Nou anys després la major manifestació pel 4F reivindica que no és un cas puntual
Nou anys després dels fets del 4F, pels quals cinc joves van ser condemnats per haver participat en enfrontaments amb la Guàrdia Urbana en el desallotjament d'una casa okupa, milers de persones han omplert el centre de Barcelona per denunciar les ombres que van envoltar aquell procés judicial. “Ha valgut la pena la lluita de tots aquests anys, malgrat el silenci que hem obtingut com a resposta”, proclamava Mariana Huidobro, mare de Rodrigo Lanza -principal condemnat-, instants abans de començar la marxa. “Estic molt orgullosa i agraïda a 'Ciutat Morta' per haver ajudat a trencar el silenci”, sentenciava.
La protesta va sortir de la plaça Universitat i es va dirigir cap a les portes de l'Ajuntament de Barcelona, a la plaça Sant Jaume. Huidobro va reivindicar la protesta com “pacífica, com sempre han estat les manifestacions del 4F, perquè en aquesta història la violència l'ha posat la policia”. Fins ara les manifestacions pel 4F congregaven pocs centenars de persones, però ahir van omplir el centre de la ciutat.
La protesta va avançar després d'una capçalera que resava “No és una poma [podrida], és tot el cistell”. Diversos dels manifestants portaven pomes de cartró podrides en què apareixien les cares d'alguns dels responsables polítics de l'ajuntament en l'època com els exalcaldes Joan Clos i Jordi Hereu. L'objectiu d'aquest lema era denunciar que el cas que denuncia 'Ciutat Morta', d'injustícies fonamentades en la complicitat entre el sistema policial, judicial i polític, no és aïllat, i que ha passat altres vegades a Barcelona.
Així ho lamentava també l'advocat Jaume Asens, coneixedor del 4F com a membre de la comissió de defensa del Col·legi d'Advocats i ara lletrat en els judicis de Can Vies. “Les conseqüències de 'Ciutat Morta' han tingut l'efecte contrari al desitjat en casos com el de Can Vies, on s'han dictat penes desproporcionades en base únicament a la versió policial”, assegurava Asens.
La protesta va prosseguir al crit de “Desmuntatge 4F”. Però a mesura que avançava pel carrer Pelai i baixava per la Via Laietana el que havia començat com una manifestació de denúncia, carregada de ràbia, va anar mutant cap a un homenatge a Patricia Heras, una de les joves condemnades que va acabar suïcidant-se al maig de 2011, mentre complia condemna en règim obert a la presó de Wad-Ras.
Al pas pel Palau del Cinema, a la mateixa Via Laietana, diversos activistes el van tornar a rebatejar com a Cinema Patricia Heras. Sota aquest nom van ocupar diversos centenars de persones al Palau del Cinema el juny de 2013 per estrenar l'ara cèlebre documental 'Ciutat Morta', autèntic motor de reactivació d'aquest cas oblidat per la majoria de mitjans de comunicació.
La manifestació-homenatge es va tancar en arribar a plaça Sant Jaume, quan la camioneta que obria la marxa -ja amb tota la plaça plena de gom a gom- posar a tot volum 'Girls Just Wanna Have Fun', cançó de Cindy Lauper, de qui Patricia Heras va copiar el pentinat a quadres que serviria a la policia per identificar-la com a agressora la nit del 4F. La plaça va ballar el tema i va concloure la protesta no amb un minut de silenci, sinó amb un minut de crits a ple pulmó.
