Imputen quatre mossos pel tret d'una bala de 'foam' durant el desallotjament del 15-M a Barcelona
Quatre agents escopeters de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra han declarat aquest dilluns com a imputats davant del jutge per haver causat presumptament lesions a l'orella d'un manifestant que va rebre l'impacte d'un projectil de precisió -també anomenat viscoelàstic o de foam- durant el desallotjament del 15-M de plaça Catalunya el 27 de maig del 2011. Aquesta investigació deriva de la querella que d'una cinquantena dels manifestants, tal com ha confirmat la defensa, que van denunciar agressions per part de la policia aquell matí de maig. L'actuació dels mossos es va saldar amb més de cent ferits.
El denunciant va patir lesions a l'oïda que van requerir de tractament mèdic immediat, tot i que no li va comportar pèrdua d'oïda. El projectil que hauria impactat contra la seva orella és precisament el que ara ha incorporat definitivament el cos d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra per substituir les bales de goma.
L'informe elaborat per Afers Interns dels Mossos a petició del jutjat conclou, segons informa Efe, que d'haver rebut l'impacte d'una bala de goma en comptes d'un projectil viscoelàstic, els danys causats haurien estat més grans i haurien pogut arribar a perforar el timpà de la víctima.
Els quatre agents escopeters, corresponents a cadascuna de les unitats que van actuar a la zona -la part nord de plaça de Catalunya-, han negat avui davant el jutge que siguin els responsables de l'impacte que va rebre el jove. El magistrat ha analitzat els vídeos que ha aportat la defensa i considera que hi ha indicis per pensar que hauria estat un dels agents -d'aquí la imputació-. En una de les imatges [veure vídeo, minut 1'19''] es veu clarament com un escopeter a la carrera dispara un projectil de foam contra un manifestant que s'escapa. La defensa considera que aquest hauria estat el que hauria impactat per accident contra la víctima, que estava quieta una mica més lluny d'on es produeix el tret i acompanyada de més concentrats.
Gabriel Miró, advocat de la defensa, es mostra “absolutament” convençut que es podrà identificar quin dels quatre agents imputats és el que va disparar el seu client, a través d'estudis fisonòmics i antropomòrfics a partir dels vídeos. A més, Miró destaca que durant la seva declaració en per aquest cas el director dels Mossos, Manel Prat, va assegurar que es pot identificar qualsevol agent, encara que durant la seva actuació no llueixi el número d'identificació.
El jutjat d'instrucció número 4 va decidir arxivar el cas de la denúncia col·lectiva dels manifestants, però l'Audiència el va forçar a reobrir el cas per esclarir alguns fets, com aquesta suposada agressió. La querella dels indignats va aconseguir asseure davant el jutge com a imputats Manel Prat, director dels Mossos d'Esquadra, i Assumpta Escarp, regidora socialista de seguretat ciutadana de l'Ajuntament i responsable de la Guàrdia Urbana.
Nous projectils que també mutilen
En la seva declaració davant del jutge, els imputats han reconegut que la llançadora és una arma de molt alta precisió i selectiva -amb la qual, a diferència de les pilotes de goma, s'apunta a un objectiu i no contra el terra perquè rebot-. Des de la plataforma Stop Bales de Goma, que han lluitat amb èxit per la prohibició dels projectils de goma, denuncien tanmateix que aquest nou armament també causa lesions greus.
Aquestes escopetes, de nom tècnic GL-06 o LL-06, han de servir per substituir les bales de goma des que el dimecres passat es va fer efectiva la seva prohibició. A França fins a sis persones han perdut un ull per culpa d'aquests projectils. De fet, des de l'any 2011 -quan es van produir els fets en qüestió- els Mossos d'Esquadra han anat combinant l'ús de totes dues escopetes en els aldarulls, però ara només comptaran amb els projectils viscoelàstics, a més dels canons de so i d'aigua que també han incorporat.
