Una família de Sabadell s'enfronta al desnonament després d'haver reocupat el seu propi pis
Quan el 25 de setembre de 2011 les Plataformes d'Afectats per la Hipoteca es van manifestar arreu de l'Estat, un dels lemes més repetits deia: “La dació, una solució”. No obstant això, el cas de José Ángel i la seva família, que van tornar a ocupar el seu pis després que el banc els concedís la dació, mostra que, com diu Elvi Mármol, de la PAH de Sabadell, “la dació en pagament per si sola no soluciona el problema, ha d'anar sempre acompanyada del lloguer social”.
La plataforma convocava ahir a la nit amb urgència una concentració per aturar el desnonament d'aquests afectats del barri de Can Puiggener, un dels més desafavorits de la ciutat. Prop d'un centenar de persones ha acudit a la convocatòria i el desnonament finalment no s'ha executat perquè no s'ha personat el procurador del banc, segons explica Júlia València, també de la PAH, però una ordre “imminent” segueix pesant sobre la família, que podria rebre una altra data en qualsevol moment.
José Ángel i la seva dona tenen una filla de cinc anys i una altra de tan sols deu dies. El 2011, després de quatre anys pagant la hipoteca, es van veure obligats a deixar de pagar. BBVA els va concedir la dació en pagament, però llavors no tenien on viure. “Els vam demanar que ens deixessin quedar-nos aquí pagant una renda baixa, però ens van dir que de cap manera”, explica.
En deixar el seu habitatge es van mudar a un pis de 20m2 on pagaven 200 euros al mes de lloguer. El primer mes l'hi van pagar els serveis socials. “Jo no els demanava diners, només que em donessin una feina, però em van dir que no podien perquè no hi havia feina, i els vaig dir que llavors havien de ajudar-me”, recorda l'afectat. Sense cap tipus d'ajuda la família no podia seguir al pis, així que van optar per tornar a ocupar el pis que havia estat seu i seguia buit després de quatre mesos. Des de llavors ha passat un any i la família espera resistir.
Tres mesures imprescindibles
Elvi Mármol remarca que considera “imprescindibles” les tres mesures de la ILP que proposa la PAH: La dació en pagament retroactiva en els casos d'habitatge habitual, la paralització dels desnonaments i la reconversió del parc d'habitatges buits en un parc públic de lloguer social. La plataforma considera que aquestes són mesures “de mínims” per acabar amb el drama dels desnonaments i l'endeutament de per vida, ja que la dació sense un lloguer social deixa les famílies sense alternativa.
“Tenim constància que molta gent està reocupant pisos”, explica Júlia Salvador. A Sabadell, la PAH ha ocupat dos edificis de Catalunya Caixa en què viuen 8 famílies, però a més hi ha una altra ocupació a la ciutat que, tot i no estar vinculada a la PAH, acull altres 18 famílies, diu.
La PAH de Sabadell està menys acostumada que altres nuclis de la plataforma a aturar desnonaments. “Tenim la sort que la gent acudeix a nosaltres amb temps i podem parar els processos abans d'arribar al desnonament”, explica Mármol. No obstant això, diu que en els últims 4 mesos han hagut de parar més d'una desena d'execucions. “Ara som més coneguts”, explica, i per això més gent s'apropa a la plataforma quan es troba en aquest situació.
