“Els joves necessiten veure tantes dones com homes en les reunions de líders mundials”

Hanna Birna Kristjánsdóttir és presidenta de la Junta Executiva de Women in Parliaments (WIP) Global Forum, una organització que fiscalitza els països segons la igualtat de gènere que prediquen els seus parlaments. Com a dona i política -va ser alcaldessa de Reykjavik i també ministra de l'Interior del seu país- fa anys que lluita per la igualtat de les dones. “Fins i tot a Islàndia, on hem aconseguit molt per la igualtat de gènere, no estem tan a prop com voldríem. Les dones senten sovint que són convidades, no que sigui el seu camp ”, apunta. Aquest dimecres participa com a ponent en un seminari sobre l'apoderament econòmic de les dones organitzat pel Parlament Europeu.

Vostè és membre de Women in Parliaments Global Forum. Segons un dels estudis publicats per WIP trigarem 47 anys a aconseguir la paritat als parlaments. Quines són les principals barreres perquè les dones s'involucrin en política avui?un dels estudis publicats per WIP

N'hi ha moltes, per desgràcia massa. Si et fixes en els parlaments nacionals veiem que només un 23% de les parlamentàries al món són dones i que el 77% són homes, cosa que ens indica que hi ha molta feina a fer encara. Crec que té a veure amb els valors tradicionals sobre el que una dona ha de fer i el que un home ha de fer. La política és encara un món d'homes. Si hi ha dones tenint més responsabilitat en tasques de la llar i familiars assumint-les com a seves mai s'aconseguirà la igualtat. Aquest és un dels obstacles, l'altre és que l'ambient que ens envolta, els valors que tenim han de canviar, perquè no és només important per a les dones estar en política sinó que és molt més important per a la política que hi hagi dones.

En quin sentit? Què implica que hi hagi dones en política?

Som la meitat de la població del món i la política ha estat dominada fins ara, i de moment sembla que poc canviarà, per homes. És important per a la democràcia i per a la societat que no hi hagi un gènere que domini a l'altre. És l'any 2017. Qualsevol indicador, econòmic, social...que fem servir per valorar la qualitat de la nostra societat diria que necessitem tant a dones com a homes. Tenir dones fent política és bo per a la presa de decisions. Es diu massa sovint que les dones han de canviar-se a si mateixes per poder ser actives en política però això no és cert. La realitat és que és la política la que ha de canviar.

L'informe Women in decision-making: the role of the new media for Increased political participation ressalta que la representació de dones al Parlament Europeu ha crescut en molts estats membres. No obstant això, assegura també l'informe, menys progrés s'ha fet en institucions financeres i judicials. Per exemple, el 2007 només el 5% de les representants del Banc Central Europeu eren dones.Women in decision-making: the role of the new media for Increased political participation

Sí, és un nombre que hauria colpejar-nos a la cara. En alguns assumptes les dones estan sent més actives i els números són bons però en altres, tradicionalment més difícils com finances o economia, els homes són encara majoria per golejada. Pots trobar dones al capdavant en assumptes com Sanitat, Assumptes Socials, Igualtat de Gènere...però els assumptes que solen tenir més pes en política estan dominats per homes. Per exemple si et fixes en ministres de Finances la gran majoria són homes. Encara hi ha qui creu que aquests no són assumptes de dones.

Els alts càrrecs tampoc sembla que siguin tan accessibles per a les dones. Per exemple, ni el Parlament Europeu ni la Comissió Europea han tingut mai en les seves respectives presidències a una dona.

Les xifres de dones al càrrec són baixes als parlaments però van baixant si et fixes en els governs, o en els alts càrrecs i encara més entre els càrrecs ministerials. Això és important perquè una de les claus del canvi és que les dones joves tinguin models, dones referents. Necessiten veure tantes dones com homes quan veuen per la televisió les reunions de líders mundials.

Recentment l'eurodiputat polonès Janusz Korwin-Mikke, membre d'un partit d'ultra dreta, va dir davant del ple del parlament que les dones haurien de cobrar menys perquè són més febles, menys intel·ligents...On són els límits? De moment l'Eurocambra ha obert una investigació.

Crec que el fet que el vídeo sobre la seva intervenció s'hagi tornat viral i que la gent es preguntés 'què és això?' és ja un símbol que la majoria de gent no pensa així. Segur que alguns ho pensen però són una minoria.

Quins són els països més igualitaris segons la composició dels seus parlaments?

Islàndia, el meu país natal, ha estat en diverses ocasions el número u en termes d'igualtat de gènere però no només per la composició del seu parlament. Escandinava i els països nòrdics també estan entre els més igualitaris i Rwanda ha progressat molt en els últims anys.

Quin és el percentatge d'homes i dones al parlament d'Islàndia?

