“M’estava literalment morint, la meva vida s’acabava i la única solució era anar a Barcelona”. La Maria Rosa Gabriel, veïna de Tarragona, recorda amb tristesa el dissabte de 2009 en que va patir un infart de cor. “Em va venir a buscar l’helicòpter del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i em van portar a l’Hospital de Bellvitge”. Ella pensava que la portaven a Barcelona perquè el seu cas era molt greu, però més endavant es va assabentar que la traslladaven simplement perquè la unitat d’hemodinàmica, allí on es tracten els infarts, no funcionava. “Jo em vaig salvar, però d’altres no”, explica.
Aquesta setmana s’ha celebrat un any d’ençà que aquest servei va obrir les 24 hores del dia els 365 dies de l’any a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Sindicats, pacients i professionals celebren que el servei funcioni tot el dia, però amb això, diuen, no n’hi ha prou. Ara, el sindicat CGT, el que més s’ha mobilitzat aquest darrers anys per reclamar un servei de 24 hores, demana, amb l’ajuda de pacients i veïns, que pugui estar en funcionament una segona sala per donar sortida a tota la demanda.
“El servei ha quedat insuficient, perquè en una sola sala s’han d’atendre les operacions programades ordinàries i les urgències. Què fem amb el pacient que arriba d’emergència amb un infart si a la sala estan realitzant una intervenció?”, expressa Agustí Aragonès, portaveu de CGT a Tarragona. El doctor Alfredo Bardají, cap del servei de cardiologia del centre tarragoní, hi està d’acord. “Per donar cobertura al Codi infart amb una sala n’hi ha prou. Però a la sala que tenim no només fem casos urgents sinó també programats. Si volem donar més cobertura és difícil amb aquesta situació fer més casos”, explica. De fet, segons explica Aragonès els cateterismes programats del Baix Penedès es realitzen a Barcelona directament perquè no es poden programar a Tarragona per falta d’espai. Felipe Ribas, un veí de Tarragona que ha patit dos infarts pensa que es tracta d’un remei puntual però no de la solució. “Tornem al que teníem abans, però d’una altre forma”, denuncia a Catalunya Plural.
Una forma d’entendre l’excés d’activitat que pateix aquesta unitat és mirant l’augment de pacients que ha absorbit d’ençà que funciona les 24 hores del dia. Mentre que el Departament de Salut calculava que els pacients atesos en aquesta unitat augmentarien en 80 a partir del 2014, quan el servei s’amplia a 24 hores, i els doctors del centre en 120, finalment les xifres han donat la raó als ciutadans mobilitzats. S’han evitat 181 trasllats durant aquest temps i les activacions del Codi infart –el protocol que s’activa quan es té sospita de que un pacient pateix un infart– han augmentat en un 61%. Segons les dades del sindicat CGT el 2015 es van fer un total de 953 angioplàsties, 476 de les quals urgents.
Amb tot, el doctor recorda la importància de tractar aquests casos amb un temps relativament curt. “Per cada minut que passa durant un infart es perden cèl·lules cardíaques i el dany és cada vegada pitjor”, explica. “Quan abans es tracti menys cèl·lules es perden, el temps recomanat es fer-ho amb un màxim de 120 minuts”, afegeix. Només el traslladat de Tarragona a Barcelona ja suposava una hora i quart de trajecte, que ara al menys s’evita. “Els 120 minuts passen molt ràpid, perquè entre que es fa el diagnòstic, s’activa el SEM, l’equip de guàrdia i es prepara tot, passa el temps”, diu.
El 5 de gener de 2015 Enrique Gheron, un farmacèutic conegut a la ciutat de Tarragona, moria durant el trasllat amb ambulància de Tarragona a Barcelona. No va donar temps a arribar a Barcelona i poder aturar-li l’infart que estava patint.
