Els Mossos, farts dels seus dirigents

Dins dels Mossos d'Esquadra hi ha un col.lectiu de policies que s'autodenomina 'politraca'. Són aquells que discrepen de la política de retallades de la Generalitat i de la gestió que del cos fa el departament d'Interior. Són els mateixos que, aquest migdia, s'han concentrat al costat de l'Auditori per celebrar el seu particular Dia de les Esquadres, la festa que premia la tasca dels Mossos.

La oficial tenia lloc a tan sols uns metres, a l'interior del recinte, amb els càrrecs polítics i tots els comandaments. Entre ambdues celebracions, unes tanques de separació i uns quants mossos de servei. A un costat de la tanques, es podien veure uniformes de gala, condecoracions i representants de les diferents unitats del cos. A l'altre, un centenar de mossos vestits de paisà, amb un peto blau reivindicatiu, megàfon en mà.

“Conseller, t'estem dedicant un manifest. La has cagat! Ets molt dolent! ”, crida el Joan, un policia indignat, quan Ramon Espadaler, conseller d'Interior, fa la seva entrada a peu a la festa de les Esquadres. El grup de policies concentrats el escridassa al crit de “¡fora, fora!”, llança una salva de petards i li dóna l'esquena, en símbol de rebuig. En el seu camí, Espadaler esbossa un mig somriure. Els policies continuen el seu acte.

El Joan pertany a la plataforma de Policies Indignats i és un dels dos mossos que, la passada nit, van dormir al ras davant de la casa del president de la Generalitat, Artur Mas. “No preteníem res, simplement, i salvant les distàncies, saber què experimenta una persona quan ha de dormir al carrer”, explica el Juan.

Policies Indignats, un moviment social més

Policies Indignats és una plataforma que manté relacions directes amb Democràcia Real Ja ipretén aportar la visió del sector policial als moviments socials. Avui participa d'un acte que, en realitat, han convocat el Sindicat de Policia de Catalunya (SPC), el Col.lectiu Autònom de Treballadors (CAT-ME) i el Sindicat de Mossos d'Esquadra-CC.OO, els tres sindicats que discrepen i denuncien obertament la política i la gestió del departament d'Interior des de fa temps.

El Sindicat Autònom de Policia (SAP-UGT), el majoritari (entre un 65 i un 70% del cos), també en desacord, no ha secundat la convocatòria, en una clara mostra de la divisió que hi ha entre les forces sindicals de la policia. No hi ha res a celebrar, va assegurar el SAP, divendres passat, a través d'un comunicat, en què va exigir a Espadaler que, en lloc de demanar més sacrificis i voluntat de serveis als mossos, demostri la seva capacitat negociadora.

Els tres sindicats més bel.ligerants acusen el SAP de funcionar com un gran partit i de plegar-se a les exigències polítiques. Valentí Anadón, portaveu del SAP, es defensa. “No hem anat a l'acte perquè no ens han convidat. Això forma part de les guerrilles sindicals i és el joc habitual davant el sindicat majoritari, però no li donem importància”, assenyala Anadón. “Tampoc ells ens van donar suport a l'hora de tallar la Via Laietana quan es negociava la Taula de la funció pública”, replica el portaveu del SAP.

“I per a res ens pleguem a l'Administració. Som el sindicat majoritari i el que porta la tensió sindical. I seguim dient a Espadaler que ja n'hi ha prou de declaracions cosmètiques i que posi ordre en les condicions laborals perquè si no això serà ingovernable ”, adverteix Anadón.

La divisió sindical no és sinó un símptoma més del delicat moment pel qual travessa el cos, presa de la frustració i del desànim per les retallades i la falta de mitjans.

“No volem el nou pijama [uniforme] que ens ofereixen, sinó condicions dignes per als policies”, clama Ramón Labrador, portaveu del CAT-ME. “Aquests són les úniques armilles que ens posarem”, prossegueix, alhora que els mossos concentrats s'enfunden uns petos blaus amb el lema 'En defensa dels Mossos d'Esquadra' i un logo en què un enorme puny trenca l'emblema de la Generalitat.

“Lamentem la prostitució d'aquest acte, que es fa al dictat polític, i reconeix a professionals que no treballen de policies al carrer”, exposa a través del megàfon David Miquel, portaveu del SPC. “Ens sentim utilitzats políticament. Els Mossos no condecorem a aquesta gent, els condecora CiU ”, afegeix Miquel. “No vull pagar!”, criden reiteradament els concentrats, el lema dels que criden a la insubmissió en el pagament de peatges. La condecoració per part del cos de Salvador Alemany, president de la concessionària Abertis, els indigna.

Els convocants reivindiquen aquests premis per als companys que van dormir al ras a Viella per manca de recursos; pels policies de l'ARRO (Àrea Regional de Recursos Operatius) i de Seguretat Ciutadana que treballen en “condicions molt precàries”, i per als companys morts en acte de servei als que, simbòlicament, dediquen el monòlit commemoratiu que mai van tenir. És provisional i l'ha elaborat l'esposa d'un mosso.

