El Parlament aprova la llei de consultes per una àmplia majoria
Catalunya ja té la seva llei de consultes. El Parlament ha aprovat aquest divendres amb els vots de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP-que representen prop el 75,8% de la Cambra- la normativa elaborada com a últim intent de donar ampararo legal a la consulta sobiranista prevista per al proper 9 de novembre.
El procés català arriba al final del camí burocràtic i enfila per un camí més incerta, a l'espera que la llei es publiqui al Butlletí Oficial perquè entri en vigor i que el president Artur Mas signi el decret de convocatòria de la consulta . En aquest moment el Govern espanyol recorrerà la llei davant el Constitucional, tal com ha anunciat, i l'Alt Tribunal la paralitzarà immediatament tant el decret de la consulta com la norma que l'empara.
La llei de consultes populars no referendàries està dissenyada per donar cobertura legal a la consulta sobiranista, desplegant l'article 122 de l'Estatut que preveu la competència de la Generalitat per legislar sobre consultes populars, sense ser vinculants. Entre les particularitats del text, a més de permetre la participació a partir dels 16 anys, i estipula que cal convocar la consulta amb un termini d'entre 30 i 60 dies. També preveu que les votacions siguin convocades no només pel Govern, sinó per ajuntaments, consells comarcals i per ciutadans que aportin 50.000 signatures.
La Generalitat amaga per ara les cartes pel que fa al calendari de convocatòria de la consulta. Fonts parlamentàries assenyalen que el president de la Generalitat podria signar el decret de convocatòria des d'avui mateix, quan estigui publicada la norma en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. Si la convocatòria de Mas fos immediata, el Consell de Ministres podria reunir-se aquest dissabte aprovar el recurs.
El PSC ha votat a favor de la llei tot i considerar no serveix per al 9-N. Consideren que l'àmbit sobre el qual pregunta no encaixa amb les competències de la Generalitat. “El suport dels socialistes no és un aval a la consulta del 9 de novembre ni a la manera com s'ha conduït el procés”, ha assenyalat el diputat Ferran Pedret, que tot i així considera que la llei és vàlida per incentivar la participació ciutadana , “com per exemple per recuperar els nivells d'inversió en educació”.
Només els grups del PP i Ciutadans han rebutjat la llei. El diputat del Partit Popular Santi Rodríguez ha adduït raons legals per les quals, segons la seva opinió, la Generalitat no té competències per celebrar la consulta i ha rebutjat que “s'intenti utilitzar una llei de consultes per celebrar un referèndum”. Rodríguez també ha demanat al PSC que reconsideressin la seva postura. “Senyor Iceta, deixin-se de punyetes i votin que no”, ha cridat contundent.
En el mateix sentit s'ha pronunciat Albert Rivera quan ha assegurat que “els únics a Espanya que no s'han assabentat que aquesta llei és per convocar una consulta és el PSC”.
Escòcia, present en el debat
“Escòcia ens ha donat una lliçó: no seran independents perquè no han volgut, però han demostrat que són lliures”, ha expressat Dolors Camats, portaveu d'ICV-EUiA, que ha començat la seva intervenció elogiant al primer ministre britànic David Cameron, a les antípodes de la seva ideologia política, per haver permès el referèndum escocès. “Com pot ser que consultar la ciutadania problemàtic?”, s'ha preguntat.
El referèndum escocès ha estat present en la majoria de les intervencions parlamentàries. Els sobiranistes han elogiat la votació, que ha donat la paraula als escocesos sobre el seu futur, i els unionistes han celebrat el resultat i han precisat que s'ha realitzat dins de la legalitat del Regne Unit.
Per la seva banda, CiU i ERC han estat les forces que amb més insistència han reiterat que la llei de consultes entra dins del marge constitucional, en tant que desenvolupa un punt de l'Estatut. “El 9N no és un problema, és una oportunitat de confluència democràtica entre Catalunya i Espanya”, ha proclamat Josep Rull, portaveu convergent.
La CUP ha apuntat també que la consulta és una oportunitat “per a la resta de pobles de l'Estat”. “Això és el que els fa por”, ha expressat Quim Arrufat en al·lusió al Govern central, “els catalans no acceptem que se'ns tracti com a súbdits i com a menors d'edat, però els pobles de la resta de l'estat tampoc ho acceptaran”.
