L’Ajuntament de Barcelona canvia els criteris d’adjudicació de serveis per potenciar l’estalvi en detriment de la qualitat
Ara mateix s’està a punt d’adjudicar un servei de lleure infantil al costat del riu Besòs. Les empreses, entitats i cooperatives interessades ja estan fent els seus càlculs i estan enviant ofertes al districte de Sant Andreu. Només una guanyarà el concurs i el districte li pagarà el que fixava el pressupost a canvi d’encarregar-li el servei. Per fer decantar la balança del districte cal complir el màxim de condicions que es requereixen en cada concurs. Aquests requisits, normalment volen garantir que el servei serà econòmic (no es pot malgastar el diner públic) i que es realitzarà amb un cert nivell de qualitat. Però els criteris estan canviant.
Per aconseguir tots els punts i per tant l’adjudicació del servei de lleure de la franja del riu Besòs, per exemple, el districte de Sant Andreu no exigeix cap requisit tècnic, és a dir de qualitat. Tots els criteris són econòmics. Qui exploti el servei per menys diners, guanya. En total, en aquest cas, hi ha 12 punts en joc: 10 depenen directament del “preu ofertat” per la empresa interessada i els dos restants s’assignen a qui garanteixi que podrà dedicar més hores dins del pressupost acordat. L’any 2010, quan es va licitar aquest mateix servei, en canvi, hi havia 18 punts disponibles: 10 eren per la proposta econòmica i 8 eren per garantir-ne la qualitat.
Hi ha altres exemples. A Sant Andreu també s’està licitant l’explotació de totes les residències de gent gran. S’adjudicarà a qui obtingui els 20 punts que hi ha en joc: 16 depenen del pressupost i els quatre restants s’atorguen si un 9% dels treballadors són persones amb risc d’exclusió social (dones maltractades, ex convictes, persones amb discapacitats...). Per enlloc no hi ha les exigències de qualitat.
Els primers damnificats d’aquest canvi són els usuaris dels serveis que licita l’administració. Per exemple, els avis de Sant Andreu que usen les residències. És més que probable que si baixen les exigències de qualitat per part de l’Ajuntament, el servei serà pitjor. Els altres perjudicats són les entitats del tercer sector, que des de fa anys exploten aquests serveis garantint un nivell de qualitat i ara estan veient com les adjudicacions van a parar a mans d’empreses multinacionals. La directora de La Confederació (la patronal del tercer sector), Laia Grabulosa, és una de les persones que es mira amb lupa les diferents licitacions que es van publicant. “Al final s’està convertint en una subhasta econòmica”, lamenta. “El debat de fons és si entenem que una administració pública ha de servir per lucrar empreses privades o per garantir una certa qualitat” diu Grabulosa i planteja una pregunta: “¿Tu adjudicaries la construcció d’un pont a una empresa que no demostra la capacitat tècnica suficient?”.
Una inversió de les multinacionals
La situació tendeix a empitjorar de cara als interessos del tercer sector ja que les empreses multinacionals estan començant a adquirir experiència en aquest camp i cada cop serà més fàcil que guanyin concursos. Sobretot perquè, a diferència de les petites entitats o empreses, poden permetre’s el luxe de perdre diners durant un temps, a canvi d’instal·lar-se en un sector emergent, com és el de tenir cura de les persones. La Confederació i la Taula del Tercer Sector han posat el cas en mans de la Síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, que confia en que hi hagi “voluntat política” per evitar nous casos i que reivindica “que es valori que el tercer sector té un plus de qualitat i de servei públic”. La Síndica, que havia estat presidenta de la Taula del Tercer Sector, explica que aquesta situació “ja ve de lluny” i que “cal buscar l’equilibri entre l’oferta tècnica i la econòmica”.
La unificació de criteris
El gerent de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona, Àngel Miret, és la persona que està buscant una solució des de la casa gran. Existeix una llei marc que fixa l’Estat i que és d’obligat compliment. Però hi ha marges. El principal problema que es troba Miret és que no existeix dins de l’Ajuntament una unificació de criteris, de manera que cada districte adjudica com ho considera oportú, sempre dins de la llei, com és lògic.
Per abordar el problema, ja fa mesos que l’ajuntament ha creat una comissió, on hi ha diferents entitats i sindicats i està buscant algun sistema que pugui garantir un cert equilibri entre els requisits tècnics i els econòmics. Una possibilitat seria obligar a les empreses o entitats superar, almenys, la meitat dels punts de cada apartat. Recentment es va adjudicar la gestió d’un casal infantil a la multinacional EULEN perquè va oferir el pressupost més econòmic però no complia ni la meitat de les exigències tècniques. Un equilibri entre els requisits tècnics i econòmics haguessin impedit que l’adjudicació se l’emportés una empresa amb tantes mancances a nivell tècnic. Un altre canvi que està estudiant la comissió, segons explica Miret, és que quan es rebi un pressupost molt baix, es pugui demanar a l’empresa com s’ho farà per oferir el servei amb una despesa tan modesta. Sigui com sigui, aquestes dues modificacions en el procediment “només serien recomanacions, ja que la contractació està descentralitzada” i cada regidor de districte té la autonomia suficient com per fer el que vulgui, dins del marc que permet la llei.
El president del grup municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, també fa dies que segueix amb molta atenció i preocupació el canvi de criteris que està aplicant el govern. “El que està passant és contradictori amb un dels elements d’identitat de l’alcalde Xavier Trias, que sovint recorda la importància del Tercer Sector”, explica. I reivindica: “No calia fer cap canvi, sinó mantenir els criteris existents, però ho han modificat i ara estan fent fora de la gestió dels equipaments a totes les entitats”. Mentre la comissió arriba a alguna conclusió, segons Gomà caldria “frenar” el que està passant i garantir que no hi haurà noves adjudicacions d’equipaments a “empreses que estan considerades incompetents tècnicament segons els criteris de la licitació”.
Gomà va mostrar també la seva preocupació perquè s’acosta l’adjudicació del Servei d’Atenció Domiciliària, un dels serveis més importants ja que costa uns 120 milions d’euros en dos anys i també un dels més sensibles, ja que l’empresa subcontractada per l’Ajuntament haurà d’enviar els treballadors a casa dels ciutadans que ho necessiten.
