El Parlament aprova els quarts pressupostos de l'austeritat per a Catalunya
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres els pressupostos per al 2015, uns comptes que preveuen una despesa de 22.841.000 d'euros i consoliden la majoria de retallades pressupostàries fetes des del 2010. Per a aquest any s'augmenta la despesa un 4,2% respecte a 2014, després d'una retallada del 22,5% en el període 2010-2013. Els comptes compleixen amb el límit de dèficit establert pel Govern central, encara que fien una part dels ingressos a una negociació amb l'Estat. En el pla social, la despesa prevista en Educació, Sanitat i Benestar augmenta tímidament respecte a 2014, però queda lluny dels nivells de 2010.
En xifres brutes, el pressupost per a Educació queda en 4.432,5 milions d'euros per al 2015, 285 més que l'any passat, però 789.900.000 per sota de la despesa de 2010. La despesa en Sanitat és de 8.342,1 milions d'euros, el que representa un augment de 125,9 respecte a 2014, però 1.342,3 milions menys si es compara amb el pressupost de fa cinc anys. Finalment, la quantitat destinada per Benestar i Família és de 1.803,8, quedant 173.300.000 per sobre de la partida de 2014, tot i 126,4 menys que el 2010.
Els pressupostos de 2015 preveuen una despesa total que queda per sobre de la previsió d'ingressos en 2.500 milions, una xifra que el Govern fia a una negociació amb l'Estat que li permeti accedir a una bestreta del fons de competitivitat, el deute arrossegada des de 2008 i els ingressos provinents de l'impost sobre dipòsits bancaris, que l'Estat bloqueja. El fet que els comptes prevegin més despeses que ingressos ha fet que l'oposició les qualifiqui de “irreals” i de “frau comptable”.
La llei pressupostària recupera a més la paga extra dels treballadors públics i funcionaris, un cavall de batalla que CiU ha utilitzat com a argument de negociació davant d'una Esquerra que s'oposava en un primer moment a aprovar uns nous comptes. Finalment els 70 diputats que sumen CiU i ERC han votat a favor dels pressupostos, mentre que 62 de la resta de grups de l'oposició han votat en contra.
Rebuig de l'oposició
Els grups de l'oposició s'han mostrat molt crítics amb uns comptes que, segons ha apuntat el PSC, “consoliden les retallades” i “no donen resposta a la gent que ho està passant malament”. “CiU i ERC són dos partits preocupats pel país, però no per la seva gent, ha criticat la diputada socialista, Alícia Romero.
En el mateix sentit, el diputat d'ICV-EUiA, Josep Vendrell, ha assegurat que aquests comptes “cronifiquen la pobresa” i són “incapaços de respondre a l'emergència social, ecològica i democràtica”. ICV-EUiA ha reclamat un pla de rescat social, començant per una Renda Mínima d'Inserció. Vendrell ha carregat contra els 100 milions del fons social pactat per ERC i CiU. “Aquesta xifra és aproximadament el 0,24% dels pressupostos, aquesta és l'aportació d'ERC, la resta ja estava”, ha indicat el diputat ecosocialista.
“Estem davant dels pressupostos del fanatisme de l'austeritat, una veritable declaració de guerra a les classes populars”, ha subratllat contundent David Fernàndez, parlamentari de la CUP. La formació independentista considera que són uns comptes “encaixonats entre l'espasa de l'Estat i la paret dels mercats” i ha considerat que la despesa social és “miserable”. La diputada de la CUP Isabel Vallets també s'ha dirigit a ERC per preguntar “com pot donar suport això?”.
El PP ha assegurat que es tracta d'uns comptes “ficticis” que plasmen el fracàs de CiU i ERC. “Recapaciti i posi al servei dels catalans, no del deliri separatista”, ha reclamat la líder del PP, Alicia Sánchez Camacho. José Manuel Villegas, de Ciutadans, també ha considerat que aquests pressupostos són “inútils i fraudulents perquè no es poden complir”.
CiU i ERC rebaixen les estructures d'Estat per encaixar-les en la llei
L'aprovació definitiva dels pressupostos de 2015 s'ha retardat més d'un mes per la impugnació que el grup del PP va fer de la llei davant el Consell de Garanties Estatutàries. El Consell va dictaminar la setmana passada que el pla d'elaboració de “estructures d'Estat” pactat per CiU i ERC estava fora de l'Estatut i era contrari a la Constitució. L'ens va fer enrere el projecte de llei de l'Agència Tributària Catalana, el regulador català de la competència, el pla d'infraestructures i l'Autoritat de Seguretat Nuclear, entre d'altres. No obstant això, si que va considerar dins de l'Estatut el pla per desplegar la Seguretat Social catalana.
Després del cop del Consell, CiU i ERC han rebaixat ostensiblement el pla per crear “estructures d'Estat” amb una bateria d'esmenes pactades entre tots dos que canvien els projectes de llei per plans directors. Una argúcia parlamentària que intenta no sobrepassar la llei i, per tant, evitar que el Constitucional tiri avall la seva tasca parlamentària.