Desconnexió

En un ple extraordinari al Parlament de Catalunya, es voten dues propostes de resolució: la de Catalunya Sí Que Es Pot, és a dir, la nostra, i la de Junts Pel Sí. La de Catalunya Sí Que Es Pot advoca per un pla de rescat ciutadà per tal d'encarar l'emergència social,  l'inici d'un procés constituent i la convocatòria d'un referèndum.  La de Junts Pel Sí proposa la desconnexió amb Espanya.

Ja sé que usar la paraula “desconnexió” és un eufemisme per no fer servir la paraula “independència” o “ruptura”, però a mi em fa sentir com si fos una malalta terminal. Desendollin; la pacient ja no té solució. Glups!

Els eufemismes s'usen per evitar expressions que “fereixen” per la seva duresa; resulten, doncs, més pertinents, però tenen l'inconvenient de maquillar la realitat. Poso per exemple algun fragment de l'exposició feta el dia 19 d'octubre a l'Auditori Teresa Pàmies del Centre Cívic Urgell, per la Sonia Sánchez, ex-puta argentina partidària de l'abolició de la prostitució. Deia la senyora Sánchez que cal descodificar el llenguatge i, per aquesta raó, ella es considera ex-puta i no pas extreballadora sexual. Ens convidava a descodificar expressions amables per entendre exactament què emmascaren. Es força dur, però els demano que segueixin la seva explicació pel que fa a la “pluja daurada”. Pluja de cava?, preguntava ella. No!, responia. Imaginin que ets en una habitació amb un baró prostituïdor (ella mai no l'anomenava client), que et fa beure molt perquè se t'ompli del tot la bufeta. I et diu: pixa, puta, que per a això t'he pagat. Però tu t'has bloquejat mentalment i no pots orinar. I ell et crida, t'insulta i t'amenaça fins que la bufeta se t'afluixa. I orines. I així ell té una erecció i pot ejacular.

Doncs, això, que cal decodificar el llenguatge: és bo per saber de què parlem. La desconnexió, traduïda, és la declaració unilateral d'independència.

Durant la sessió parlamentària, sóc asseguda entre una diputada i un diputat molt amics entre ells i que sovint parlen per damunt meu. La situació em trasllada a una de fa uns 25 anys (m'adono que el temps passa!). Entro a un pont aeri quan ja gairebé és ple. Hi ha un seient buit entre dos homes; un d'ells és l'Alberto Fernández Díaz, que es dedica a la política municipal barcelonina i germà del que serà ministre de Rajoy el 2015.  Ell, a l'esquerra, i l'home assegut a la meva dreta tenen moltes coses a dir-se i ho fan inclinant-se damunt meu, cadascun des del seu costat. Una mica farta, em giro cap al polític i li dic: Vol canviar-se de lloc amb mi?. I ell respon: No cal! Vostè no ens molesta. Em quedo perplexa, però reacciono: Potser no; però vostès a mi, sí!. Els meus companys diputats no són com aquell polític mal educat i, a la següent sessió, m'ofereixen canviar el lloc. I ho accepto.

Després que Raül Romeva defensi la proposta de resolució eufemística, en Joan Coscubiela sosté enèrgicament i amb claredat la nostra. La nostra és l'única capaç de trencar els dos blocs i desfer l'empat infinit que hi ha a l'hemicicle català.

Reclamem, de nou, un referèndum.

Amb tot, el resultat de les votacions és el previsible. La nostra proposta només la votem els 11 diputats i diputades del grup i rebem 10 abstencions i la resta de vots en contra. La proposta de desconnexió, per contra, rep 72 vots a favor (els de Junts Pel Sí i la CUP) i la resta són vots desfavorables. Queda, doncs, proclamada la desconnexió!

Fa fred a l'hemicicle! És perquè ens han desendollat o és el raig d'aire que, per desgràcia, cau amb força damunt dels nostres caps?

Sortim del Parlament. El cel és blau; el temps és dolç i, tot i ser novembre, no convida a menjar castanyes torrades calentes. Res no fa notar que hem patit una desconnexió. L'hem patida? O ha estat només un miratge d'uns quants?

Anem a un grec a menjar una albergínia farcida.