A les xarxes socials, on sempre agrada buscar les tres potes al gat, s'ha jugat molt aquests dies amb el nom del nou partit d'Albert Rivera, Movimiento Ciudadano, no per ciutadà, sinó per moviment. El joc amb els noms sempre és un recurs fàcil per desqualificar, però de vegades hauríem de ser rigorosos. Em remeto als inicis de Ciutadans, el partit català que va entrar nu al Parlament de Catalunya el 2006.
El 2005, quan els seus ideòlegs estaven gestant el nou partit, van partir d'una premissa: buscaven un moviment ciutadà contrari al nacionalisme a Catalunya. Perquè consideraven, com així va publicar Félix Ovejero en un article a El Periódico, que “el nacionalisme vincula la pertinença a la comunitat política a una determinada identitat cultural. Res més reaccionari [...] La ciutadania no admet graus, no hi ha qui sigui més català que un altre”. La identitat és reflex d'un sentiment, no és per tant un termòmetre per mesurar i comparar identitat amb graus, fet que no deixa de ser desgavellat, tenint en compte que el primer manifest d'aquest partit se li va cridar dels “intel·lectuals”. Uns intel·lectuals que majoritàriament procedien de la concepció de les esquerres de Catalunya, en totes les seves variants i sigles.
No obstant això, durant molt temps se'ls va criticar i encara es fa, per la seva empremta dretana. Albert Rivera té una ideologia clara? Segurament no, ell mateix va dir en el seu moment que va picotejar de diversos partits abans de ser nomenat líder d'aquesta formació. Just en aquest moment es va dir d'ell: “es representa a si mateix”. Si això és cert, estaríem parlant d'un partit personalista, amb molts “pares” al voltant.
L'aventura a Catalunya els ha anat bé durant aquests anys i ara se senten amb forces de conquistar Espanya, sota el nom de Movimiento Ciudadano. Per què canviar el nom? No estaran creant una confusió? O potser intenten reforçar el seu eslògan inicial que no era un altre: només ens importen les persones.
Els moviments cívics, molt estudiats en sociologia, es basen com el seu nom indica en revoltes ciutadanes que persegueixen una idea, sigui la que sigui. Justament aquesta idea és la unió de totes les persones, no una ideologia concreta. Sembla que Albert Rivera vulgui traslladar aquest concepte sociològic a la seva formació política, però hi ha grans diferències. El nou partit a nivell de tot Espanya no és un moviment cívic, no és una marea, és un partit que haurà d'ensenyar la seva veritable ideologia tard o d'hora, a no ser que també pretengui aconseguir el vot dels que no se senten espanyols, des del punt de vista identidari, fent el paral·lelisme amb un dels objectius que han perseguit a Catalunya.
Quants a Espanya no se senten espanyols i només persones i ciutadans? Llavors, hauríem de preguntar: Es sentiran ciutadans d'algun lloc o no? No hi ha dubte que el sentiment identidari és tan fort a Catalunya com a la resta d'Espanya, només cal investigar les campanyes de marca Espanya i les contínues al·lusions que es fan des dels partits del PP i PSOE, amb relació a la unitat. Si pretenen donar una visió de canvi, d'oxigen democràtic, de no casar-se amb ningú, de renovació, potser s'haurien d'haver anomenat Ciudadanos en movimiento, fet que ressaltaria que són els ciutadans seva prioritat. I a més, a l'estar en moviment, denota que no es tracta d'un partit tancat, sinó tot el contrari. Albert Rivera ho sabrà. Ja que sembla que es representa a si mateix.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
