La guerra freda de Podem Catalunya
“¿Guerra? No sé si tant. Dius que guerra freda, no?”. L'expressió que aquesta setmana feia servir un càrrec de Podem per treure-li importància a la disputa interna descriu amb precisió l'estat de les coses en les esquerres catalanes i, més en concret, en Podem Catalunya. Guerra, però freda. Tot i la sensació que podria donar la publicació actual de retrets fets fa mesos, la relació entre Colau i Iglesias no passa per mal moment, segons afirmen. Però són dues potències amb projectes polítics per a Catalunya que divergeixen i, abans o després, semblen condemnats a xocar. Si bé no de forma oberta, la tensió entre aquests dos punts de vista ja s'està donant en la batalla pel control del territori en disputa en què s'ha convertit Podem.
Podem Catalunya ha tingut una incidència discreta en l'escena política catalana fins ara. La seva participació electoral ha consistit en una trentena de confluències municipalistes a les eleccions municipals, en la candidatura al costat d'ICV i EUiA al Parlament i a la victoriosa En Comú Podem per a les generals. Dues victòries rotundes quan han concorregut sota el paraigua de Colau i un fracàs quan no ha estat així. Però l'aposta d'Ada Colau per convertir el seu moviment en un partit català ha convertit la formació morada en una peça clau.
“Som la candidatura més votada a la ciutat més gran i al poble més petit de Catalunya”, repetia aquest dimecres a TV3 Xavier Domènech, diputat d'En comú Podem al Congrés. Amb aquesta imatge contundent Domènech al·ludeix al potencial de la fórmula que el va convertir en el cap de llista més votat en les passades eleccions. De la necessitat de canalitzar aquest potencial sorgeix la idea de convertir les diverses candidatures de confluència en una estructura permanent –un partit, emprant un llenguatge que la formació té gairebé vetat–, d'àmbit català.
Fins aquest punt, el de construir una organització de confluència d'àmbit català i amb vocació de permanència com proposen els comuns, els plans són compartits per tots els cridats a confluir. Una altra cosa és quan s'avança més enllà i s'entra en l'estructura que ha de tenir l'organització. ICV es decanta per que el nou partit català respecte la seua identitat i les seves estructures, pel que proposen una “cooperativa política”, cosa que a falta de definir en profunditat s'assemblaria a una federació. És una idea similar a la que proposa Podemos. Mentrestant, per a En Comú la idea és tendir a una dissolució progressiva de les sigles per acabar formant un subjecte unitari.
La importància de Podem per En Comú
I Podem, ¿de quin costat està? Aquest és un dels principals punts a dirimir en les primàries, una cita per a la qual la formació encara no ha fixat data però en la qual ja es preveuen dues candidatures contràries: la d'Albano-Dante Fachin i la de Raimundo Viejo. Els primers asseguren estar disposats a “arribar fins on calgui arribar” per fer que la confluència d'En Comú arribi a bon port. Dissolució del partit inclosa? “No considerem que es necessiti arribar fins això”, explica un col·laborador de Fachin.
Els de Viejo també estan per la confluència, però trepitgen el fre del procés intentant baixar la velocitat que han pres les coses. “El model de Barcelona En Comú és bo per a Barcelona, però no és trasplantable al conjunt de Catalunya”, asseguraven des de la candidatura la setmana passada, poc abans de presentar el seu manifest en el qual s'estenien la mà als de Fachin per a una candidatura unitària. “El consens”, va replicar Fachin en una carta a la militància amb la qual va rebutjar la proposta d'unitat de Viejo, “no s'aconsegueix evadint els debats”.
Travessant les dues postures sobre la confluència hi ha un debat sobre la relació que ha de tenir Podem Catalunya amb Podemos estatal. Les dues candidatures parlen de la necessitat d'autonomia de Podem, però uns incideixen en l'autonomia respecte d'En Comú mentre els altres ho fan respecte de Podemos. La candidatura de Fachin no amaga la seva molèstia amb el bloqueig de les primàries de Podem per part de la direcció estatal de Podemos, als qui acusen d'haver-ho fet sense pensar en els interessos de la formació catalana.
El resultat de la partida interna en Podem tindrà un efecte important en els equilibris interns a l'hora de negociar el partit de confluència de les esquerres catalanes. Pels de Colau, no és el mateix que tots els partits se situïn al davant, reticents a la dissolució, que comptar amb l'acceptació de Podem. I no només en l'escenari català. També en la negociació amb la direcció de Podemos, amb els qui fins ara s'han negociat directament totes les candidatures, la posició en què se situï Podem pot decantar la balança.
Calma fins al maig
Per sobre de les diferències de plantejament entre les diferents tendències, totes elles malden per transmetre una imatge d'unitat d'acció de cara a l'exterior. Igual que passa a l'escenari estatal, a Catalunya totes les forces estan dirigides a un fi comú. “L'objectiu d'Podem és guanyar”, asseguren des de la candidatura de Fachin. Ells asseguren que no volen perjudicar el partit a nivell estatal i ratifiquen el seu compromís total amb l'estratègia que està duent a terme la seva formació en la recerca de pactes per a la investidura espanyola.
Malgrat reclamar la celebració de primàries, una reivindicació que està estesa en diversos cercles, són comprensius amb el fet que es posposin fins que l'escenari al Congrés tingui un desenllaç, sense descartar tornar a eleccions. Segons aquest calendari, les primàries de Podem podrien no arribar fins a finals de maig. Mentrestant la candidatura continuarà tractant d'articular els cercles, tasca en la qual treballen des de fa mesos. Consideren que la seva incidència en les bases es el millor vehicle no només per guanyar les primàries sinó per enfortir l'organització.
A l'altra banda, la candidatura oficialista està menys cuinada. Encara que molts donen per fet que serà Viejo qui l'encapçali i ell no ho rebutja, aquest punt no està tan clar. Viejo compta amb el suport de la direcció madrilenya, però podria acabar donant el relleu a una altra persona amb més contacte amb l'organització catalana. Per això totes les mirades estan posades en Jessica Albiach, l'única diputada al Parlament dels quatre de Podem que no ha donat suport públicament la candidatura de Fachin.