Abans d’aquest fatídic accident, la CGT i altres ciutadans portaven anys demanant l’ampliació del servei d’hemodinàmica. De fet l’any 2014 es va ampliar a 12 hores, fins llavors només funcionava de 8h del matí a 17h de la tarda. Les mobilitzacions van aconseguir ampliar el servei que fins llavors estava molt limitat. De fet, segons recollia el Diari de Tarragona el Pla Director de Malalties Cardiovasculars del Departament de Salut que es va presentar el 2014 constatava que un 58% dels pacients que patien un infart agut de miocardi a la província de Tarragona no eren atesos abans dels 120 minuts recomanats.
Mesos després s’ampliava el servei i un any més tard, poc després de la mort de l’Enrique, al febrer de 2015, es va decidir ampliar el servei 24 hores.
“Entre la mort del farmacèutic i les mobilitzacions del sindicat i pacients com jo que havíem denunciat la situació finalment el servei es va ampliar”, explica Maria. “Jo abans d’això a partir de les vuit del vespre tenia por”, explica. Amb aquesta angoixa viva el dia a dia, pensat que si tornava a patir un episodi igual hauria de ser traslladada a Barcelona sense estar segura de si aguantaria el trajecte.
“El 19 de desembre de 2011 vaig tenir un infart, em van portar al Joan XXIII, quan vam arribar va sortir un infermer i com que eren les 17h de la tarda ens va dir que el servei estava tancat i que havien d’enviar-me a Barcelona. Em van traslladar amb ambulància. Em semblava inverossímil que això pogués passar aquelles altures”. Així relata la seva experiència Felipe Ribas, un pacient afectat per aquest cas. Ara se’n alegra de que el servei funcioni 24 hores, però assegura que la lluita continua. “Només hi ha una unitat per intervencions programades i urgents, reclamem dues unitats”, explica.
“A vegades quan algú mora d’infart sembla que s’hagi mort de cop, no es així, el grau de supervivència és alt però depèn del temps de resposta”, recorda. Aquest pacient que ha passat per això dues vegades diu que està molt preocupat per la situació.
“S’ha millorat molt el servei però les Terres de l’Ebre continuen marginades, perquè es troben a 100km de Tarragona”, denuncien des de CGT. Per això ara també demanen que s’obri a l’Hospital Verge de la Cinta una sala d’hemodinàmica, per poder tractar els infarts que es produeixen en aquesta zona amb un marge de temps raonable.
Amb tot, el doctor Bardají no hi està d’acord ja que assegura que per obrir una d’aquestes sales es necessita un mínim d’activitat per a que sigui viable el seu manteniment i posada en marxa, i pel grau d’activitat d’aquest territori no es complirien aquests requisits, explica.
Un cas semblant al de Tarragona s’ha viscut a la província de Girona. Fa tot just un any la unitat d’hemodinàmica de l’Hospital Josep Trueta de Girona es va ampliar també les 24 hores .Durant aquest any, segons informa Salut, s’han atès 400 casos de Codi Infart, 135 d’aquests durant el torn de nit de 20h a les 8h hores del matí. Això suposa que un 33% de l’activitat total es va dur a terme durant aquesta franja horària nova activada des del 16 de febrer de 2015.
A més, des de l’any passat aquest centre hospitalari va renovar la sala d’infarts amb la incorporació d’un aparell d’última generació. L’aparell va costar més de 700.000 euros, però des de Salut asseguren que millora la qualitat del servei. Al Trueta es realitzen cada any unes 1.500 proves diagnostiques i uns 730 angioplàsties.
Segons el Departament de Salut a Catalunya cada any es produeixen al voltant de 6.500 infarts i es calcula que al voltant d’un 40% són casos aguts. Aquests casos més greus són els que produeixen més mortalitat i els que cal tractar de forma més ràpida. Per això Salut recorda que és essencial activar el Codi infart, el protocol d’actuació urgent que va entrar en vigor a Catalunya el 2009 i que estableix les mesures assistencials necessàries per fer front a questa patologia.
Sobre este blog
El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:
