El més sorprenent no és que a la televisió insultin a la compromesa i brillant rebel, Ada Colau, dient-li grassa.
Això ho va fer, com recordareu, dissabte passat al programa La Sexta Noche, un home (sense que els altres del plató el paressin) d'aquesta raça a la que en aquest país s'escolta, es tolera i es dóna poder, els “tertulians”, com si fos normal que les opinions/propaganda d'aquest grup d'homes inútils i reverencials fos el que té dret a omplir gran part de la programació, en comptes de les veus dels que lluiten per la justícia. Doncs un d'aquests tertulians masclistes va abusar, davant de tot el país, d'una dona.
Sí, hi va haver petits comentaris i tímides protestes. Però els comportaments abusius d'aquest home, com el de tots els homes abusius, es toleren i fins i tot es veuen com a “normals” perquè vivim a un país d'un masclisme extrem, el més perillós tipus de masclisme, el que està adornat i maquillat per semblar molt menys del que és. Els burques d'altres països es veuen i surten a les notícies. Els que els homes posen, o intenten posar, a les dones a l'Estat espanyol no surten en fotos de National Geographic ni en els tríptics d'Amnistia Internacional.
El més sorprenent i preocupant d'aquest incident ha estat la falta de reacció de les dones. En un article, Rosa María Artal, parla que quan un és pobre s'engreixa perquè el menjar barat (pasta, pa, etc) engreixa i que el menjar sa és més cara. Això és veritat, però no és el tema. Aquest entrar a justificar, estimada companya Rosa Maria, és molt perillós, és donar poder a l'abusador.
Quan els homes despolititzen el nostre treball polític, quan ens humilien, és un maltractament i entra en la categoria d'abús de gènere. Si el tertulià s'hagués aixecat i pegat a Ada Colau, hi hagués hagut alguna reacció. Espero. Doncs això és el que va fer. Va pegar a l'Ada. O és que no ens n'adonem quan ens abusen?
Si quan els homes ens intenten humiliar (i si humilien a una, humilien a totes), dediquem dos segons a dubtar de la mida dels nostres cossos, a justificar que si la pasta engreixa o no, estem entrant en el joc, ens estem posant el burca, ens estem pegant a nosaltres mateixes. La premsa, els homes, el poder neoliberal ens volen barbies obedients. I punt. Però, no anàvem a #Desobedecer2014?
Si davant les paraules d'aquest tertulià o de qualsevol altre home sobre el teu cos, companya, has perdut un segon del teu benestar mental dubtant o justificant-te, els has regalat el teu poder. Et volen controlar, volen controlar el teu cap i la teva rebel·lia. Volen que utilitzis la teva energia mental, no en pensar en estratègies de desmuntar les injustícies i els privilegis, sinó en pensar en si tens massa pèls a les cames o a la cara o que tens corbes on ells no volen que les tinguis. Volen que et miris amb els seus ulls, amb les seves opinions, que portis un tertulià dins del teu cap i que l'escoltis. ¿Els donaràs el teu poder i el teu benestar?
En aquest país de masclisme extrem normalitzat, les dones faríem bé en recordar cada dia les paraules de la feminista del segle XIX, Christabel Pankhurst, que va dir: “Recorda la teva dignitat, dona. No et justifiquis, no preguis, no et deixis humiliar. Tingues valor, ajunta't amb nosaltres, lluita amb nosaltres”.
Ah, i no te n'oblidis: #ApagaLaTele.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
