El curs escolar arriba a la seva fi i, mentre algunes famílies planegen amb il·lusió les seves vacances, Lluïsa Alarcón no vol ni pensar en com de llargs que poden ser els mesos d'estiu sense beques menjador ni diners per pagar algun casals per als seus quatre fills. Els únics ingressos que entren al seu pis de Castelldefels són els 600 euros de sou del seu marit, destinats íntegrament a pagar el lloguer. Per la resta, depenen “com l'aire que respirem” de les ajudes alimentàries de la Creu Roja i de les beques menjador.
La Generalitat assegura des que va començar la crisi que no ha reduït la partida que destina a beques menjador -al voltant de 30 milions anuals-, però el problema és que cada vegada són més les famílies que en depenen. La Lluïsa explica que és un alleujament que dos dels seus fills, els que estan en edat escolar, puguin fer un àpat saludable al dia, amb el qual poden menjar aliments frescos, més enllà de l'arròs, els llegums o la tonyina que vénen en el paquet quinzenal -abans setmanal- que els lliura la Creu Roja.
La família de Lluïsa rep per als seus dos fills en edat escolar la beca social de l'Administració que cobreix la meitat del preu del menú escolar -que és de 6,20 euros-, però per fer front a l'altra meitat necessita una beca extraordinària finançada per la Creu Roja i Càritas, una ajuda que ja arriba a 670 famílies catalanes les necessitats de les quals no queden satisfetes només amb l'oferta de beques de la Generalitat. Les beques menjador són tan imprescindibles que la introducció aquest curs de la jornada compacta als instituts catalans s'ha viscut com un autèntic drama a casa de la Lluïsa, amb una de les seves filles en edat de secundària. Si no hi ha institut a la tarda no hi ha menjador i, per tant, no hi ha beca.
I això és el que passa precisament a l'estiu. Tanquen els col·legis i, amb ells, els menjadors. “Penso en el menjar de l'estiu i em tremolen les cames; si no ens arriba cap ajuda haurem d'anar als menjadors socials”, es resigna la Lluïsa. L'ajuda alimentària de la Creu Roja no dóna per a quatre boques i les dels seus respectius pares. Ara estan a l'espera de les noves beques que ha posat en marxa l'entitat -un cop més el teixit social actuant de xarxa que suavitza els cops de la crisi- per als mesos d'estiu.
Aquest nou programa de la Creu Roja, amb un pressupost que s'eleva a 200.000 euros, pretén ser una ajuda a l'alimentació de les famílies els fills de les quals ja es beneficien de les beques menjador. L'acció consistirà en el repartiment de targetes als beneficiaris perquè puguin comprar aliments als establiments del supermercat Àrea de Guissona -amb el qual s'ha arribat a un acord- pel valor de 22 euros per setmana i nen. “Les targetes són anònimes, es tracta de dignificar l'ajuda, perquè la situació ja és prou delicada”, destaca el coordinador de l'entitat, Enric Morist. Aquest servei es combinarà alhora amb la distribució directa d'aliments.
L'entitat s'ha bolcat en els últims anys amb l'atenció a la infància, que pateix d'una manera especial les conseqüències de la crisi -més d'un 20% de nens viuen sota el llindar de la pobresa-, i només el 2012 han atès 90.000 nens, un 37% més que l'any anterior, segons les memòries presentades ahir.
“Trenta euros per setmana i fill són una utopia”
“La malnutrició infantil està lligada evidentment a la crisi”, assenyala aquest mateix dimecres la nutricionista de capçalera de la Generalitat, Gemma Salvador, en una entrevista a catalunyaplural.cat. Salvador és la coordinadora d'un programa -un altre- de la Creu Roja i la Generalitat destinat a orientar els pares i mares amb menys recursos perquè puguin estalviar al màxim en la cistella de la compra i garantir una alimentació saludable als seus fill. Amb 30 euros a la setmana aproximadament s'aconsegueix una dieta equilibrada. Però “30 euros a la setmana per fill són una utopia”, diu la Lluïsa. Perquè llavors a casa seva haurien de gastar gairebé 500 euros en menjar al mes, quan tot just disposa de 120 per aquest període de temps.
Reafirmant a la nutricionista, la Lluïsa pateix perquè el metge li diu que els seus fills tenen sobrepès com a conseqüència de la seva alimentació poc equilibrada. “No haurien de menjar tants hidrats de carboni, però és el que em donen”. Es queixa que hi ha poc equilibri en els repartiments d'aliments, però entén l'esforç de les entitats. “La fruita, només al col·legi. En canvi, ara mateix tinc tot l'arròs del Delta de l'Ebre”, fa broma, i segueix: “podria escriure un llibre sobre com cuinar desenes de plats diferents amb un mateix aliment”.
Una altra utopia d'estiu: els casals
La situació a casa de Lluïsa seria crítica -si no ho és ja- si no fos per la xarxa familiar. “Un germà em paga la llum, l'altre l'aigua...”, explica, despeses que abans aconseguia pagar amb la Renda Mínima d'Inserció -uns 720 euros en el seu cas-, però que la Generalitat li va retirar, com a desenes de famílies, a partir d'agost del 2011. Amb aquest panorama, similar al de moltes famílies catalanes, l'estiu no només sembla llarguíssim quant a l'alimentació, sinó també pel que afecta a l'oci dels nens i nenes sense recursos. Moltes famílies, com la de la Lluïsa, no poden costejar els casals, colònies i activitats lúdiques. Novament resten a mercè de les beques.
En aquest cas, no hi ha ajudes per a les famílies més enllà de les que proporcionen els ajuntaments, que acostumen a ser els que organitzen aquestes activitats d'estiu, i que en el context actual de crisi es veuen reduïdes per la situació crítica de les arques d'alguns municipis. Sort que Lluïsa i la seva família viuen en un poble amb mar. A falta de diners, poder gaudir d'una bona remullada a l'agost sempre és un alleujament, reconeix la dona.
Sobre este blog
El Diari de la Solidaritat forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, contacta con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
