Neix Coophalal, una cooperativa islàmica per oferir serveis financers sense especular
La primera cooperativa catalana, espanyola i mundial de serveis financers islàmics, Coophalal, es va fundar dijous, 24 d'octubre a Barcelona. Es va fer després d'una jornada on tècnics i experts en aquest tipus d'organització hi van explicar els principis econòmics i ètics que la regulen. En acabar es van fer les aportacions i es va realitzar la primera assemblea de socis i es va escollir el consell rector.
Najia Lofti, economista i presidenta del Centre d'Estudis i Recerca en economia i finances islàmiques (CEIEFI), amb seu a Santa Coloma de Gramenet, definia la nova cooperativa: “es tracta d'una plataforma que uneix a inversors i emprenedors que volen que la seva activitat econòmica segueixi els principis de l'economia i les finances islàmiques”. Per tant, va dir, “està oberta a empreses i a particulars, siguin o no de religió islàmica”.
L'islam, a més d'una religió és, per als seus seguidors, un codi de conducta en gairebé tots els camps de la vida. En economia hi ha un principi diferencial respecte a altres concepcions. Es condemna l'interés, en diuen usura, (cosa que també es fa al catolicisme i la religió jueva) i es condemna també fer servir la moneda com a mercaderia. Però, això no vol dir que es condemni ni el negoci ni el benefici.
Un altre punt diferencial de l'economia islàmica és que no es financen activitats on hi estiguin involucrat l'alcohol ni el joc, ambdós elements prohibits per la religió.
L'activitat de les entitats bancàries islàmiques al món representa el 150% del PIB espanyol i es preveu que cada cinc anys es dupliqui. En aquest creixement hi tenen un paper clau alguns països com Malàisia, que és la segona potència econòmica del món islàmic només superada per Iran. L'instrument financer majoritari que usa el govern del país asiàtic són els bons Sukuk, fets d'acord amb l'ètica de la seva religió.
Economia no especulativa
L'economia islàmica no entén que es puguin fer transaccions sense que hi hagi elements tangibles a canvi dels diners. Queden, doncs, fora de la seva visió tots els derivats financers i productes híbrids que han estat causants de la darrera crisi econòmica occidental, i prou que es veu, perquè els bancs islàmics només n'han quedat afectats en la mesura en què l'economia real quedava tocada. Un altre element clau de les finances islàmiques és que els inversors i els que reben els préstecs comparteixen els riscos.
La Najia Lofti, en resposta a una pregunta del públic, concretava la pràctica de la banca islàmica. Si una persona demanés un crèdit a la nova cooperativa per a comprar un taxi, deia, s'analitzaria l'operació des dels punts de vista tècnic i islàmic. Amb el vistiplau dels dos comitès esmentats, es facilitaria el diner al sol·licitant. I aquí bé la diferencia, perquè no es poden cobrar interessos.
La forma de rescabalar-se del préstec seria que, a través d'un tècnic bancari i havent-se fixat el termini de retorn, primer es determinarien els costos: salari, combustible, impostos, tot. I això s'ho quedaria el receptor del crèdit. Si en aquest punt hi ha excedent, la meitat passaria a l'emprenedor i de la meitat restant se'n farien dues parts, una per a retorn del crèdit i un altra que aniria directament als altres socis que havien aportat els diners per a finançar l'operació, en la proporció que ho haguessin fet. I així durant els anys en que s'hagués fixat el retorn.
La nova cooperativa pot operar, d'acord amb el que diu la llei, amb tercers no socis. De socis n'hi ha de tres tipus. De servei, que poden aportar fons per a invertir i també accedir a finançament, que tenen una quota de 500 euros per a ingressar.
També hi ha socis col·laboradors, que aporten capital a la cooperativa per invertir-lo en projectes halal, d'acord amb la norma islàmica. D'entrada han de pagar 300 euros i després poden fer les aportacions voluntàries que vulguin, i a canvi reben els beneficis que cada any en resultin de l'actuació de la cooperativa.
El tercer tipus de socis són els de treball, que fan l'aportació obligatòria de 500 euros i també treballen per a l'entitat i per tant poden accedir als guanys a final de l'exercici.
La nova cooperativa de crèdit podrà tenir seccions fora de Catalunya, segons els seus estatuts. Els assistents a la presentació van escoltar una experiència d'èxit, a través de del coordinador de la cooperativa Coop 57, Ramon Pasqual. També es van exposar altres mecanismes com les asseguradores islàmiques o els instituts destinats a formar i certificar en el compliment de les normes de la sharia'a, o llei islàmica.