“Tots som Vielha!, Mas és menys!, No és crisi, és corrupció!, Mans enlaire, això és un atracament!”, coregen alternativament els mossos concentrats, en una escena que no deixa de resultar curiosa i un tant paradoxal. Davant la impertèrrita mirada dels seus companys encarregats de mantenir l'ordre a l'espera de l'arribada de polítics i comandaments, els policies comparteixen i repeteixen els lemes que diferents sectors socials reivindiquen des de fa mesos en els carrers. “Som uns ciutadans més, afectats pels mateixos problemes”, assenyalen els representants sindicals.

Mentre la cúpula del cos es diu víctima del foc creuat entre polítics, la base es regira presa de “la frustració” i del profund descontentament generat per les retallades. El risc de fractura i de que la situació esclati és -coincideixen els representants dels diferents sindicats- elevat.

La moral per terra, assemblees a l'alça

“No recordo un moment de moral tan baixa, d'anar a treballar tan castigats com ara”, assegura Toni Castejón, portaveu de CC.OO. “És frustrant veure com la gent està sortint a autoprotegir-se perquè la policia no pot garantir la seguretat, perquè no li donem el servei que hauríem de donar”, apunta David Miquel. “Sembla que els responsables polítics consideren que la ciutadania de Catalunya no es mereix una seguretat de qualitat”, abunda Valentí Anadón, del SAP, encara que no hagi participat de l'acte d'avui.

Les assemblees i les protestes són ja una realitat entre els membres del cos. I el conflicte col.lectiu i fins i tot la vaga, conseqüències previsibles. “Hem denunciat reiteradament el risc que la desídia s'instal.li al cos i això és molt perillós perquè, després, triga molt a marxar”, es queixa David Miquel.

Els sindicats ofereixen motius per justificar la delicada situació: en els tres últims anys, els sous dels mossos s'han vist rebaixats en un 30%, una mitjana d'uns 7.000 euros menys a l'any. “Hi ha companys que viuen en pisos pastera perquè treballen a 300 km de casa i no poden pagar un segon lloguer”, denuncia Ramon Labrador. Altres, com els agents destinats a Viella, dormen al ras per protestar per la seva precarietat.

“Entenem que, en temps de crisi, cal estrènyer-se el cinturó, però els polítics no tenen autoritat moral per imposar aquestes retallades perquè no se les s'apliquen a ells mateixos”, raona David Miquel. “A més de policies, som ciutadans i tenim les mateixes sensacions que els altres”, recorda Labrador. “Com multaré algú per no portar el cinturó, quan la situació econòmica és la que és, i els polítics segueixen en l'abundància?”, conclou.

Felicitacions Antònimes per a tots

En lloc d'això, en el Dia de les Esquadres, aquest grup de mossos atorguen els seus diplomes als que creuen que els mereixen: els mossos de Vielha, els policies Indignats i el col.lectiu de Bàscara que lluita contra el tràfic de camions a la NII, entre d'altres.

També reparteixen 'felicitacions antònimes' i per a UGT, “per ser una titella d'Interior”; per a Oriol Jonqueres, “per ser còmplice de les retallades de CiU”; per la Alicia Sánchez Camacho,“per barrejar als Mossos en l'assumpte de Mètode 3”; per a Mariano Rajoy,“ per ser una titella de les polítiques de la troica ”; per a tots els comandaments policials,“per inhibir-se dels problemes dels mossos i prioritzar la política”; per a Felip Puig,“per defensar de portes enfora i donar-nos pel cul de portes endins ”; per a Manel Prats, “per mantenir-se com director de la policia sense tenir idea de la seguretat pública”, i per a Artur Mas, qui li concedeixen unes tisores d'or simbòliques, “per impulsar el desmantellament de l'Estat del Benestar”.

Espadaler, que encara no ha dialogat directament amb els sindicats, tampoc es lliura i l'ha pogut sentir les protestes en directe. Els concentrats mostren les fotografies guanyadores del concurs que han convocat en el cos per denunciar les precàries condicions en què treballen. El primer premi se l'emporta el barracó de l'Oficina d'Atenció Ciutadana de Sants en la qual recullen les denúncies dels turistes. “Això sí que fa mal a la imatge del cos”, clama Toni Castejón.

A l'interior de l'Auditori, el director general dels Mossos d'Esquadra promet més sensibilitat i replica a la seva manera. “Les nostres accions particulars reverteixen en el col.lectiu i, per més legítimes que siguin les nostres reivindicacions, no poden comprometre la imatge del cos”, diu Manel Prat.

Llavors, els mossos concentrats ja han posat fi a la seva acte paral.lel i devoren unes llesques de pa que desborden xoriço.