Rocío Martínez-Sampere : “Darrere de la marca Barcelona ha deixat d'haver-hi un model de societat”

Rocío Martínez-Sampere (Barcelona, 1974) arriba a l'entrevista sense haver dormit i després del primer debat entre els candidats a les primàries del PSC per nominar el seu candidat a l'alcaldia de Barcelona. Ha dedicat les hores de son a visitar els treballadors nocturns de la ciutat, “necessaris perquè la ciutat funcioni del dia”, assegura. No obstant això, se la veu enèrgica. Segura de si mateixa, entra amb comoditat en els temes proposats i no es mossega la llengua a l'hora de denunciar els problemes de la marca Barcelona o del seu propi partit.

Es qualifica a si mateixa com una candidata de síntesi. Què sitentiza?

Crec que sintetitzo el que necessita aquesta ciutat per tenir un projecte potent amb els equilibris potents. Entre el que és local i el que és global, és a dir, entre el contenidor del teu carrer i el medi ambient, entre allò econòmic i social, perquè les desigualtats no es combaten només amb serveis socials i redistribució, que també, però a més amb la creació d'ocupació i les apostes econòmiques fortes.

El seu lema és 'La Barcelona que s'atreveix'. A què s'ha d'atrevir Barcelona?

Barcelona s'ha d'atrevir al que és obligatori, la lluita contra la crisi. Està tenint efectes devastadors sobre les persones i aquesta ciutat té els instruments per lluitar-hi en contra. Però Barcelona també s'ha d'atrevir a reinventar-se, a pensar de nou moltes coses que ara funcionen per inèrcia.

I vostè, a què s'atreveix?

M'atreveixo a fer una política diferent. Ja sé que això ho diem tots. Però, per exemple, m'atreveixo a expressar dubtes en veu alta i a dir que no tenim les solucions per a tot.

Quin és el principal problema de la ciutat?

Que darrere de la marca de ciutat ha deixat d'haver-hi un model de societat. La marca Barcelona cotitza a borsa, i això està molt bé, però s'ha desenganxat d'una part de la ciutat que no funciona, de manera que l'estem fracturant a dues velocitats. A això cal intentar posar-hi remei.

I quin és el remei que vostè proposa?

Quan els socialistes governaven aquesta ciutat, des de models molt diferents, aglutinaven un projecte global que tenia al darrere una concepció de societat, que la ciutat és la seva gent. Les Olimpíades no s'entenen si no van paral·leles a la millora de Nou Barris o d'eliminar els últims focus de barraquisme. Això és tenir una visió en la qual la marca de Barcelona no vagi desenganxada de les oportunitats de cadascun dels seus ciutadans.

Ha advocat per anar a buscar el vot de barris que tradicionalment no han triat el PSC. És compatible buscar el vot de Sarrià i lluitar contra la desigualtat entre barris?

Es pot compatibilitzar, com ho va fer l'alcalde Maragall. Pots trobar una persona que visqui a l'Eixample amb la mateixa inquietud per les escoles bressol que una persona de la Guineueta. A l'hora de veure la ciutat, és més intel·ligent generar un moviment ampli de progrés. Està demostrat que era així quan els socialistes van governar la ciutat.

La seva gestió municipal canviaria en alguna cosa la trajectòria de la gestió del PSC?

Els principis que inspiren la nostra acció política són els de sempre. La manera de fer-los efectius és el que ha de canviar. La revolució està en els detalls, en les coses petites. Per exemple, cal tornar a liderar des del Consell de l'Educació un canvi en les dinàmiques d'equitat en l'educació d'aquesta ciutat, introduint criteris socioeconòmics en la reserva de places. I també gestionar-les d'una manera més transversal i més transparent.

Com s'aconsegueix això?

No és tant donar més canals de participació sinó que aquesta participació tingui un retorn. Això no significa dir sempre sí. Significa explicar per què no o per què si i que els ciutadans puguin retre comptes.

Ara que treu això de retre comptes, què li ha passat al PSC per estar en el seu moment més baix?

