Mònica Terribas, esgrimidora d’entrevistes

N’hi ha que han vist en la Mònica Terribas (1968) l’Oprah Winfrey catalana. Filant prim,també li podríem trobar similituds amb l’Oriana Fallaci (islamofòbies a part) o, ja posats, amb la Barbara Walters. Per no convertir l’exercici de semblances raonables en un mer repàs femení, s’hi pot afegir Larry King i tants altres professionals que al llarg de història han transformat el gènere de l’entrevista en un autèntic art. Diuen que l’inventor del producte va ser l’estatudinenc Horace Greeley, que l’agost de 1859 publicava al New York Tribune una conversa amb el líder mormó Brigham Young, però costa d’entendre que abans i a Europa no n’hi haguessin de més antigues. Sigui com vulgui, del 1859 o abans i fins ara, l’entrevista s’ha convertit en un autèntic ‘bocatto di cardinale’ periodístic.

La Terribas és la Terribas, i de mica en mica ha anat dominant amb perícia aquesta mena de combat a dos en què ella pregunta, l’entrevistat respon i ella repregunta el que no ha quedat ben respost, i així fins a l’esgotament. No agrada a tothom, sembla clar que tampoc ho pretén; l’entrevista, com el bacallà, es pot cuinar de mil maneres i cadascú estima la que millor entra al seu paladar, però l’objectiu és sempre el mateix: treure-li el màxim de suc a l’entrevistat. Per aconseguir-ho, la Terribas fa servir tècniques de bon esgrimidor: combina l’agressivitat de les arts marcials, amb l’estratègia dels escacs i l’elegància del ballet, i el suc li acostuma a rajar. Se n’hi recorden moltes, però la més recent i no poc transcendent va fer-li al president Mas el dia de la signatura del decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre.

Però la Terribas no és només una entrevistadora. A grans trets, la periodista barcelonina es va donar a conèixer gràcies a la presentació del programa de TV3 La nit al dia, abans havia treballat com a redactora en els serveis informatius de la Cadena 13 i va entrar a la televisió de la mà de Joaquim Maria Puyal (mestre entrevistador, entre d’altres virtuts). Després, va ser nomenada pel govern tripartit directora de Televisió de Catalunya i ara el govern de Convergència iUnió l’ha posada al capdavant del programa El matí de Catalunya Ràdio, entremig va ser consellera delegada i editora del diari Ara. Es va llicenciar en periodisme a Universitat Autònoma de Barcelona i es va doctor en filosofia per la Universitat de Stirling (Escòcia). També és professora titular a la Universitat Pompeu Fabra.

Tornant al principi, Terribas també ens pot recordar la veterana periodista nord-americana Helen Thomas, que va morir l’any passat als 92 anys, especialment coneguda per les seves afilades preguntes als presidents dels Estats Units (de Kennedy fins a Obama).

Quan es va acomiadar com a directora de TV3, Terribas va desitjar als seus treballadors: “que tingueu sort, criteri, encert, determinació i coratge”, un combinat de condicions i virtuts que sembla que també han guiat fins al moment a la periodista en la seva carrera professional.