Recolzat per la gran afluència de públic de l'any passat (més de 134.000 visitants), amb més recursos econòmics (102.000 euros de pressupost) i amb la resposta positiva de les persones i entitats implicades en anteriors edicions, DOCfield ha ampliat el festival amb nous formats, més continguts i la mirada local. En aquest sentit, Sílvia Omedes, directora de Photograhic Social Vision, apunta que “és important que un festival de fotografia documental a Barcelona parli del nostre propi entorn”.
Més de 100 autors mostren les seves fotografies en 40 exposicions, amb la participació de 34 seus com galeries, centres cívics, museus i altres sales alternatives. És el plat fort del festival, que aquest any ofereix la novetat de set rutes organitzades per barris: Ciutat Vella, Poble Sec, Poble Nou, Eixample, Gràcia, Nou Barris i Sarrià.
Sota el lema “The Heart of the Matter” (el quid de la qüestió), la tercera edició del festival està orientada a promoure una mirada crítica i realista del món a través d'una fotografia documental que explica històries personals i globals. Jessica Murray, directora artística del certamen, 17 exposicions són propostes seves, proposa que la manera més fàcil de salvar la distància entre dues persones és la combinació d'una imatge eficaç i una història ben explicada. Amb aquesta premissa, explora diferents mètodes de narrativa visual mentre aborda algunes de les temàtiques més importants i emblemàtiques del nostre temps, com el conflicte, la corrupció, el capitalisme global, el declivi econòmic, la migració, la identitat, la cultura, l'autodeterminació o la lluita.
Els projectes exposats en diferents espais de la ciutat de Barcelona, tant interiors com exteriors, intenten reduir aquesta separació entre les persones promovent el diàleg i fomentant l'empatia i la comprensió. En conjunt, aquestes obres esfondren estereotips, qüestionen l'statu quo i, desafiant el que és habitual, apel·len a l'essència de la nostra humanitat comuna.
Una de les exposicions amb més càrrega social està exposada a la façana del Museu Marítim. Es tracta de la mostra de Francesco Zizola La profunditat del silenci, formada per imatges subaquàtiques de gran format del pesquer libi que va naufragar a la costa de Lampedusa el 3 d'octubre del 2013. De les prop de 500 persones que portava a bord, van morir 366. Un any després Zizola va filmar les restes del naufragi de l'embarcació, que es troba a uns cinquanta metres de profunditat, amb la proa mirant al port de Lampedusa. Aquesta obra és un homenatge a les persones que han perdut la vida a la recerca d'una vida millor, no únicament en aquell dia tràgic, sinó també abans i després, en altres vaixells com aquest, no aptes per a la navegació.
Una altra de les exposicions impactants és Blue sky days, de Thomas van Houtryve, a l'Arts Santa Mònica. El fotògraf va començar a treballar en aquesta sèrie de fotografies fetes amb drones després d'escoltar el testimoni de Zubair Rehman el 2013 davant el Congrés Nord-americà. El relat d'aquest nen pakistanès partia de la por que li feien els dies assolellats perquè havia perdut l'àvia, que treballava al jardí, durant el bombardeig d'un avió no tripulat. “Ja no m'agraden els cels blaus. Ara prefereixo els grisos. Els drones no volen quan el cel està gris”, va declarar el noi, que va resultar ferit juntament amb la seva germana durant l'atac. Van Houtryve va canviar la lògica dels fets i va aplicar les mateixes mesures de vigilància als seus compatriotes.
Cal destacar la col·laboració de DOCfield amb el prestigiós festival VISA pour l'Image de Perpinyà que presenta tres de les exposicions de la seva última edició. Els del nord, sobre la guerra del Vietnam, El tren dels Oblidats, sobre la línia de ferrocarril russa, de més de 4.000 km, i Ucraïna, de Maidan a Donbass, guanyador del VISA d'Or 2014.
Les mostres integrades al paisatge urbà també són protagonistes gràcies als formats alternatius a peu de carrer. Els visitants trobaran a les persianes de 120 botigues de tota la ciutat, i també a prop dels mercats públics, el projecte “Diàlegs invisibles” de Joan Tomàs, que presenta un conjunt de retrats impresos d'immigrants per donar veu a la seva situació.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
