ERC manté que hi haurà consulta el 2014 davant les acusacions de “frau”
Les previsions del president Artur Mas de convocar unes eleccions plebiscitàries el 2016 si l'Estat es nega a avalar una consulta, tal com ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha generat una riuada de crítiques entre els partits favorables al dret a decidir, que veuen com un “frau” -en paraules d'ICV- que el president es plantegi alentir tant el procés, sobretot quan al pacte de legislatura entre CiU i ERC hi figura que la consulta se celebrarà el proper 2014.
Això és precisament el que ha subratllat Lluís Salvadó, portaveu d'ERC, que ha defensat que el seu partit no contempla cap escenari que no sigui la celebració de la consulta l'any vinent. “ERC no té pla B el 2015 ni el 2016, el pla A, B i C se centra exclusivament en la consulta el 2014”, ha afirmat Salvadó. El dirigent republicà ha garantit que donaran suport a Mas per convocar la consulta però que “no entra dins dels plantejaments d'ERC” el determinar què passarà amb el pacte entre CiU i ERC més enllà de l'any que ve.
De les altres formacions partidàries del dret a decidir -al marge del PSC, que no s'ha pronunciat-, ICV i la CUP han estat molt dures amb el president. El coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, ha considerat un “frau” la decisió de Mas. “Està renunciant a l'acord electoral i al compromís de Govern i de legislatura amb ERC, perquè va dir que faria la consulta sí o sí i ara està dient una altra cosa”, ha afirmat Herrera. “Estem davant la batalla democràtica per guanyar el dret a decidir i quan Mas diu que si no hi ha consulta hi haurà eleccions el 2016 el que fa és posar-li les coses fàcils a Rajoy i fa que desaparegui la pressió”, ha dit Herrera.
Per la seva banda, la CUP interpreta que Mas podria haver “sucumbit a pressions de les elits catalanes i espanyoles” per frenar el procés. En un comunicat, la formació independentista s'ha declarat “indignada” amb el president, i ha avançat que, si és necessari, la consulta s'ha de convocar el 2014 per la via de la “desobediència civil i institucional”.
Les formacions contràries a l'autodeterminació, el PP i C's, també s'han posat les mans el cap, encara que ho han fet per la situació d'inseguretat que creuen que generarien unes eleccions plebiscitàries, les quals, en cas de guanyar les forces independentistes, podrien derivar en una declaració unilateral d'independència.
