La població immigrada pateix una pobresa cada cop més crònica

“La població migrada atesa per Creu Roja és més pobre si la comparem amb la població autòctona atesa per l’entitat i pateixen una pobresa més crònica amb una tendència a ser encara més crònica”. Així de contundent s’expressa Pilar Millán, responsable de l’Observatori de Vulnerabilitat de Creu Roja el dia en què es va presentar el 9è Observatori dedicat aquest cop a la immigració en situació vulnerable.

Les dades de l’IDESCAT constaten aquesta afirmació, segons aquestes el risc de patir pobresa a Catalunya és d’un 20% entre la població autòctona però d’un 56% entre la població immigrada. El 2009 aquesta dada era del 40% pel que fa a la població immigrada, amb la qual cosa ha augmentat 16 punts.

Segons ha pogut constatar la Creu Roja a través d’una enquesta realitzada a 899 immigrants atesos per l’organització la situació socioeconòmica d’aquest col·lectiu ha empitjorat en els darrers cinc anys. El 77% dels enquestats asseguren que la seva situació s’ha deteriorat en els últims cinc anys. Aquest empitjorament respon a dues raons, o bé perquè han perdut la feina (28,8%) o bé perquè han empitjorat les seves condicions laborals (48,4%).

Segons aquest monogràfic un 57% de les persones immigrades ateses per Creu Roja no tenen feina. Del 30,8% de les persones que treballen un 13,6% ho fa sense contracte, i al voltant de la meitat dels enquestats té ingressos inferiors a 600 euros mensuals.

Amb tot, Millán explica a Catalunya Plural que la majoria d’ells va arribar de forma regular a Catalunya amb un contracte de treball. “És població immigrant econòmica que arriba aquí amb un contracte, que ve a buscar-se la vida”, explica. “S’han quedat exclosos de feina que ara està ocupada per persones autòctones”, afegeix la responsable de l’Observatori. I explica que la majoria d’ells el que demana és precisament fer-se un lloc al mercat de treball. “Tothom ens demana feina perquè saben que sense feina no se’n sortiran per moltes ajudes que rebin”, diu.

Aquest és el context amb el qual es troba el Mohammed El Abbasy, un dels testimonis d’aquest monogràfic. Mohammed és originari del Marroc i fa 27 anys que viu a Catalunya. El 2014 va perdre la feina de vigilant que realitzava en uns aparcaments de Girona. I tot i que parla un català perfecte i que viu amb la seva dona i els seus fills d’un i 3 anys, de moment no treballa. “El meu somni és treballar algun dia de traductor o fins i tot de mediador cultural”, demana ell.

L’habitatge, la principal despesa

“Són més pobres també perquè tenen càrregues molt més altes”, explica Millán. La població immigrada atesa per Creu Roja té unes despeses d’habitatge molt altes en comparació al seu nivell d’ingressos. Un 72% viu en un pis de lloguer i un 65% d’ells paga entre 300 i 800 euros al mes per aquest lloguer. Malgrat això però, el 53% d’ells té uns ingressos que oscil·len entre els 300 i els 700 euros mensuals i el 17% no rep cap ingrés, amb la qual cosa és molt difícil poder afrontar aquesta despesa. Amb aquesta situació, la mitat dels enquestats té alguna mensualitat del lloguer pendent per pagar.

Malgrat la fragilitat de la seva situació, només un 36% dels immigrants atesos rep prestacions socials, un percentatge que ascendia fins al 50% l’any 2013. Millán, a més, recorda que els immigrants, al contrari del que es sol defensar moltes vegades, no reben més prestacions que la població autòctona. Així recorda un estudi que van realitzar el 2013 en què un 67% dels autòctons enquestats per l’entitat va afirmar que rebia prestacions, en contra del 50% dels immigrants enquestats.

“Hem de trencar amb aquests tòpics de que l’immigrant ve aquí a treure’ns la feina o les ajudes socials, perquè això no és així”, reivindica la responsable de l’Observatori.

Alimentació i salut, més dificultats

“La majoria dels que arriben a Creu Roja el que demanen són kits de suport social”, explica Millán. Aquests kits consten d’alimentació bàsica o de productes d’higiene personal, per tant, de productes de primera necessitat.

Segons revela aquest monogràfic, un 51,7% dels immigrants atesos per l’entitat depèn d’ajudes per garantir l’alimentació a la llar, tenint en compte que majoria de les famílies tenen dos fills. I un 66% tenen dificultats per garantir una bona alimentació durant el període de vacances. Per contra, un 56% d’aquestes famílies immigrades en situació vulnerable rep beques menjador però no per a tots els fills o no del 100%.

Un altre dels aspectes que també destaca l’Observatori és l’estat de la salut de la població immigrada que atenen. Un 45,5% dels enquestats afirma tenir un estat de salut regular i un 40% problemes emocionals.

L’enquesta de Creu Roja s’ha fet a una població d’entre 30 i 39 anys, procedents de diversos països. Un 45% dels enquestats són originaris del Magreb, un 27% d’Amèrica i un 15% de la resta d’Àfrica.