Manel Prat no ha dimitit, l'hem fet fora.

27 maig 2011. Una data que passarà a la història de les vergonyes d'aquest país. Aquell dia la cúpula d'Interior va decidir desallotjar l'acampada del 15-M instal·lada a Plaça Catalunya. Però no de qualsevol manera. Ho van fer agredint de manera desproporcionada i descontrolada a molts dels manifestants que van acudir a la plaça per protestar mitjançant mètodes de desobediència civil (com el bloqueig de camions) per aquest atac al dret fonamental de reunió i manifestació. En aquesta ocasió, l'actuació policial es va emetre en directe i va quedar recollida per desenes de periodistes. Es va emetre com colpejaven amb la porra fins a 20 vegades seguides a persones assegudes fent desobediència civil; com generaven amb la seva actuació forts lesions i atacs de pànic; com agafaven a una persona pel nas i la boca per immobilitzar-la. Una actuació polical que va donar la volta al món i que va generar la preocupació de moltes organitzacions de drets humans que van començar a mirar amb preocupació la manca de respecte drets humans a Catalunya, i que així ens ho han fet saber en aquests anys en les seves visites o través dels seus informes. Una actuació policial que va presentar públicament a Manel Prat, un polític sense experiència en seguretat pública al qual el Govern de CiU va encomanar dirigir el cos de Mossos d'Esquadra.

Aquest dia, el 27 de Maig de 2011, la direcció política dels Mossos d'Esquadra van dur endavant l'amenaça de portar a la policia una mica més enllà de la llei si calia. Van donar un missatge clar d'impunitat al cos. Malgrat les moltes actuacions contràries al protocol policial i, en alguns casos, constitutives de delicte, la Direcció General de la Policia no va expedientar ni un sol agent de Mossos. El 27 de maig de 2011 es va iniciar un nou cicle en el cos de Mossos que esperem que acabi just 3 anys després. Ahir 27 de maig de 2014, Manel Prat va anunciar la seva dimissió en una data extremadament simbòlica.

Després del desallotjament de la Plaça Catalunya van arribar les més de 400 multes administratives en 2 mesos a ciutadanes que exercien es dret de manifestació davant els hospitals o davant els símbols econòmics del poder; l'operatiu policial del 15-J preparat per criminalitzar el 15-M; el violent desnonament d'una família amb fills menors al carrer Andrade del Clot, del qual tots recordarem la imatge de com van entrar pel balcó després d'apallissar a desenes de persones;l'assalt per part de membres de la brigada mòbil a la ciutat de la justícia, on van detenir persones que s'estaven posant a disposició de la justícia i on ens van retenir durant més de 20 minuts a tres advocats i quatre periodistes davant les mirades incrèdules de un gran nombre de persones; la vaga del 29 de Març de 2012, en què dues persones van perdre un ull per l'impacte de bala de goma i l'ús de gasos lacrimògens; l'actuació esquizofrènica de la vaga del 14 de Novembre de 2012 i l'impacte de la bala de goma a l'ull d'Ester Quintana; la nefesta gestió de la situació i la successió de versions diferents; el desallotjament de la nau de Sancho d'Àvila en què agents de l'ARRO van tirar gasos contra els ulls dels ocupants i els van agredir; la mort de Juan Andrés en el curs d'una intervenció dels Mossos d'Esquadra al Raval que uns veïns van gravar i van posar a disposició de la justícia tot i la pressió que van patir per part dels mossos els veïns d'aquest edifici;les morts sota custòdia Yassir i Bayard; la creació del CESICAT i el seguiment a nombrosos activistes socials; i abans d'ahir, tan sols un dia abans del seu cessament, una actuació en la qual la Brigada Mòbil va dissoldre la manifestació amb furgonetes a totes velocitat que van estar a punt d'atropellar diverses persones, agredir a més de 20 persones de totes les edats de manera brutal i va atacar la seu del Setmanari La Directa. Casualitats o no. Però l'atac contra aquest mitjà, el qual al costat d'altres com eldiario.es, porta anys realitzant un fort i imprescindible treball per la defensa dels drets humans, es va produir el dia abans de l'adéu de Manel Prat. I les moltes històries invisibles de vulneració de drets humans esdevingudes en aquests anys.

No obstant això, en aquests anys el protagonista en matèria de drets humans no ha estat només Manel Prat i la cúpula d'Interior. Les organitzacions socials de defensa dels drets humans de Catalunya han reaccionat de manera extraordinària a aquesta política d'impunitat. S'han enfortit els llaços i s'ha introduït una metodologia interdisciplinària en la qual es considera tan important l'acció jurídica, com la comunicativa, psicosocial o de protesta. S'han trencat silencis a través de vídeos com aquell realitzat per 15MbcnTV i rereguarda en Moviment en què Ester Quintana, dies després de sortir de l'hospital es va exposar de manera transparent i directa davant d'una càmera a explicar la seva versió dels fets. La força d'aquestes imatges, la persistència en l'acció jurídica i el treball continu i rigorós de l'Associació Stop Bales de Goma van portar a la històrica decisió de prohibir l'ús de bales de goma com a munició dels agents antiavalots. Aquesta mateixa manera de treballar ha generat xarxes entre les persones afectades per la violència policial, ha trencat silencis mediàtics i ha portat davant la justícia nombroses actuacions, moltes de les quals encara estan en curs.

Concloent. Manel Prat no ha dimitit. A Manel Prat l'hem fet fora les persones i organitzacions socials de defensa dels drets humans que portem aquests 3 anys exigint el cessament per estar ubicant la policia en moltes ocasions al marge de la llei, i per estar dirigint el cos sota una perillosa política de impunitat. Sr Prat no s'ha tractat de venjances, ni motius espuris, ni animadversió. Es tracta que vostè ha vulnerat, ha promogut i ha emparat la vulneració dels drets humans a Catalunya i no estàvem ni estem disposats a tolerar.