Joan Manuel Serrat, mediterrànid

Com els poetes cantors de l’Edat mitjana, Joan Manuel Serrat (1943) és un trobador. Com els d’ells, els seus poemes no són llegits, sinó escoltats. Ell hi posa música i lletra, i a voltes posa música a d’altres poetes, entenguis: Antonio Machado, Miguel Hernández, Federico García Lorca, Rafael Alberti, Pablo Neruda, León Felipe o Mario Benedetti, entre d’altres.

Serrat, també conegut com ‘El noi del Poble Sec’ –el seu barri natal– o el ‘Nano’ –a l’Argentina d’adopció i arreu–, és un dels cantautors i músics catalans més populars de tots els temps. Com descriu una de les seves obres més universals, “Mediterráneo”, Serrat és cantor i mentider, li agrada el joc i el vi, i té ànima de mariner. Nascut al Mediterrani, va passar la seva infantesa al barceloní carrer poeta Cabanyes; fill d’un anarquista català afiliat a la CNT i d’una mestressa de casa belchitana. Mentre estudiava perit agrícola, cantava i aprenia a tocar la guitarra. L'any 1965 va participar en el programa Radioscope, que presentava Salvador Escamilla a Ràdio Barcelona, interpretant les seves primeres cançons. Poc temps després, el van cridar per a oferir-li un contracte i gravar el seu primer disc. Serrat va ser un dels pioners de la Nova Cançó catalana, i va formar part d'Els Setze Jutges (amb el número tretze).

El 1968, i després de treure uns quants discos en català, el cantautor va decidir fer-ho també en castellà. Aquell mateix any, va ser escollit per representar Espanya al festival d’Eurovisió amb la cançó ‘La, la, la’. Tot i acceptar, finalment va decidir no fer-ho si no se’l deixava cantar en català. El reclam va alçar molta polseguera en l'Espanya franquista i van decidir apartar-lo, sent substituït per la cantant Massiel, que va acabar guanyant el llavors prestigiós festival europeu.

A part de “Mediterráneo”, en la discografia de Serrat hi ha joies com “El Drapaire”, “Cançó de Matinada”, “Paraules d’amor”, “La Tieta”, “El Titiritero”, “Penélope”, “Ara que tinc vint anys”, “Cada loco con su tema” i un llarg etcètera de cançons que han marcat milers de vides en els cinquanta anys acabats de complir de trajectòria professional. Amb motiu d’aquest mig segle de cançons, Serrat acaba d’editar una recopilació, “Antologia desordenada”, de les seves cançons, fent duets amb Estopa, Paquita la del Barrio, Rubén Blades, Miguel Poveda, Alejandro Sanz i Sílvia Pérez Cruz, entre d'altres.

Serrat, que sempre s’ha significat políticament, al principi en la lluita contra el franquisme i a favor del català, i després fent costat al socialisme i també a les llibertats en general, tant aquí com arreu, ha protagonitzat recentment una involuntària polèmica. L’artista barceloní va cantar en català a l’especial de la nit de Nadal de TVE, despertant les ires d’uns quants espectadors indignats, que van utilitzar les xarxes socials per desfogar la seva catalanofòbia. El cantant, tot i no ser independentista, s’ha mostrat a favor del dret a decidir dels catalans.