Catalunya Blogs y opinión

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Recuperar drets entre cadàvers de l'especulació

El mes de febrer passat, la PAH Barcelona va recuperar un edifici propietat de la Sareb (l'anomenat 'banc dolent'). L'edifici restava abdonat des de feia 8 anys. Un cadàver més de l'especulació urbànistica del nostre temps, un cadàver més d'un cementiri que acumula 3'5 milions d'habitatges buits a l'estat espanyol. Les nostres ciutats són espais en decadència, on acumulem habitatges buits, desnonaments i on la propietat de l'habitatge està ens mans dels amos del mercat. Opera l'antiga lògica d'acumulació per despossessió. El parc d'habitatge públic és del tot ridícul, i en un Estat on jurídicament es defensa la propietat privada per sobre dels drets humans, és cada cop més necessària l'autodefensa contra la vulneració constant de drets.

La PAH és, per sobre de tot, autodefensa i recuperació de drets, és l'incoformisme a el "No podem fer res" de l'admnistració pública. Una estratègia d'autodefensa que s'articula per diverses vies complementàries. Per una banda amb la campanya de L'Obra Social de La Pah, amb més de 2.000 persones reallotjades i una trentena de blocs recuperats. L'Obra social, que treballa des de la desobediència cívil, és una campanya que segurirà sent punta de llança de l'accés a un habitatge digne. Per altra banda, la ILP és la pota institucional, que lluita a la trinxera del Parlament de Catalunya per a que aprovi una resolució a favor dels drets d'habitatge aquest mes de juliol. La ILP donarà eines a l'administració pública per acabar amb els desnonaments i movilitzar el parc d'habitatge en mans de la banca i els grans propietaris.

La recuperació d'habitatge buit en mans de la banca o els grans propietaris és més legítima i més necessària que mai. Com hem dit milers de vegades a La PAH, els densonaments no disminuixen. Ans al contrari: hi ha hagut un fort creixement dels desnonaments per l'impagament del lloguer; i quan se signa una dació en pagament, la solució de la condonació del deute no incorpora la cessió del pis al parc d'habitatge social, sinó que deixa la família al carrer.

El principal problema és sens dubte la privatizació del sostre. L'habitatge buit es troba en mans de la banca i els grans propietaris, i la nul·la sensibilitat d'aquests actors en un marc jurídic que els defensa, fa que a dia d'avui sigui gairebé impossible movilitzar aquest parc d'habitatge buit. Això però no és gratuït, i respon a un model clar: aquell dels Ajuntaments que van vendre el sòl públic a l'empresa privada, i en el què l'empresa privada va disposar de totes les facilitats per construir a tort i dret. El model de mal vendre la ciutat, i amb ella els nostres drets.

Per tant, ens trobem amb una minsa i ridícula oferta d'habitatge públic amb règim de lloguers socials que disposa de molt poca oferta en front de molta demanda, fet que ens porta a situacions tant vergonyoses com les que marquen els pronòstics:

Les famílies amb un prònostic possitiu, és a dir, aquelles que tenen ingresos, tenen opcions d'accedir al parc d'habitatge social. Els lloguers però són del tot desfasats, ja que un 30% de 420€ - que pot cobrar una família de la PIRMI - ens dóna un lloguer de 120 euros, i ja ens direu com s'ho fa una família per sobreviure amb 300 Euros mensuals...

Més greu encara són els pronòstics negatius, és a dir, aquelles famílies que no cobren res, aquestes, les més precàries, queden fora de qualsevol possibilitat d'accés a l'habitatge social. Increïble oi?

Doncs ja tenim la recepta resumida: habitatge buit i abandonat, desnonaments i poques possiblitats d'accés a l'habitatge per les persones amb menys recursos.

Quina és la nostra obligació dins aquest engranatxe tan pervers?

L'obligació dels moviments socials és respondre a la vulneració de drets que patim per part de l'Estat, i l'obligació de la PAH és fer anar el sentit comú i recuperar allò que és nostre. L'habitatge no pot ser un producte més de mercat, l'habitatge és un dret bàsic i l'hem de batallar per totes les vies. No podem permetre que quedi cap pis buit mentre una família dorm al carrer. Fer caure una porta d'un habitatge buit per donar-hi el seu ús social no és comentre una il·legalitat, és senzillament tenir cor.

I el Bloc La Bordeta és això, és el caliu de les 7 famílies que hi viuen, és la lluita d'unes valentes per el bé comú, és la reapropiació de la dignitat, és l´única solució que aquestes famílies han trobat. I fent honor al marc jurídic que defensa banca i grans propietaris, el Bloc La Bordeta es troba amenaçat: una ordre de desallotjament cautelar fa que en qualsevol moment pugui ser desallotjat, i això representaria que les 7 famílies que hi viuen quedin al carrer.

Sota aquesta amenaça no podem tenir por, hem d'exigir a la Sareb que cedeixi aquest bloc a les famílies que ara hi viuen amb uns lloguers raonables, i que la seva obligació és entregar el seu parc d'habitatge a la ciutadania i donar us social a l'habitatge. Nosaltres no ens cansarem de citar a la Sareb, d'iniciar un diàleg i de buscar solucions conjuntes, però mentre la Sareb segueixi sense respondre a les nostres demandes, seguirem amb la reapropiació dels nostres drets, i per tant, seguirem al Bloc La Bordeta.

No restarem assegudes a l'espera de la reparació del mal comés, mentre el debat corre per despatxos, nosaltres seguirem activant els carrers i conquerint els nostres drets.

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

    Autores

Etiquetas
Publicado el
6 de julio de 2015 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats