En aquestes eleccions europees sorprèn la intensitat amb què els partits polítics s'han fet trets als seus propis peus. Arias Cañete ha mostrat no només ser un professional en ficar la pota, sinó que amb això ha desestabilitzat, gairebé de manera involuntària, els seus adversaris, també maldestres per criticar el govern. Al final ha aconseguit que no es parlés de la seva nefasta política, amb conflictes al llarg de tot el territori, destrucció de la costa i patrimoni nacional, en canvi, s'ompliran cintes amb un cometari sobre la seva superioritat intel·lectual.
Els socialistes han estat sota la pressió de la seva gestió de la crisi, sobretot, quan la crisi de l'euro es converteix en una crisi del deute sobirà. Van salvar els bancs, en fallida, però van deixar els governs lligats de peus i mans als creditors. Els deutes nacionals usurpats per especuladors. Enlloc de domesticar els bancs, aquests van domesticar la política, ara, culpable de la crisi. Va ser una política pilotada pels socialistes, van socialitzar els deutes, sense socialitzar el poder dels bancs que ara exerceixen contra la majoria.
La política, com l'art de la contenció, aquest discurs institucional, sense passió, ni ànima, acaba de ser derrotada a les urnes. No es pot fer un brindis per l'europeisme i, a la vegada, denunciar les disfuncionalitats de les institucions europees que urgeix reformar. El partit socialista té un problema de comunicació amb els ciutadans; aquests no comprenen la seva política, ja que, ni sap on volen portar Europa, ni amb quines forces compten, ni quins compromisos són necessaris per aconseguir aquest objectiu. Se suma que el seu candidat a presidir la comissió, Martin Schulz, governa amb Angela Merkel; qualsevol crítica a Mariano Rajoy per governar sota el dictat d'Angela Merkel se li torna, automàticament, en contra. Falta coratge per defensar el paper del SPD en la gran coalició. Alemanya gràcies a la presència de SPD en el govern afronta la crisi com un problema europeu, no de deutes nacionals. Accepta reformar dels tractats de la unió.
Els socialistes s'han enredat en errors; un guió fred, cuinat per experts en comunicació, sense credibilitat, ni autenticitat. Falta coratge per mostrar l'abisme entre Mariano Rajoy amb una Angela Merkel que governa, no només amb el SPD, també en governs regionals amb Els Verds. Katrin Göring-Eckardt i Anton Hofreiter, copresidents del grup verd al Bundestag van enviar una carta a Angela Merkel reclamant “transparència en les decisions per formar la Comissió Europea, evitar la dinàmica de fets consumats, que erosiona el suport dels ciutadans al projecte europeu”. No veuen gens clar que ni Martin Schulz, ni Jean-Claude Juncker es facin amb la presidència de la Comissió. Volen estar a la cuina de l'elecció del successor de José Manuel Barroso.
Els socialistes a Espanya s'han deixat aclaparar, en lloc de mostrar que és Arias Cañete qui no té força davant d'un projecte d'envergadura com l'europeu. Manuel Valls mostrava la seva preocupació. “Un moment greu, molt greu per a França i per a Europa, estic alarmat. Tinc la convicció que és una nova alerta, un xoc, un sisme, que ens reclama a tots els responsables actuar ... és una molt mala puntuació dels partits del govern, en particular, la majoria d'esquerra, que els ciutadans han expressat el seu profund escepticisme”. Els moviments per formen la comissió no han fet més que començar. Sonen Mario Monti o Christine Lagarde. Martin Schulz quedaria com a cap de la política exterior.
David Cameron crida els seus col·legues per telèfon per bastir una minoria de bloqueig, té 41 eurodiputats, en necessita 93. Més que l'Europa de Joana d'Arc, en els cartells del FN, reneix Europa dividida per les guerres napoleòniques. El Regne Unit podria buscar una majoria amb Polònia- la proposta de Viktor Orbán, conservador hongarès, seria acceptable per populistes i extremistes. Mentre que Angela Merkel descarta qualsevol col·laboració amb Alternative für Deutschland; qualifica el seu èxit de lamentable, tota una declaració contra el populisme radical de dreta antieuropeu, un gest que obre la porta a converses amb socialdemòcrates i verds. Evita, fins i tot, una aposta per Juncker.
Manuel Valls no és igual que Mariano Rajoy, ni que un Front Nacional que l'acusa d'afavorir el fonamentalisme islàmic criminalitzat de terrorista. Després es maquilla a Marine Le Pen de conservadora a l'ús. Els sembla a vostès una observació demogràfica dir que el virus de l'ebola resol la immigració? És la cara pornogràfica de l'extrema dreta. Té clar com són aquestes línies vermelles el PSOE per dibuixar-les-hi al PP? Mariano Rajoy va rebre a La Moncloa el president de Polònia, lloant una política energètica de signe oposat a la Energiewende de França i Alemanya. No es pot atiar a Sigmar Gabriel, vicecanceller de l'SPD per governar amb Angela Merkel, i que pot ser la clau per a donar a la integració europea aquesta finalitat que es va perdre fa més d'una dècada.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
