Més enllà de la política

Alguns columnistes que figuren entre els més veterans i reconeguts, com Josep M. Espinàs o Quim Monzó, eviten generalment comentar als articles quotidians l’actualitat política que omple pàgines i pàgines al costat mateix de les seves columnes. Com a lector els ho agraeixo, perquè aconsegueixen oxigenar una mica la lectura del diari. Cal aclarir ràpidament que no es tracta de comentaristes desinteressats de l’actualitat política ni distanciats de les notícies, sinó que trien una opció determinada sobre allò que els interessa comentar, una opció contracorrent i carregada de sentit. Les seves opinions polítiques personals són diàfanes i conegudes, però no constitueixen l’objecte habitual dels articles que escriuen. Crec recordar que Monzó ha declarat repetidament que l’avorreix extraordinàriament l’actualitat política, la qual cosa no vol dir que la desconegui.

També calen comentaristes que donin la seva interpretació dels fets polítics més candents, és clar, però la seva abundància pot arribar a embafar i la seva immediatesa pot restar perspectiva. El fet de debatre és indispensable en democràcia, d’acord. Ara bé ni el parlamentarisme es limita a contínues sessions maratonianes de resultats previstos ni les tertúlies d’actualitat s’han de circumscriure per força al menú del dia de la política ni els telenotícies s’han de convertir en una desfilada quotidiana assegurada dels portaveus de cada partit parlamentari. L’actualitat i la política tenen moltes altres formes de manifestar-se i ser comentades. No parlar-ne directament n’és una, tan legítima i explícita com les altres, però menys abundant.

Els inventors del primer embrió de democràcia van designar amb la paraula “idiota” els ciutadans d’Atenes que es desinteressaven dels assumptes públics, que només miraven per ells, que patien insensibilitat ètica, que havien vingut al món a passar l’estiu. Ara potser ens trobem a l’altre extrem de la llei del pèndul, amorrats a la política del dia per tots cantons, excepte a algunes columnes que tenen el mèrit de parlar-nos d’altres coses sense caure en l’idiotisme.