Cinema experimental, videoclips, falsos documentals, curtmetratges, anuncis… Però, què és ‘videoart’ en el magma audiovisual?
El que és atractiu amb els vídeos és que superen els límits del lloc o la pantalla, cada obra exigeix la seva pròpia manera d'exhibició amb les seves pròpies mides, ja sigui per a una projecció, una pantalla plana o una de rajos catòdics... Així com hi ha una gran quantitat de llocs específics possibles on situar-los i múltiples tècniques de registre de les obres. D'altra banda, cada gènere es pot tractar des del videoart –documental, ficció, retrat, experimentació , performances– i no hauria d'haver-hi cap gran frontera amb les altres formes d'art contemporani i sí, en tot cas, cooperació. Un breu vídeo pot contenir tots els mitjans de l'art i ser ofert als col·leccionistes.
El Loop d'aquest any centra el debat en temes de difusió i recepció. Com enfronta la Galerie Dohyang Lee aquest assumpte?
El videoart és encara una nova frontera per descobrir i el meu treball com a galerista és afavorir la difusió i recepció de les obres. Les galeries han de ser un fort vincle entre els col·leccionistes, els artistes i els grans actors del mercat de l'art. La galeria proposa als col·leccionistes vídeos com, per exemple, ara faig jo amb les obres de l'artista Marcos Àvila Forero, Hayoun Kwon o Bakary Diallo. També actuem organitzant nous esdeveniments com Zoom, que mostrarà a França estrenes de vídeos seleccionats de tot el món.
Existeix un tipus específic de consumidors de videoart? Pot ser un negoci rendible?
Hi ha una tendència entre els col·leccionistes especialitzats: estan disposats a comprar les imatges, escultures, instal·lacions o videoart dels artistes que coneixen i als quals donen suport. D'altra banda, les administracions públiques també tendeixen a acumular més i més obres de videoart. El videoart pot ser un negoci atractiu i rendible, crec que és només una qüestió de confiança sobre aquest nou mitjà.
Quin tipus de públic és l'objectiu de la vostra galeria i com actueu?
Ens dirigim a persones que realment estan interessades en les arts, volen viure amb les arts i pensar i recolzar als artistes que treballen dur tots els dies per les obres que fan. Com a galerista, és important mostrar els artistes emergents, innovadors i originals als col·leccionistes i professionals, recolzar-los en tot el que pugui. De manera específica, també ens dirigim a persones interessades en el videoart i, en aquest sentit, és important també mostrar vídeos al públic fora del nostre espai estricte, en llocs com a festivals o fires.
El vostre artista per Loop, Marcos Àvila Forero, presenta Manatí, una obra molt propera al documental...Manatí
És un artista emergent com els altres de la galeria i els seus treballs són realment propers al documental. Manatí, està compost de tres peces que mostren els mites d'una regió i a les persones que creuen en ells. El primer vídeo representa a persones que expliquen la història d'un animal mític; el segon representa la talla en fusta per l'artista d'aquest animal; i, el tercer, es veu a aquest «animal» navegant pel riu amb un xaman. En totes les seves obres Àvila Forero mostra de manera humana, sensible i poètica realitats difícils i dures de persones que pateixen. És la seva contribució al videoart .
Veniu de França a una fira com Loop, quin és el motiu de l'atracció?
És un esdeveniment cada vegada més important en l'escena internacional de l'art contemporani. La seva especificitat s'està creant entorn de Jean Conrad Lemaitre –un dels més famosos col·leccionistes de videoart del món– i l'elecció dels artistes de l'esdeveniment és independent i només se cenyeix a criteris artístics. Loop opta per mostrar vídeos i reunir a professionals, galeries i col·leccionistes combinant el merament artístic en les jornades i activitats del Festival i les finalitats comercials de la Fira.
En un món globalitzat i interconnectat… Barcelona…
És el centre d'una de les regions més dinàmiques d'Espanya i també de la zona mediterrània. La ciutat acull centres d'art de gran qualitat com el Macba, el CCCB, la Fundació Joan Miró… i s'ha dedicat a les arts contemporànies des de principis del segle XX. Crec que aquesta actitud d'acolliment i recer cap a les arts i les seves influències representen d'alguna manera l'esperit d'aquesta ciutat.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
