El nou municipalisme: apostes que aspiren a canviar el mapa electoral català

Assemblea de Babord per preparar la presentació de la seva candidatura a Vilassar de Mar / ENRIC CATALÀ

A Vilassar de Mar, un poble de 20 mil habitants de la comarca del Maresme amb majoria absoluta de CiU al govern, van apostar per això que s'ha vingut a anomenar confluència. Molt abans que apareguessin propostes sonades com la de Guanyem Barcelona -ara Barcelona en Comú-, que aspirava a integrar tota l'esquerra alternativa en una candidatura.

Els dos regidors d'ICV i la CUP al consistori maresmenc van pensar, després de dues legislatures actuant de forma molt similar, que valia la pena intentar anar junts a les eleccions en vista que, al cap i a la fi, els seus vots sumats els permetrien haver obtingut un regidor més. Fa dos anys van presentar una proposta oberta als col·lectius de la població, que van respondre amb l'exigència de formar alguna cosa més que una simple coalició.

Així neix Babord, un col·lectiu assembleari en què han delegat els partits i que després de molt treball associatiu decideix finalment presentar-se a les eleccions. "Més enllà d'anar junts a les eleccions, ICV i la CUP veuen que per si sols no poden fer més que seguir els ítems del ple municipal, mentre hi ha una sèrie de moviments socials a Vilassar en què hi ha gent molt propera amb la qual pot compartir molts objectius", assegura Pau Arona, membre de Babord. L'acord a Vilassar de Mar és una excepció. A la nova onada de municipalisme que ha recorregut Catalunya i bona part de l'Estat davant les municipals de 2015 s'han format desenes de candidatures, però només a Vilassar i Caldes de Montbui dues formacions com ICV-EUiA i la CUP s'han posat d'acord.

Del moviment a la institució

En la ressaca del 15-M i amb l'escuma de moviments que que en van sorgir, diversos corrents van entendre que era necessària l'aposta institucional començant per l'espai municipal. I van posar això. Un ventall de partits i moviments de base, sobretot entre els que ocupen l'esquerra de l'espai clàssic del PSC i variat en l'àmbit nacional, van llançar gairebé simultàniament iniciatives que pretenien la confluència entre ells per formar candidatures per accedir als ajuntaments.

Entre l'estiu de 2013 i maig de 2014 diferents grups van començar a traçar estratègies electorals d'acord amb la canalització de lluites ciutadanes. L'entorn d'Ada Colau seria un dels més coneguts, però també van sorgir iniciatives del mateix patró a l'escalf de Procés Constituent o en el si de partits com ICV i EUiA, encara que de forma incipient. Totes aquestes iniciatives miraven de reüll una tradició municipalista que durant dècades va ser el refugi de l'esquerra catalana, del PSC a la CUP, en els anys freds del pujolisme.

L'impuls municipalista va arribat a la majoria de grans ciutats catalanes entre estiu i tardor de 2014. El sorgiment de Podem com un gran actor després de les eleccions europees, la posada en marxa de Guanyem (després En Comú) a Barcelona i Ganemos (després Ahora) a Madrid, i el moment d'expansió de la CUP, van acabar per donar un suport supramunicipal als intents que es duien a terme a les ciutats. Fruit de tot això, el proper 24 de maig hi haurà candidatures de confluència municipalista en la majoria de grans poblacions de la primera corona metropolitana de Barcelona: Badalona, Santa Coloma, Cornellà o Sant Adrià de Besòs. També en ciutats com Terrassa, Badia, Igualada o Gavà. En canvi, en llocs com Sabadell, l'Hospitalet, Molins, Tarragona o Lleida la confluència no ha estat possible, i diverses marques lluiten per l'espai del nou municipalisme.

Confluències frustrades

No tots els projectes de suma municipalista han arribat a bon port en la seva voluntat d'assolir acords amplis. El cas de l'Hospitalet és una mostra d'aquestes confluències que han caminat un bon tros juntes però s'han acabat frustrant. Guanyem L'H, després L'H A Comú, pretenia agrupar fins a 7 partits i moviments, com ICV, EUiA, Podem, CUP, Procés Constituent, Pirates i persones independents. Però la unitat es va anar esquerdant i la CUP, Procés Constituent i l'associació d'independents Akelharre van deixar de participar en la confluència entre acusacions a ICV i EUiA de voler apropiar-se del procés.

L'H en Comú van seguir endavant, minvats en nombre, per dur a terme unes polèmiques primàries en què es va boicotejar un candidat independent i es van produir irregularitats, cosa que va fer que Podem també abandonés el projecte i que Barcelona En comú els retirarés el permís per utilitzar la denominació "En comú". Actualment, la pretesa confluència hospitalenca ha quedat reduïda a un canvi de nom de la clàssica aliança entre ICV i EUiA, a la qual se suma Pirates, que acudiran a les eleccions sota el nom de Canviem l'Hospitalet. Per la seva banda, la CUP acudirà amb marca pròpia a l'ajuntament de la ciutat del Llobregat.

