“Ja no es pot acceptar el salari mínim actual. S’ha de pujar fins els mil euros”

Quines són les reivindicacions que fa la campanya 'Pobresa Zero' en l'àmbit laboral i econòmic?

Hi ha moltes reivindicacions. 'Pobresa Zero' té 12 eixos per combatre la pobresa i entre ells hi ha el tema del mercat laboral. A partir de la crisi, els darrers anys, la política seguida pels governs pel que fa a la retallada de drets, la reforma laboral, la reforma de la llei de prestacions, ha comportat que moltes dones i homes treballin rebent uns sous inferiors al llindar de pobresa, a Catalunya i Espanya. Això és fruït de la reforma laboral, la baixada de salaris i la precarietat i la temporalitat.

A Catalunya, en un any s'han fet només 30.000 contractes indefinits i en canvi s'han signat 185.000 contractes temporals. Tot això afecta el nivell de vida. Les prestacions per desocupació han baixat des de 2012 a març de 2016 en un 31%.

Hi ha una política que ha provocat que la pobresa no només afecti famílies on cap membre treballa sinó també famílies on algun dels seus components ho fa. S'ha de fer un canvi total, radical, de política. Primer cal derogar la reforma laboral. Després s'ha d'insistir en el sector de la producció, crear ocupació i treball decent. Ja no es pot acceptar un salari mínim com el que tenim ara. S'ha d'acostar al salari mínim mitjà europeu. Estem parlant de prop de mil euros i no de 640 euros, que és una misèria i hi ha gent que, amb treballs a temps parcial, no cobra ni el salari mínim interprofessional,

'Pobresa Zero' vol combatre la bretxa oberta entre homes i dones. Cal fer polítiques específiques perquè els salaris d'unes i altres s'equilibrin?

Sí. És una tasca molt important. Hi ha hagut un retrocés els darrers anys en les polítiques d'igualtat, sobretot a nivell de tot l'Estat. I a Catalunya, el Partit Popular ha recorregut la llei d'igualtat. En comptes d'avançar en la igualtat en l'àmbit del treball, com a qualsevol altre aspecte de la vida, estem en un procés de retrocés. S'ha d'acabar amb la bretxa salarial entre home i dona. I també amb la bretxa salarial per edats.

Al text d'aquest front de lluita s'hi llegeix que cal avançar “cap a un nou model productiu i econòmic basat en l'ètica i la justícia social”. Qui pot encapçalar, qui hauria d'encapçalar aquest canvi? Es podrà fer des de la política?

S'ha de fer des de la política. El Govern, les forces polítiques han d'apostar per una línia econòmica en consens amb els agents socials, la patronal i els sindicats. A Catalunya cal una empenta a la industrialització. Cal una nova forma de fer política tant a nivell econòmic com de producció.

Cal no només fer plans a nivell de papers sinó de forma pràctica, consensuant les decisions amb la patronal i els sindicats. El Partit Popular, amb la reforma laboral, ha debilitat el diàleg social, els convenis col·lectius. La patronal ha aprofitat la reforma laboral per no entrar a negociar convenis que reclamen augments salarials i d'altres millores. Vol que no hi hagi convenis o que passin a les empreses, on els treballadors són la part més feble.

Confia que les eleccions del 26 de juny permetin avançar en les fites que es planteja 'Pobresa Zero' en aquest front de lluita?

Esperem que el 26 de juny la gent participi i voti als partits que tenen clarament al seu programa la derogació de la reforma laboral i la recuperació de drets socials i laborals.