El PP i Catalunya, la convenció del 'no'

El pla de Mariano Rajoy per Catalunya és 'no'. Així de simple. Sense alternatives ni diàleg. Aquest va ser el missatge definitiu de la convenció que el Partit Popular va celebrar a Barcelona el passat cap de setmana. “Espanya és un bé indivís” va proclamar el president del Govern, en un llenguatge propi del seu passat com a registrador de la propietat. Ni una sola via de diàleg sobre les aspiracions de bona part de la societat catalana. El carreró sense sortida de sempre. I l'error en què el Govern i el PP cauen repetidament. “Tot es resoldrà quan aquesta febre es refredi ”, va dir Rajoy. Equivocació o mala fe. Desconeixement o l'estratègia, una altra vegada, de guanyar vots a Espanya alimentant la tensió a Catalunya.

Qualsevol observador mínimament objectiu sap que les reivindicacions que dominen el debat polític a Catalunya no són una 'febre'. Ho saben els que defensen la independència, i els que intenten trobar un nou vincle amb Espanya. Fins i tot els que, de forma legítima, volen que tot continuï igual. Parlar de 'febre', doncs, és una provocació, un menyspreu. És considerar que la societat catalana està malalta i la 'febre' és el símptoma. I com en la grip, és qüestió de draps calents i que el temps faci la seva feina.

I Catalunya tampoc és una societat fracturada. La líder del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, va dir que el PP pateix ara a Catalunya com abans a Euskadi. La comparació del procés sobiranista amb la tragèdia basca és una irresponsabilitat. Com afirmar que el moviment independentista s'obre camí “a cops de matxet”, en paraules de María Dolores de Cospedal. En el fons i en la forma, el Partit Popular va fer a Barcelona una exhibició de força. Un acte d'afirmació nacionalista enfront de l'altre nacionalisme que tant detesta.

A la convenció es van escoltar crítiques fundades, però els populars van pecar per excés. Van pintar una Catalunya malalta i fracturada. En un missatge molt allunyat de la realitat quotidiana que viuen els catalans. A Catalunya hi ha moltes ànsies de regeneració democràtica i esperança de canvi. Fins i tot una majoria voldria compartir aquesta regeneració amb la resta dels espanyols. Però el Partit Popular ha deixat clar a Barcelona que la Constitució del 78 és l'únic sostre que la dreta espanyola està disposada a tolerar. I així, sense l'obertura del marc constitucional, molts catalans només troben en la independència el veritable remei per no ser, un dia, una societat malalta i fracturada.