L'any passat naixia a la Fabra i Coats el Cara-B, un festival d'una tarda de durada, que buscava “ser un reflex de l'estat actual de l'escena musical independent i underground catalana i espanyola”. Van superar amb nota la primera edició amb la presència de grups com Dones, Jupiter Lion, Hinds o Joe Crepúsculo. No han perdut l'ambició, ja que aquest any han decidit allargar el festival a dos dies, en el mateix recinte de Sant Andreu i per un preu molt raonable, 20 euros. Els propers 19 i 20 de febrer, podreu veure a grups nacionals com de la ciutat comtal i de diferents estils: The Saurs, Beach Beach, Elcua, Extraperlo, The Parrots, Betunizer, Guadalupe Plata, Los Punsetes, Le Parody, Yung Beef, Sen Senra, Baywaves o Begun dj set. D'aquesta manera, a través dels directes de les propostes musicals que actualment incendien l'escena independent, una retrospectiva dels millors videoclips produïts el 2015 i una exposició que mostra l'imaginari visual de la música underground, Cara-B dóna visibilitat, celebra i difón el talent que s'amaga darrera el circuit més convencional. Entrevistem Adrián D. Bóveda, un dels seus directors.
De quina manera us convertiu en aparador de la independència musical?
El festival Cara-B té una visió de 360 graus al voltant de la cultura musical independent. Ho fem a través de diferents disciplines artístiques que conformen l’escena independent tal com l’entenem. Música en viu, arts visuals, del disseny a la il·lustració, amb l’exposició BSUAL, i una aproximació a l’audiovisual amb el Cara-B CLIPS i la participació de més de 140 videoclips a concurs amb un jurat professional. Tot això a la Fabra i Coats. Convé sortir del circuit cultural del centre de Barcelona, els barris també tenen oferta.
La cultura musical independent no seria res sense el seu imaginari gràfic?
Amb l’exposició BSUAL volem posar en valor la creació d’artistes visuals que elaboren els cartells dels concerts que anem habitualment. Aquests cartells els veiem però no els donem la importància que es mereixen. Teníem ganes de posar nom i cognoms a aquests artistes. BSUAL és una exposició coproduïda entre el Cara-B i el festival Nrmal de Mèxic DF. L’exposició compta amb 50 obres catalanes, espanyoles i mexicanes produïdes durant l’últim any.
Quins són els gèneres que sostenen l’actual escena musical independent?
L’any passat al Cara-B vam apostar clarament pel rock i el pop. Aquest serà l’any dels seus derivats. Obrim el ventall de gèneres amb una mica de rap i electrònica. Una visió molt més global dels diferents gèneres que trobem a Catalunya i a l’Estat espanyol en aquest moment.
Com heu confeccionat el cartell d’aquesta segona edició?
Ens hem fixat amb aquells artistes i bandes que han funcionat molt bé l’últim any. En aquesta edició oferim propostes de tot tipus. El rock’n’roll més cru amb The Saurs i The Parrots, el blues-rock de Guadalupe Plata, o el hardcore-punk de Betunizer, passant pels sons tropicals de ciutat de Extraperlo, la proposta eclèctica de Le Parody, el pop lluminós de Sen Senra, Beach Beach i Baywaves, el noise-pop de Los Punsetes i el trap que tant està de moda amb Yung Beef (PXXR GVNG), i el hip hop “cañí” de El Coleta.
Enlloc d'una escena hauríem de parlar d’escenes?
Aquest és també l’objectiu del Cara-B, convertir-se en mirall de les escenes independents que existeixen a Catalunya i la resta de l’Estat. El Cara-B CLIPS és un bon exemple. La primera edició, l’any passat, es va convertir en el festival amb més concursants de tot l’Estat. Aquests realitzadors formen part d’una escena molt concreta que vincula l’audiovisual amb la música. Sovint veiem els videoclips i no reconeixem a l’autor de les peces.
Casos com el de l’Heliogàbal posen en perill la salut de la música independent?
És del tot necessari que hi hagi espais per poder tocar música en viu. Sobretot perquè molts grups puguin començar a tocar. Artistes que no arriben al gran públic i no tenen recursos per llogar espais. És necessari un circuit de locals de petit format per poder tocar. El cas Heliogàbal és sagnant. No pot ser que un local, Premi Ciutat de Barcelona, estigui amenaçat. No podem perdre locals com l’Heliogàbal, una referència per als concerts de petit format a Barcelona. La música en viu és una demanda ciutadana.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
