Catalunya Blogs y opinión

La portada de mañana
Acceder
Entrevista - Salvador Illa: "No es necesario confinar Madrid, si se adoptan medidas"
Isaac Cuende, el repartidor que ganó a Glovo en el Supremo
Opinión - El único animal, por Elisa Beni

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Atac a les "torres bessones" de França

Je suis Charlie. / Joan J. Guillén

Les conseqüències de la matança del Charlie Hebdo són incalculables. Sobretot en la pròpia societat francesa, un mosaic forjat sobre els valors de la República i del qual formen part entre 5 i 6 milions de musulmans, segons estimacions de 2010. L'islam és la segona religió de França, on l'Estat és laic des la llei de 1905. La neutralitat dels poders públics i el respecte a la llibertat de culte formen part de l'ADN de la societat francesa. Un tresor i un exemple.

A França la llei prohibeix censar la població per les seves creences, raça o religió, però es creu que un terç (uns dos milions) són creients i practicants declarats de la fe islàmica. Ells són les principals víctimes de la càrrega de por i odi deixada pels gihadistes que van perpetrar la ferotge carnisseria de París en nom del profeta Mahoma. Un saldo atroç que depassa de molt els noms dels irreductibles caricaturistes de Charlie, que van gosar desafiar el fanatisme religiós fins a les últimes conseqüències en nom de la Raó.

Del naufragi social a la jihad

Per l'edat dels dos principals sospitosos, una "cèl·lula familiar" composta pels germans Saïd i Chérif Kouachi, de 34 i 32 anys, els autors de la barbàrie pertanyerien a la tercera generació de la població francesa musulmana d'origen magribí. La més exposada, sens dubte, a derrapar en l'explosiu escenari de la jihad global després del naufragi social de bona part de les generacions precedents. Aquelles que van néixer a França després de la fi dels Trenta Gloriosos, el llarg període del gran desenvolupament econòmic i social entre el final de la II Guerra Mundial (1945) i la primera gran crisi del petroli (1973).

França viu el seu propi 11-S en termes qualitatius, allunyat de l'estricte balanç de víctimes dels atemptats de Nova York i Madrid, per citar dos casos. No obstant això, la por davant l'hiperterrorisme i l'odi cap als seus promotors o autors són sempre els mateixos i generen els mateixos riscos: la submissió de la democràcia als imperatius de la seguretat, d'una banda, i per altra la identificació i neutralització de l'adversari, real o potencial, ja sigui a l'exterior com, sobretot, fronteres endins. És a dir, a casa pròpia.

Heus aquí l'espectre que s'obre sobre França i gran part d'Europa (més de 44 milions de musulmans), on les mobilitzacions i protestes ja rivalitzen en direccions contraposades com es veu a Alemanya. Si Estats Units va ser salvatgement atacat el 2001 en una operació contra els símbols del poder econòmic de la primera potència mundial, a França ha estat un atac directe als fonaments de la societat nascuda de la Il·lustració i la revolució de les idees: la llibertat d'expressió i la laïcitat. Les “torres bessones” de la República.

La cohesió republicana en perill

França porfídia amb gran dificultat per integrar l'islam al si de la República i afavorir la creació d'un islam modern i compatible amb els propis valors republicans. Els successos del canvi de segle a l'escenari mundial, amb el focus a l'Orient Mitjà, han estat nefastos per a aquest fi i han fet aflorar les profundes esquerdes que soscaven la cohesió republicana.Les apel·lacions del president François Hollande a la unitat nacional són més que eloqüents.

La tragèdia de Charlie Hebdo agreuja de manera dramàtica aquest problema i encoratja les incògnites sobre les eleccions presidencials de 2017. La irresistible ascensió de Marine Le Pen al capdavant de l'extrema dreta nacionalista i xenòfoba (Front National) planeja com un fantasma sobre França i estén les seves ombres sobre la Unió Europea. L'enfonsament del PS i l'esquerra en general, així com la divisió i erratisme del centre-dreta són a l'origen d'aquest incendi, sobre el qual els fanàtics gihadistes han llançat un oceà de gasolina.

Mals temps per a la sàtira i fins i tot la prosa. La matança del número 10 del carrer Nicolas-Appert de París, modesta seu de Charlie Hebdo, coincideix en dia i hora, per a més inri, amb el llançament de l'últim llibre de Michel Houellbecq, que explora al límit els fantasmes més atàvics de l'islam a França. Sota l'eloqüent títol "Soumission" (ed. Flammarion), el corrosiu i brillant premi Goncourt recrea una França islàmica el 2022 després de la inopinada victòria del virtual partit "Fraternitat Musulmana" a la segona volta de les presidencials.

A cavall de la ficció, la predicció i la provocació pura i simple, Houellbecq torna a trepanar per enèsima vegada la consciència de les classes mitjanes de França i, per extensió, la dels qui no podrien entendre el món sense el que representa França des de 1789. La definitiva entronització del lepenisme en la societat francesa seria la pitjor de les seqüeles del brutal assassinat de Charlie.

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

    Autores

Etiquetas
Publicado el
9 de enero de 2015 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats