CiU i ERC ultimen les condicions per a la formació d'una mena de Govern 'ectòpic', en què el centre de poder s'instal.la fora del lloc habitual per a la gestació i el desenvolupament de la seva propia vida. Com és sabut, aquest tipus d'embarassos atípics té una durada molt limitada, encara que en política els diagnòstics no regeixen com en la medicina i les ciències en general. Sigui com sigui, el virtual pacte de govern entre les dues forces sobiranistes naixerà llastrat de manera inexorable per la dependència de la federació nacionalista del seu soci parlamentari, situat estratègicament fora de l'Executiu però amb una influència determinant sobre el seu programa de govern, la seva composició i, sobretot, la seva data de caducitat. Artur Mas signaria ara mateix, sens dubte, per tornar on era abans de l'11-S.
El secret de les negociacions no ha pogut amagar les diferències entre ambdues forces. A canvi d'assumir el tràngol d'avalar una nova retallada de 4.000 milions, ERC exigeix convocar un referèndum en dos anys, no més enllà de la data simbòlica de 2014, i un “gir social” que inclou una pujada de tributs amb la restitució del impost de successions i un nou gravamen a la banca, així com la desaparició de l'euro per recepta. El país assisteix expectant al desenllaç d'aquesta equació inversemblant, que obligaria a Artur Mas a desdir-se davant sectors del seu propi electorat a canvi d'obtenir la investidura al Parlament i garantir l'estabilitat del nou Govern. Malgrat el patacada del seu desafiament electoral, que ha servit per convertir ERC en la clau mestra de la política catalana, el dirigent de CiU ha optat per aprofundir la seva aposta sobiranista al'empara del simple recompte d'escons teòricament afins a la nova càmera. De l'èpica de les grans paraules a les matemàtiques dels petits números.
Escenari de “wertigen”
L'aportació del ministre Wert al imminent naixement del frontisme al Parlament de Catalunya no és menor i fins es diria perfectament calculada. La hipòtesi que l’“abraçada de l'ós” amb ERC i la incipient desestructuració d'UDC podrien trencar CiU i acabar amb CDC com a força central de Catalunya, sembla sortida dels laboratoris de la FAES. Allà on el titular d'Educació, Cultura i Ciència (sic) exerceix amb entusiasme taurí com a gran xaman de la revolució espanyolitzadora abanderada per José Maria Aznar des del canvi de segle.
Un cop més, un “esborrany” ha servit per donar ales a l'independentisme en un moment crucial del debat intern de Catalunya. El text del pretensiós projecte de Llei de millora de la qualitat de l'educació, ha operat com una autèntica injecció en vena per segellar el pacte històric entre Mas i Junqueras, a més de ressuscitar la mobilització social a favor de la secessió. El ministre Wert, que confessa amb delectació créixer amb el càstig com els toros, s'ha apuntat el dubtós mèrit de tornar a inundar el centre de Barcelona de milers de persones clamant per la independència i exhibint estelades gegantines en defensa de la immersió lingüística. La mobilització arreciará amb tota seguretat mentre persisteixi l'amenaça sobre el model d'escolarització de Catalunya, sobre el qual hi ha un consens polític i social extraordinàriament ampli.
No es tracta d'un artifici o una ficció col.lectiva. Està dit i escrit fins a la sacietat que aquest model singular d'escolarització en llengua catalana és la clau que explica la cohesió social de Catalunya després de la fi de la dictadura. La seva aplicació en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari, que es remunta fins i tot a l'any 1978, s'ha demostrat amb escreix com una experiència de discriminació positiva reeixida des del punt de vista pedagògic i social. Una altra cosa és la instrumentació o apropiació d'aquest model al servei d'idees polítiques o esquemes d'ordre sociocultural associats a elles.
El nou focus de discòrdia al voltant de la qüestió lingüística amenaça amb lubricar “ad nauseam” el procés de constitució del nou Parlament i el tràmit d'investidura que ha de donar lloc a un nou govern coherent amb el sufragi popular. La “envestida” del “toro Wert” no fa res més que contaminar el debat i, el que és molt pitjor, situar de nou en la pugna política quelcom que hauria de cenyir-se a l'àmbit de la pedagogia i la competència. Una vegada més, cal dir que els constituents van perdre en el seu moment la gran ocasió de dotar Espanya d'un model d'ensenyament bàsic d'acord amb la realitat pluricultural i plurilingüe del país, de manera que tots els escolars coneguessin i assumissin com a patrimoni comú les llengües cooficials pròpies de les comunitats històriques.
¿Govern d'unitat?
El inesperat pronunciament del PSC a favor d'un govern de “unitat nacional”, encapçalat per un candidat de CiU que “preferiblement” no sigui Artur Mas, busseja en les aigües d'un possible impàs en les negociacions entre les dues primeres forces sorgides de les urnes. Les creixents mostres d'incomoditat de Duran i Lleida, que rebutja el paper de boc expiatori del fiasco electoral i s'oposa a acceptar l'exigència d'ERC de posar data a la consulta, mantenen oberta la hipòtesi d'un bloqueig d'última hora d'efectes imprevisibles.
Hi ha moltes coses en joc i les pressions augmenten des de tots els sectors en múltiples direccions. L’inquietant escenari d'un pacte de “mitja” legislatura entre CiU ERC, que culminaria amb la convocatòria d'una consulta popular que tornaria a recompondre el mapa polític de Catalunya d'aquí a dos anys, augura una etapa de grans turbulències institucionals i polítiques entre la Generalitat i el Govern central, coincidint amb l'etapa més severa de la crisi econòmica i social provocada per les polítiques d'ajust. L'agenda prèvia a la constitució del nou Parlament esgota els seus dies i el temps apressa.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