Des de les últimes eleccions [van tenir lloc a finals de l'any passat] la meitat dels parlamentaris són dones. Si ens quedem amb la xifra està molt bé però un dels problemes a Islàndia és que les dones abandonen la política abans que els homes, les dades ens indiquen que és fàcil que entrin però també que en surtin. Encara hi ha aspectes o camps que s'han de treballar.

Per què passa això?

No senten que sigui el seu lloc perquè la política segueix governada per lleis que els homes van fer fa anys. També per exemple perquè, com s'ha demostrat en alguns estudis sobre xarxes socials, són atacades d'una manera en la que els homes no ho són. Fins i tot a Islàndia, on hem aconseguit molt per la igualtat de gènere, no estem tan a prop com voldríem. Les dones senten sovint que són 'convidades' en política, no que sigui el seu camp.

S'ha sentit mai qüestionada com a política pel simple fet de ser dona?

Sí, moltes vegades. Em fan preguntes estranyes com com ho faig per combinar la meva feina amb la família, com puc ser mare, esposa i dedicar-me a la política, si estic segura que aquesta és la línia de treball que he de seguir, etc. Preguntes que mai he escoltat que li preguntin a un home. I això, em temo, trigarà dècades a canviar.

Des que Donald Trump és president dels Estats Units, el gènere ha tornat ser un focus en les notícies, i no per un bon motiu precisament. Creu que el fet que un país com Estats Units tingui un president com Trump pot influir en la manera de veure les dones o el seu rol en la política?

Penso que per diverses raons, a causa de canvis en la política internacional i en molts països, és cert que per desgràcia hem fet un pas enrere en igualtat de gènere. Al Fòrum Econòmic Mundial es va dir que l'any passat va ser un any en què es va donar un gran pas enrere en aquest sentit i que ens portarà molt més temps del que pensàvem aconseguir aquesta igualtat. És preocupant però a WIP, com a organització no partidista, veiem en aquests canvis força per estar encara més centrades i dedicades al nostre objectiu. Potser aquest tipus de reaccions acabaran sent positives perquè ens recordaran que encara ens queden molts passos per fer.

Hi ha alguna regió o països, com abans ha esmentat Rwanda, que puguin ser exemple d'esperança i optimisme?

Rwanda va passar una situació devastadora amb el genocidi però aquesta mateixa situació va portar el país a donar-se compte de la necessitat d'incorporar més dones en política i a ser més activa. Això ha resultat en el cas de Rwanda en una societat millor. Els països en els quals s'intenten emmirallar molts altres són els nòrdics, admirats per la igualtat de gènere que els caracteritza. I la gent ha de preguntar-se per què. Perquè per descomptat no s'arriba a una situació d'igualtat de gènere del no-res, ens hem d'assegurar que passi.

Per exemple, estem dient que un dels obstacles té a veure amb els rols tradicionals reservats a les dones. En aquests països els homes tenen les mateixes baixes per paternitat que elles per maternitat. Es reparteix. Quan vaig tenir els meus dos fills el meu marit es va absentar de la feina tant com jo ho vaig fer, perquè té el dret. Aquest tipus de polítiques garanteixen que la dona pugui dedicar-se tant com l'home a buscar les seves oportunitats. A més, hi ha una altra cosa. Si Islàndia ha estat històricament un país referent en igualtat de gènere és perquè hi ha consens entre tots els partits. Tothom a Islàndia s'enorgulleix de definir-se feminista, sigui del partit que sigui.

Si la paritat és el camí, s'ha de fer a través d'un sistema de quotes obligatori? Què en pensa, d'això?

És un dilema constant i el rar és que no solament és un dilema en el si de la societat, és un dilema com a individu. Quan era més jove estava completament en contra de les quotes però quan vaig créixer, potser vaig sentir que les meves filles no podien esperar tota la vida per viure un canvi, i ara estic a favor. Per exemple a Islàndia tenim quotes per a les juntes executives d'empreses. Crec que les quotes han de ser usades en alguns casos. Com WIP no prenem part en això, però personalment em sembla que estan ajudant d'alguna manera.

La manera en què la gent veu a les dones polítiques té a veure amb la imatge que els mitjans de comunicació contribueixen a crear. Sovint, se les jutja més a elles per com vesteixen que pel que diuen o fan en política. Com es pot abordar?

Tots els estudis indiquen que la majoria de dones polítiques són percebudes d'una manera diferent que els homes. Les dones som més destacades per com vestim o el look que portem que pel que diem. El problema no és només aquest sinó que les dones estan sent atacades també i rebent comentaris sexuals. Crec que no seria així si la gent i els mitjans no estiguessin fixant-se en la seva aparença. És molt difícil...podem riure'ns d'això però...no estem en política perquè comentin com vestim sinó per canviar el món.