Com hauria de ser la cooperació internacional i justa que reclama la campanya contra la desigualtat 'Pobresa Zero'?
Cal situar-nos en el context actual del nostre món. Estem en un món on encara 900 milions d’habitants pateixen fam. On 21 milions realitzen treballs forçats i on el treball infantil afecta a més de 160 milions de nenes i nens. Actualment tenim el coneixement i les eines per evitar que això passi. Alguna cosa no funciona, alguna cosa va malament.
Des de la plataforma 'Pobresa Zero' demanem i exigim un canvi de model econòmic, un canvi que afavoreixi no només una minoria, que és el que està passant ara ja que malgrat que l’economia creix, les desigualtats també creixen i de forma escandalosa. Les 62 persones més riques del món acumulen la mateixa riquesa que 3.600 milions de persones. Això és un escàndol i podem evitar-ho.
Calen polítiques diferents, cal apostar per un comerç que posi a les persones per davant dels interessos econòmics i empresarials. Reclamem un canvi de model no només econòmic sinó social i polític. Un model que estigui basat en el respecte als drets humans i els compromisos internacionals. Moltes empreses respecten els drets humans a casa nostra però quan surten sembla que els obliden i no ho fan. Demanem una major justícia global.
El 1980, l’assemblea general de les Nacions Unides va aprovar que els països haurien de dedicar el 0,7% del PIB a l’ajuda al desenvolupament dels més empobrits. Han passat 36 anys i estem on estem. És massa egoista el nostre món?
No sé si el nostre món és massa egoista o no. La societat civil en general no ho és. Però s’estan fent unes polítiques que només afavoreixen una minoria i, en aquest sentit, sí que podem parlar d’egoisme.
S’han de canviar aquestes polítiques. Un exemple molt clar, que malauradament surt cada vegada més a la premsa, són els paradisos fiscals. Més de la meitat de l’economia mundial passa, en aquests moments, pels paradisos fiscals. Hi ha un frau fiscal de 60.000 milions d’euros. Quan hi ha retallades, quan ens diuen que no hi ha diners, que no podem donar el 0,7% pel desenvolupament, ens hauríem de qüestionar entre tots on són aquests diners, perquè sí que els tenim. Calen polítiques que acabin amb l’evasió i l’elusió fiscal que patim.
La crisi econòmica mundial que vivim des del 2008 ha reduït els esforços dedicats pels països rics a la cooperació al desenvolupament?
S’han reduït moltíssim a Espanya i Catalunya. Tornem a reivindicar el 0,7%. Cal fer un esforç en aquest sentit i no conformar-nos quan ens diuen que no hi ha diners. Les xifres són clares. El frau fiscal és altíssim i d’aquí podrien sortir molts diners per dedicar-los al 0.7%.
S’ha parlat sovint del “cansament de la cooperació”, en el sentit que els diners de l’ajuda oficial al desenvolupament no han servit pel progrés dels països més empobrits, per retallar les distàncies entre països rics i pobres. Què en penses d’aquesta expressió?
La gent no es cansa de cooperar. La societat civil no es cansa. El problema és del model que tenim i de voluntat política. Donem diners i moltes vegades no arriben o arriben malament a qui els necessita. La gent vol transparència. Nosaltres també. Volem que la gent confiï. I ho farà si s’acaba amb les males pràctiques, si les empreses deixessin d’evadir,... Si tinguéssim unes regles de joc justes, la gent no perdria la confiança.
Reclameu, també, que en la lluita contra les desigualtats es tingui present la desigualtat de gènere. S’augmenta l’esforç per combatre aquesta desigualtat?
S’hi estan posant molts esforços. La desigualtat de gènere cal posar-la sobre la taula. És un tema transversal que ho afecta tot: el treball, la fam al món, la pobresa,... En tots els aspectes socials, les dones i les nenes són qui més pateixen. S’han d’impulsar polítiques que donin la igualtat de gènere entre homes i dones.
I reclameu també la construcció de pau. Sense pau no es poden reduir les desigualtats?
És un peix que es mossega la cua. Si no hi ha pau és molt difícil desenvolupar-se. Si diuen que no hi ha diners, perquè n’hem d’invertir en armament? Tenim responsabilitat en la quantitat d’armament que es ven al món. Espanya és un dels països que produeix i ven armes.
En aquesta política de cooperació internacional coherent i justa que demaneu cal reformular la resposta a les persones que demanen refugi, asil?
Demanem que es respectin els drets internacionals. Ara no es respecten aquests drets pel que fa als immigrants i els refugiats. No només els sirians. A l’Àfrica fa molts anys que la gent està sortint dels seus països buscant-ne un on poder viure. I calen vies segures i polítiques perquè la gent que ja està aquí pugui viure de forma digna.
Sobre este blog
Pobreza Cero, Catalunya Plural y Solidaridad y Comunicación - SICOM colaboran en la difusión de esta iniciativa y cada mes explicarán las reivindicaciones en uno de los 12 frentes en la lucha contra las desigualdades mediante entrevistas con representantes de entidades adheridas a la campaña, que también serán emitidas en el programa “La Plaça dels Futurs”, de Radio Municipal de Terrassa.
