Els exdirigents de Caixa Laietana, declarats persones non grates a Mataró
El Ple Municipal del mes de maig de Mataró ha declarat persones non grates els exdirigents de Caixa Laietana, Pere Antoni de Dòria i Josep Ibern. La plataforma Estafabanca, de suport als estalviadors de la ciutat que es van veure atrapats per les preferents, va presentar una resolució que ha rebut el suport unànime de tots els grups municipals.
Plataforma i polítics, doncs, han signat una resolució per la qual consideren que de Dòria i Ibern són els màxims responsables de l’estafa de les preferents. Segons el text que s’ha aprovat aquest vespre, “continuen caminant pels nostres carrers sense cap mena de vergonya, amb el xoc moral que això provoca a moltes víctimes”.
El text també reconeix “la constància en la lluita social i política en defensa dels estafats” que ha liderat la capital del Maresme, però que no veuen suficient ja que consideren que encara queda pendent un “rescabalament moral”.
Mataró, capital de les preferents
La resolució no és casual, sinó que arriba després que Mataró es convertís en la capital nacional de les preferents des que va esclatar l'escàndol. S’han detectat fins a 4.500 casos només a Mataró, que han afectat 6.000 clients i perjudicat indirectament a 15.000 persones, al voltant del 12% de la població. El 80% dels preferentistes són gent de més de 65 anys que havien dipositat els seus estalvis a Caixa Laietana, entitat bancària històrica a la ciutat.
Els preferentistes de Caixa Laietana van poder recórrer, finalment, a l’arbitratge, tot i que en un inici PP i PSOE els excloïen perquè havien bescanviat les preferents per accions de Bankia un any abans i ho havien perdut tot. La major part dels afectats que han reclamat els diners ja els han recuperat. Un fet que ha estat possible a l’obertura d’un jutjat específic per preferents i altres productes financers d’alt risc, que es va obrir el mes de setembre passat.
Estafabanca, altaveu dels preferentistes
La plataforma Estafabanca va néixer el febrer del 2012 a partir de la protesta contra les preferents de la Plaça Sant Jaume. Un grup de persones es van constituir en un grup de reflexió i acció perquè sentien que “cap institució pública defensa els nostres drets com a estalviadors i consumidors de serveis bancaris, de manera que les entitats bancàries continuen actuant impunement”.
