesco Patierno, que relata un moment de la història del cinema italià i mundial, una hostòria intensa i atemporal amb Roberto Rossellini, Ingrid Bergman i Anna Magnani. La mítica Stromboli, amb una Bergman estelar, es veurà a continuació. L'altra projecció especial de la Mostra és la versió animada del clàssic Pinotxo, que recentment va inaugurar la Mostra Internazionale de Venècia, d'Enzo D'Alò, on la música és l'obra pòstuma de l'inoblidable Lucio Dalla.
Aquestes pel.lícules estarien en cartellera per aquestes dates si no tinguéssim les mancances que hem comentat. Són, per tant, una mostra fidel i de la major qualitat del que s'està rodant a Itàlia, que ha viscut un dels millors anys quant a producció cinematogràfica. “César ha de morir, dels germans Taviani, ha guanyat l'Ós d'Or de Berlín aquest any i la pel.lícula Reality, de Matteo Garrone-director de Gomorra-) es va endur el premi del jurat a Cannes, mentre que Elio Germano compartir premi amb Bardem a Cannes ”, va recordar Cattani en la presentació de la Mostra.
Cuidem els festivals...
Estem, per tant, davant d'una oportunitat per veure pel.lícules que, pel moment, no es comercialitzaran a Espanya. “Si no tenim cura dels festivals, bona nit i tapa't, perquè tal com estan les coses, els festivals ens hem convertit en distribuïdors de cinema”, va comentar Ángel Sala, director del Festival de Sitges i president del jurat del Premi al millor curtmetratge de la MCIB . “Hi va haver una època en què el públic espanyol aplaudia a Gassman, a Sordi ... a grans actors i directors italians. Ara no té ocasió de veure'ls en cinemes ”.
Iniciatives com aquesta Mostra permeten posar de manifest aquesta trista situació i, sobretot, permetre l'aficionat al cinema, conèixer de primera mà el que s'està coent en els estudis italians.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