Hi ha problemes propis i problemes compartits amb la socialdemocràcia europea. Hem de tornar a guanyar credibilitat en l'alternativa econòmica perquè hem estat art i part de la crisi. En el cas català, a més, com que els eixos de la política catalana són el socioeconòmic i el nacional, la sentència de l'Estatut va marcar un punt d'inflexió en la credibilitat d'un pacte de convivència, que és el federalisme. Però també és cert que, com a partit, funcionem d'una manera molt endogàmica. Cada vegada que ens reunim diem que ens obrirem a la societat, quan el tema és tornar a ser societat. Cal un canvi en el funcionament dels partits, per això unes primàries obertes permeten que la política retorni al lloc on mai havia d'haver sortit, que són els ciutadans.

He sentit dels canditats citar moltes virtuts sobre les primàries obertes. Però algun inconvenient tindran...

El problema pot ser que no compleixin els seus objectius. En unes primàries obertes, si no participen més que la militància i els simpatitzants, no seran l'impuls de regeneració que han de ser. És la primera vegada que es fan a Espanya, i la primera vegada que es fa una cosa sempre es cometen errors.

En alguns moments els candidats semblen tenir propostes molt similars. Quina és la proposta que més la diferencia?

Com que trec una proposta al dia, deixa'm dir el que ja he fet. El día que va começar la campanya, diumenge a la nit vam presentar el nostre lema i cartell de campanya. Va ser una manera atrevida de fer-ho perquè no era una foto i un lema tradicional, sinó que es va fer amb gent que posava post-it amb idees per Barcelona.

Quin va ser el post-it que més li va cridar l' atenció?

Bé, n'hi va haver un que em va fer molta gràcia que posava “si us plau, retorna'ns Rubianes”. I a la nit vam estar visitant a la gent que treballa de nit i un escombriaire me'n va donar un demanant més lavabos a la ciutat. Em va semblar una cosa molt necessària a la qual només arribes en aquest tipus de tu a tu.

“El meu compromís és que qualsevol persona pugui ser emprenedora de la seva pròpia vida a Barcelona”. Ho va escriure fa poc. Què vol dir?

Quan preguntes per les aspiracions de progrés, molta gent et diu “tenir més de tot”. O “tenir més garanties”. Són discursos molt clàssics de l'esquerra, els de garantir drets. I després els ciutadans veuen que garantir, el que es diu garantir, cada vegada garantim menys. Per això sempre dic que cal recuperar la ideologia però deixar de banda les certeses. A mi el que m'interessa és poder oferir la llibertat màxima per realitzar projectes, i per això és necessària la inversió col·lectiva i garantir la igualtat d'oportunitats, per exemple en educació.

Veig que parla molt d'educació. Què es pot fer des de l'Ajuntament en aquest àmbit?

L'Ajuntament pot liderar l'educació perquè té un instrument que és el Consorci d'Educació de Barcelona. Aquí, a mitges amb la Generalitat, té un paper que ha d'exercir. El problema és que Trias està fent de banc de Mas i callat davant Montoro en comptes d'estar liderant aquests projectes. I després, l'Ajuntament pot fer molt en els espais d'educació no formal. No tenen res a veure les possibilitats que es donen en un col.legi públic de Sarrià i en un de Ciutat Meridiana en educació no formal. Des de l'Ajuntament es pot ajudar a Ciutat Meridiana a crear aquests espais que són vitals per a l'educació dels nostres fills.

Em temo que això no crida molt al vot de Sarrià...

Per què no? Hi ha molta gent a Sarrià que entén que la igualtat d'oportunitats és un valor per a tots. No m'atreveixo a dir que la majoria però jo en conec alguns.

L'han acusat de defensar l'escola pública però de no practicar-la.

M'han acusat?

S'ha dit. Per això de portar els seus fills a una concertada.

Bé, jo estic encantada amb l'escola dels meus fills, no vaig entrar a la que vaig escollir, però em sembla una escola fantàstica. Jo crec que en el sistema públic cal igualar una mica més, però que no depèn de la titularitat de l'escola, de si és pública o concertada, sinó que el sistema d'educació pugui funcionar sota els mateixos paràmetres.

Entenc que defensa el model mixt entre l'escola concertada i la pública.

Bé, és el que tenim.

Però el defensa?

Sí, és clar, però insisteixo, equiparant en drets i obligacions que en aquest moment no ho acaba d'estar del tot.

Atreveixi's: Si de vostè depengués, se celebraria la consulta el 9N?

Sense pactar?

Tal com està ara.

No, sense pactar no. Jo crec que l'única garantia que sigui una consulta és que sigui sota una legalitat. Que, per cert, és el mateix que diu Mas.