No pases pena
que antes de que lleguen los perros, será un buen hombre
lo que la encuentre
y la cuide hasta que lleguen mejores días.
sin utopía
la vida sería un ensayo para la muerte.
Joan Manuel Serrat. Utopía
No sé ben bé jo si els habitants de Nueva Marinaleda acudirien a votar en una jornada tan assenyalada com la d'avui. Ells han superat l'estadi democràtic tal com l'entenem avui en dia. Ells, en realitat, són al futur. Viuen en una societat utòpica. Tan utòpica que no consumeixen la cultura, simplement la practiquen.
El jove dramaturg Ernesto Collado porta avui a la sala la Planeta, a Girona, el seu text menys teatral, Nueva Marinaleda, que ja ha rodat aquest estiu a Bèlgica amb uns 60 bolos durant cinc exitoses setmanes, i en què el públic es veu embolicat en una festa de comiat d'algú...
Una festa de la cultura
La gent entra en un espai on, de mica en mica, va descobrint coses: ha caigut en un centre cívic utòpic en què la cultura es practica (no es consumeix) quotidianament. És evident, per tant, que no estem en l'època actual, sinó en el futur. L'any 2112. Lluny de l'anonimat que dóna un pati de butaques a l'ús, l'escenari de l'obra és un espai compartit per actors i espectadors, sense que en cap moment el visitant es senti obligat a intervenir en res. “No forcem a ningú”, avança Collado. Al final, la gent acabarà gaudint d'un vinet i de la música. “No volen marxar, és clar, és una festa!”, fa broma el director.
Marinaleda, el poble sevillà de Sánchez Grodillo, és només la inspiració. “Això és Nueva Marinaleda com Nova York és Nova York, un homenatge a una altra ciutat”, explica Collado, que coneix bé la realitat assembleària i utòpica d'aquest racó andalús: “La revolució agrària, la col.lectivització de la terra, el sistema llibertari assembleari... És veritat que hi ha hagut conflictes, és clar, però no entro a analitzar el que és actualment Marinaleda, em limito a crear un lloc utòpic, en el futur, que no té res a veure amb aquest poble ”. És un simple homenatge a la utopia.
I... Wert què diu, de tot això?
La representació dóna peu a plantejar moltes coses, més encara en una jornada electoral... Del membre de la comunitat a qui es dedica la festa, només avançarem que és un caparró pensant en tots els sentits de l'expressió: necessita un apòsit, un “alimentador cerebral”, per donar cabuda a tot el seu coneixement! Som al futur, repeteixo, i ha triomfat la cultura com a manera de vida. Què diria el ministre Wert en veure que els ciutadans no veuen la cultura com un mer entreteniment?
Ernesto Collado no es preocupa pel que sigui o deixi de ser la cultura. “Jo odio la cultura del totxo”, diu. “La cultura la fa la gent, no els museus ni les galeries. Actualment sembla que només es valori la cultura pels registres: interessa el nombre de persones que van a veure una obra, no el que aquesta obra els pugui dir ”.
Mètode assembleari
Si alguna cosa hi ha de l'esperit lliure i assembleari de Nueva Marinaleda en la pròpia concepció de l'obra és el mètode que segueixen Collado i el seu equip. “No faig estructures rígides”, explica. “Els actors saben el que han de dir a cada escena i, tranquil.lament, s'ho poden inventar en cada representació. Jo plantejo la idea, l'argument i la situació, els actors l'enriqueixen cada nit. Si només fos el que escric jo seria avorrit i excessiu, de fet, en el meu ordinador ni tan sols tinc escrit el guió complet”. Collado, així, trasllada a l'espectacle el debat o les discussions que s'originen en els assajos. Els sona aquest mètode? Als habitants de Nueva Marinaleda, segur que sí.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
