Un cop, parlant amb José María Mendiluce, una mena d’heroi en l’ajuda humanitària a la Sarajevo assetjada durant la guerra a Bòsnia, em va sorprendre que defensés el concepte de “caritat”. Reclamava solidaritat amb les víctimes però no desdenyava la simple caritat. Feia falta acabar amb la guerra, però era imprescindible donar aliment i atenció sanitària a aquestes víctimes.
Al món de la cooperació al desenvolupament del Tercer Món, el terme “caritat” ha estat desprestigiat durant molts anys. S’ha repetit durant molt anys que als països envies de desenvolupament no se’ls havia de regalar peixos sinó ensenyar-los a pescar. Però, també era evident que si un nen es mor de gana li has de donar aliments i més endavant ja parlarem de com evitar i combatre les injustícies que l’han dut a aquesta situació.
A Catalunya, la cotització de la paraula “caritat” també ha pujat els darrers temps. Operacions de recollida d’aliments com la Gran Recapte convocada pel Banc dels Aliments ocupen gran espai als mitjans de comunicació i aconsegueixen aplegar gran quantitat de tones de productes. Al costat de la bona gent que dirigeix i treballa ens trobem amb polítics que dirigeixen administracions que han deixat de pagar prestacions socials mínimes o subvencionar les entitats que rebran els beneficis d’aquesta Recapte.
El luxós Hotel Vela barceloní és l’escenari d’una gran concentració d’ànimes caritatives per tal d’ajudar (participant en un sopar a 600 euros per cap) una Fundació que combat la Sida i una de les protagonistes de la nit és l’esposa del president que governa una Generalitat que ha restringit al màxim les subvencions a les entitats que ajuden les persones sense recursos que pateixen aquesta malaltia.
L’Ajuntament de Barcelona fa de la caritat l’eix central de les celebracions de Nadal mentre, tot i que en menor escala que el Govern de la Generalitat, s’endinsa per la mateixa línia de retallades socials.
Ajuntament, Diputació i Generalitat convoquen les organitzacions no governamentals a les quals han retallat línies d’ajut o, pitjor, els deuen milions d’euros, i els demanen que, gratuïtament, els ajudin a muntar una Mostra de Documentals Solidaris, per donar a conèixer la seva feina.
Estem a un pas de tornar a recollir paper de plata per enviar-lo no al Camerun com feia jo quan hi era un tiet meu capellà a les “missions” sinó per convertir-lo en menjar pels que no se’l poden pagar aquí.
La caritat està guanyant la partida a la solidaritat. Alguns privilegiats es renten així la cara i queden bé davant els ciutadans i electors o els clients de les entitats financeres que dirigeixen i alguns desvalguts poden menjar calent uns quants dies més però tots sabem que la caritat no resol els problemes i les injustícies que estan a l’arrel de les seves mancances.
En termes polítics, s’obre camí també el desprestigi de la paraula “solidaritat” entre territoris, entre comunitats. Acabarem veient en una futura Catalunya independent “grans recaptes” per recollir aliments per Extremadura o Múrcia?
Ah! I prepareu els vostres cors i diners per la Marató de TV3 i les campanyes de recollida de joguines de Reis! Jo, com tanta gent, hi col.laborarem, probablement, en la mesura de les nostres possibilitats amb la sensació que estic fent el “paperina”.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
