La pressió de la turistificació sense límits

Mallorca és un territori insular fràgil i limitat. La indústria turística no ha volgut ser mai conscient dels límits que això implica i les polítiques econòmiques, centrades gairebé exclusivament en el monocultiu turístic, s'han dedicat a dissenyar infraestructures i gestionar els recursos (inclòs el territori) de manera que aquesta limitació física no fos mai un impediment per a nous creixements i pel desenvolupament de noves inversions – abans d'especuladors locals, o grans empreses estatals, ara, cada cop més, dels impersonals fons d'inversió – i de nous productes turístics que compareixen de la mà del discurs dels suposats beneficis de la «desestacionalització turística» i últimament– de la mà d'un govern «progressista»- sota l'etiqueta de «turisme sostenible» per continuar amb el relat tou dels efectes del turisme i seguir alimentant el monstre.

Així, tot i que des de col·lectius ecologistes com el GOB (a Mallorca des del 1973) i altres col·lectius i moviments socials de les Illes, fa anys que advertim de la insostenibilitat i els impactes d'aquesta realitat – no només ambientals sinó també, socials i econòmics – a la qual ens ha abocat la turistificació total i absoluta de les nostres vides, podem assegurar que finalment, la situació se'ns ha escapat totalment de les mans. Som incapaços de controlar el nombre de persones, que només fa que créixer, que visiten les nostres illes – perquè no tenim competència sobre les grans portes d'entrada: ports i aeroport - i responem a l'allau de persones mercantilitzant pel turisme els nostres habitatges i tots els nostres racons, augmentant gairebé fins a l'infinit la nostra capacitat d'allotjament, i duent les infraestructures i l'explotació dels recursos al límit.

En només deu anys, Mallorca ha passat de rebre 5,9 milions de turistes anuals a quasi el doble,10,9 milions el darrer any. El parc d'automòbils ha augmentant un 35% des de l'any 2000, sense tenir en compte els més de 100.000 cotxes de lloguer que es posen sobre les carreteres els mesos d'estiu i amb el conseqüent rècord de consum de benzina i gasoil. En relació als recursos hídrics, tenim els la majoria dels aqüífers en situació de sobreexplotació i amb problemes de salinització i contaminació. Els embassament pateixen escassesa en temporades de sequera com la de l'any passat, i la mancança d'aquest recurs bàsic es compensa amb el funcionament a tot rendiment de plantes dessaladores d'aigua, amb el cost ambiental i energètic que això implica. Les aigües grises no es depuren correctament en unes infraestructures que han quedat obsoletes i que no estan en absolut dimensionades per les quantitats d'aigues grises que finalment han de depurar. Això es tradueix en abocaments d'aigües mal depurades per torrents i emissaris marins, i la pèrdua d'un recurs que es podria reutilitzar. El consum elèctric, la producció de fems, les emissions de gasos contaminants, confirmen la seva tendència a l'alça directament lligada a l'increment de la pressió humana sobre aquest territori, fent que les polítiques d'estalvi, racionalització o sostenibilitat (quan tímidament es plantegen) quedin en un no res i totalment neutralitzades per l'augment incessant de la demanda en termes absoluts.

I el territori, sotmès: espais naturals degradats, oferts com a nous i «sostenibles» productes turístics (que fàcilment es massifiquen) sense estudis previs de capacitat de càrrega i sense capacitat per garantir que aquesta pressió sigui compatible amb la conservació dels seus valors naturals; fondeigs irregulars arreu amb efectes negatius sobre les importants praderies de posidònia, ocupacions de les platges per instal·lacions temporals de platges il·legals amb la conseqüent degradació dels sistemes dunars; urbanització del camp o rurubanització, que converteix el sòl rústic, que hauria de ser d'ús exclusivament vinculat al sector primari, en un dels sòls amb més pressió immobiliària i per a usos turístics, ja sigui per lloguer de vacances dels habitatges (amb piscina òbviament) que s'hi continuen deixant construir, com per a ofertes de productes turístics que s'hi acaben implantant (camps de golf, allotjaments de turisme rural de luxe, etc.) convertint tota la illa en un autèntic parc temàtic, escenari de les vacances d'aquells que ens visiten.

A aquest panorama en termes ambientals, s'hi sumen ja els conflictes socials derivats de la precarització laboral generalitzada a tots els sectors de la illa, i especialment al sector turístic, els vinculats a la pressió que té actualment Palma, la Ciutat, com a destinació turística amb processos, incipients i consolidats en funció de les barriades, de gentrificació, de desplaçament de les persones residents per turistes, desnonaments, especulació, de reconfiguració dels espais públics i serveis que deixen de ser destinats a les persones residents i passen a convertir-se en serveis per a turistes visitants, i els relacionats amb la manca d'alternatives de diversificació econòmica que ens permetin pensar en un futur amb el turisme com un sector més d'una economia resilient, equilibrada i adaptada als límits de la nostra realitat insular.

Ara mateix la dependència del sector turístic és absoluta i aquest ens sotmet a les seves exigències per continuar extraient un alt rendiment econòmic a costa del territori i les persones que hi vivim. Una situació perversa i altament preocupant i que no només té Mallorca com a territori objectiu. Ciutats com Barcelona, València, Lisboa i Venècia pateixen també les conseqüències de la concepció de les ciutats com a espais de mercantilització turística sotmeses a estratègies de màrqueting de destinació i producció d'imatge, i venudes a través dels nous canals de comercialització que s'amaguen darrera la suposada «economia col·laborativa». Totes aquestes ciutats pateixen ara processos similars amb una conseqüència greu comuna: l'expulsió dels residents i la conversió de les ciutats en ciutats-escenari. En cap cas, trobam una resposta política capaç (ni amb voluntat suficient) per fer-hi front. Així, davant l'absència de coratge i voluntat política, la societat s'organitza i comença a qüestionar fortament el model: Ciutat per qui l'habita, el col·lectiu editor del Tot inclòs, les associacions de veïns de Palma, Terraferida, GOB són col·lectius que hi traballen a Mallorca, però no ho fan sols. Es van establint xarxes amb altres contramoviments socials d'arreu com l'ABTS de Barcelona, Entre Barris de València, Left Hand Rotation a Lisboa, No Grandi Navi de Venècia... col·lectius que treballam conjuntament per a incidir, a partir del conflicte social, econòmic i ambiental que genera el monocultiu turístic, en el debat social, en la denúncia i en la generació d'alternatives a una realitat desbordada que només respon a les lògiques dels interessos vinculats al negoci turístic.