Un postulat bàsic de la socialdemocràcia clàssica és que cal aprofitar qualsevol parcel·la de poder, per petita que sigui, per prendre decisions i mesures que afavoreixen els sectors més fràgils de la societat. Així s’han justificat històricament pactes diversos amb la dreta o el centre tant a nivell municipal, com autonòmic o estatal; tant a casa nostra com a molts països on la socialdemocràcia hi té presència.
Per això, la primera reacció quan ofereixen a un partit socialdemòcrata entrar en un Govern és favorable. La proposta que ha fet Artur Mas als socialistes d’entrar al seu Executiu, però, no ha estat rebuda amb entusiasme pel seu líder, Pere Navarro. I és comprensible.
Si pel que volen als socialistes és per sumar vots, diputats i simpaties pel camí cap a la independència, fa bé Navarro de mantenir-se’n al marge. La seva presència en l’Executiu català només es justificaria si servís per pagar els farmacèutics, les associacions del tercer sector, les persones que s’haurien de beneficiar de la Llei de dependència, les que tenen dret a una renda mínima d’inserció, per evitar les desenes de milers de desnonaments que es produeixen cada any, per tornar allò que s’ha retallat a l’escola i la sanitat públiques,... Entrar en un Govern per sumar-se a l’explicació que tot el que cal fer no es fa per culpa de Madrid i que es farà quan Catalunya sigui independent no té sentit.
Catalunya, els catalans no poden esperar a fer front de debò a la crisi a la fi del “expoli” madrileny. Té raó Mas Colell quan demana que el Govern català no es vegi obligat a complir amb un sostre de dèficit que l’escanyi. Els socialistes li poden donar suport en aquest esforç des de l’oposició. I haurien de reclamar-li, alhora, que no es tracta només de demanar que Madrid reparteixi de forma més equilibrada entre les diferents administracions el sostre màxim de dèficit que exigeix Europa a Espanya. Haurien de demanar-li que digui als dirigents europeus que el sostre de dèficit que pretenen imposar a Espanya i al conjunt de la Unió Europea és equivocat, i, fins i tot, penalment punible.
Mentre l’únic nord del Govern català sigui convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya, els socialistes se n’han de mantenir al marge. El contrari seria caure en allò del “cornuts i pagar el beure”. I no ajuda gens els catalans que esperen dels governants solucions concretes pels seus problemes actuals i no paperetes per votar en una consulta que trigarà a arribar.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