Sabadell també és el paradigma dels projectes d'unitat frustrats. Aquesta ciutat del Vallès té la particularitat que el PSC es troba immers en una profunda crisi des que va esclatar el 2012 la trama de corrupció urbanística coneguda com 'cas Mercuri', pel qual va ser imputat l'alcalde de la localitat, Manuel Bustos. En un ajuntament políticament convuls i amb important tradició d'esquerres -entre 1979 i 1999 va ser regida per l'alcalde Antoni Farrés, del PSUC i ICV-, però controlat pel PSC durant els últims 16 anys, el cas Mercuri va inaugurar una crisi electoral que va obrir la possibilitat de construir una força municipalista que els arrabassés el govern municipal.

Aquest era l'objectiu dels impulsors de 'Sabadell Guanyarà'. La idea era fer una candidatura àmplia, recollint des de l'esquerra anticapitalista fins socialistes rebotats. Potser massa àmplia. "Ho vam enfocar com una candidatura de salvació municipal, més transversal que Barcelona En comú i amb vocació inequívoca d'anar a per l'ajuntament", explica Jordi Serrano, un dels seus impulsors i que participa a Procés Constituent.

Finalment, Sabadell Guanyarà no va arribar enlloc. EUiA va tenir una guerra interna per la qual una part del partit es va llançar a formar la candidatura Unitat Pel Canvi, al costat d'ICV i amb la presència d'alguns destacats membres de Podem. Una altra de les branques d'EUiA, la liderada per la regidora Marisol Martínez, va formar Guanyem Sabadell. La CUP per la seva banda va subscriure una aliança amb Entesa per formar la Crida.

ICV-EUiA, Podem i l'aposta per la Unitat Popular

ICV-EUiA, junts o per separat, presenten aquestes municipals llistes en 230 municipis. Però en moltes d'elles, la coalició ecosocialista ha decidit no presentar-se amb la seva marca tradicional, fins i tot encara que les seves candidatures no hagin estat capaces de formar coalicions que sobrepassin significativament les fronteres del seu espai polític. Com a mostra, de les 230 candidatures que presenten, només a 23 diuen anar al costat de militància de Podem, una xifra que el partit morat desmenteix en privat i amb la boca petita.

L'aposta d'ICV-EUiA per construir candidatures de confluència té a veure amb una proposta estratègica que ve de fa almenys un any, segons explica Lluís Moreno, secretari d'organització municipal d'ICV. "Era un objectiu estratègic molt potent. És un moment difícil per a la política institucional i tant la ciutadania com la nostra gent reclama processos d'obertura i unitat. Hem fet de la necessitat virtut", reconeix. Al final ICV-EUiA presenta un quart de les seves llistes, 59 de les 221, en aliança amb altres grups. La formació ha subscrit pactes amb Podem, amb Procés Constituent, amb Moviment d'Esquerres, amb Avancem, amb ERC, amb PSC i amb la CUP. Malgrat la vocació d'obertura i unitat que destaca Moreno, s'enfrontarà a confluències en importants ciutats com Badalona, Cornellà o Santa Coloma.

Podem fer una aposta per la Unitat Popular a decidir, a nivell estatal, que no es presentaria en solitari a les municipals. L'organització va imposar en les seves marques locals l'obligació d'anar a candidatures conjuntes o presentar-se com agrupació d'electors. Amb aquestes condicions, per als dirigents de Podem Catalunya el procés de formació de candidatures municipals ha estat un caos, fins a tal punt que han optat per l'estratègia del laissez faire. A dia d'avui continuen sense validar llistes en què s'integren persones que participen en els seus cercles o que fins i tot formen part dels seus consells ciutadans locals. Dins del heterogeni grup de cercles municipals que forma Podem ha hagut de tot, des dels qui s'han llançat a recollir signatures per impulsar agrupacions d'electors, com al Prat oa Blanes, que s'han incorporat a títol individual a candidatures no avalades per Podem Catalunya, com a Sabadell, o els qui donen suport extraoficial a diverses candidatures, com a Lleida.

A diferència d'ICV-EUiA, Podem dóna suport a candidatures de confluència en la majoria de grans poblacions de l'Àrea Metropolitana, amb fórmules tan variades com els municipis catalans. Com a mostra, els de Pablo Iglesias es presenten a la capital amb Barcelona En Comú (ICV-EUiA, Procés Constituent), a Badalona al costat de la CUP i Procés Constituent i a Cornellà sota la marca "Cornellà en Comú-Crida per Cornellà", una llista que uneix Podem amb Alternativa d'Esquerres de Cornellà (AEC), a més d'Equo i Procés Constituent. "Si aquesta candidatura és tan àmplia ha estat perquè Podem i AEC han tingut clar des del principi que l'aposta per la unitat era necessària, a més del paper aglutinant de Procés Constituen", explica Vidal Aragonés, cap de llista del municipalisme cornellanenc.

Segons Aragonès, Cornellà en Comú-Crida per Cornellà té possibilitats d'entrar amb força a l'ajuntament, el que trencaria l'hegemonia històrica del PSC en un dels seus grans feus del Baix. "Creiem que el PSC tindrà els seus pitjors resultats des del 79. Això provocarà que hagin de buscar socis per governar. Nosaltres ja hem dit que no governarem amb cap partit de dretes, ni amb qui practica polítiques de dretes com el PSC. Per això volem saber si ICV-EUiA estaria disposat a pactar amb nosaltres o entraria en un govern d'imputats ".

Etiquetas
Publicado el
28 de abril de 2015 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats