El xoc de legitimitats esclata al Parlament
Aquest dimecres 6 de setembre s'ha convertit en el dia D del previsible xoc de legitimitats entre el Parlament de Catalunya i la legalitat constitucional. Tant la Cambra catalana com el Consell de Ministres i el ple del Tribunal Constitucional estan preparats per a una coreografia jurídica de votacions, aprovacions, petició d'informes i suspensions que es podria dilatar fins divendres.
Tot això per acabar la setmana amb el referèndum convocat i suspès. El següent pas que doni la Generalitat cap a l'1-O serà desobediència oberta, segons l'ordenament constitucional espanyol. Per als independentistes, en canvi, serà obediència única al Parlament. Les conseqüències polítiques i judicials que això pot comportar són imprevisibles.
Els tràmits del Parlament
Sobre els compassos que guiaran l'acció del Parlament i la resposta de les institucions de l'Estat hi ha diversos interrogants, tot i els quals ja es pot avançar bona part de la partitura. El ball començarà el dimecres a primera hora, amb una convocatòria extraordinària de la Taula del Parlament que, segons fonts parlamentàries, admetrà a tràmit la llei del Referèndum. Llavors, començarà el compte enrere per a la seva suspensió per part del Constitucional .
En paral·lel, alguns grups de l'oposició podrien presentar en aquest mateix moment una petició de reconsideració de l'admissió a tràmit, que la Mesa hauria de respondre amb un informe raonat. Si tots aquests tràmits són duts a terme sense contratemps, s'iniciaria el ple, en què un diputat independentista reclamaria la modificació de l'ordre del dia, invocant l'article 81.3 del Reglament, per introduir la votació de la llei del Referèndum.
Aquesta és, segons les fonts consultades, l'opció més probable. Però la majoria independentista també podria utilitzar directament el 81.3 i saltar-així el tràmit de la Mesa. Els partits independentistes guarden silenci sobre si pretenen que la llei de Transitorietat Jurídica segueixi pel mateix camí que la norma del referèndum el mateix dimecres, o si per contra es deixarà per al dijous.
Agafin qualsevol d'aquests camins possibles, l'objectiu és que la llei del Referèndum pugui estar aprovada i publicada en una edició especial del Diari Oficial de la Generalitat aquest mateix dimecres. Just després d'això, el Govern es reuniria per signar de manera conjunta el decret de convocatòria del referèndum, que seria publicat en una nova edició especial del butlletí.
La resposta de l'Estat
Més difícils de preveure són els contraatacs que pretén assestar el Govern a través del Tribunal Constitucional i, si s'escau, l'actuació de la Fiscalia. Si alguna cosa està clara és que l'Alt Tribunal, que té una sessió plenària alhora que al Parlament , acabarà tombant la la llei del Referèndum, la convocatòria del referèndum i la llei de Transitorietat.
L'Executiu de Rajoy té, d'entrada, dues opcions. D'una banda, pot intentar activar la maquinària judicial de l'Estat a temps per aconseguir que la signatura del decret de convocatòria sigui un acte il·legal. D'altra, esperar que tot estigui aprovat per tombar tot alhora. Aquesta segona va ser la via utilitzada per al procés participatiu del 9-N de 2014, quan el Constitucional va suspendre en la mateixa sessió la llei de consultes i la convocatòria feta per Artur Mas.
En canvi, si el Govern opta per segar l'herba sota els peus a cada nou pas del Parlament, podria llançar recursos bé contra l'admissió a tràmit de la llei o bé contra la pròpia llei, encara que en aquest segon supòsit necessitaria un informe preceptiu del Consell d'Estat que el retardaria tot. Fins i tot si opta per la primera, és dubtós que tingui temps de dur a terme tots els tràmits preceptius abans que Puigdemont i la resta de consellers signin els decrets.
És per aquesta raó que no és descartable que durant la reunió de la Mesa i el ple els grups de l'oposició es decantin pel filibusterisme, tractant de dilatar cada tràmit a l'espera de la reacció del Govern central.
Acció contra la desobediència
Tot l'anterior seria una resposta judicial però encara no penal. El ministeri fiscal està decidit a actuar amb tota la contundència contra qualsevol acció de desobediència del Govern, fins i tot si l'Executiu català aconsegueix el seu objectiu de convocar l'1-O abans que el Constitucional suspengui la llei o la seva administració a tràmit.
El Govern, per la seva banda, considera que el referèndum és legal d'acord a la legalitat internacional i, de qualsevol manera, addueix al fet que està despenalitzat segons el dret espanyol, que va treure el delicte de convocatòria de referèndum del Codi Penal en 2005.
