El Síndic critica que els Mossos no apliquin el Protocol d’Istanbul contra la tortura

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, durant la presentació de l'informe

L’aïllament penitenciari i la perspectiva de gènere a la política penitenciaria catalana són els dos grans eixos en els quals se centra l’informe del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura. L’informe, tot i que ja es va fer públic el passat mes de desembre, ha arribat aquest dilluns al Parlament en el debat de la Comissió del Síndic.

El Síndic alerta de les conseqüències negatives del règim d'aïllament en la reinserció dels presos

El Síndic alerta de les conseqüències negatives del règim d'aïllament en la reinserció dels presos

Una de les preocupacions més compartides pels diferents grups parlamentaris durant la sessió ha estat la formació i aplicació en relació al Protocol d’Istanbul. Es tracta d’un manual per la investigació i documentació de la tortura i altres tractes o penes cruels aprovat per l’ONU el 1999. “És el gran desconegut de la societat catalana i de tot l’estat espanyol” ha etzibat el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó: “He dit molt críticament, i és inacceptable, que des de la Direcció General de la Policia de Catalunya no s’admeti l’aplicació del Protocol d’Istanbul. És inadmissible”. “Com podem portar a algú a una revisió mèdica amb un funcionari que potser és qui l’ha maltractat, amb l’excusa de la seguretat? Que no tenim experiència? Que som uns inconscients? Això s’ha de rectificar” ha conclòs el Síndic.

El Síndic de Greuges ha realitzat diverses formacions a personal mèdic i sanitari sobre el protocol d’Istanbul i confia en el fet que això permeti “incrementar la qualitat dels comunicats de lesions i l’altra documentació que és instrumental per a l’efectiva investigació d’eventuals denúncies de tortura o maltractaments”.

Durant la sessió també s’ha parlat sobre la importància de dotar de càmeres totes les dependències policials. “No pot ser que hi hagi punts opacs i negres”, ha valorat la diputada de Ciutadans, Carmen de Rivera. Un altre dels temes que més preocupa el grup de Rivera és la no entrega dels atestats policials. “No entenc, ni jo, ni els advocats, ni el degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats, que no s’entreguin els atestats” i ha aprofitat per recordar que ja van presentar una moció a la comissió d’Interior tot i que van perdre la votació.

L'aïllament aplicat com a càstig

El Parlament de Catalunya va iniciar el mes de gener un grup de treball per debatre sobre els Departaments Especials de Règim Tancat (DERT). L’aïllament és un règim en el qual els presos passen més de 21 hores tancats i en soledat, amb només dues hores de pati o activitats, en cel·les aïllades en un departament especial. La diputada de la CUP, Mireia Vehí, ha recordat que en el marc d’aquest grup de treball, el psiquiatre Pau Pérez ja va avisar de les conseqüències que genera l’aïllament, com ara angoixa, augment de la conflictivitat, paranoia, al·lucinacions i depressió. Davant d’això, Vehí ha plantejat al Síndic la possibilitat d’abolir l’aïllament com a grau, ja que considera que “la Direcció General de Serveis Penitenciaris no està tenint la capacitat de gestionar l’aïllament amb les suficients garanties” i que, per tant, l’aïllament s’està aplicant com a càstig i no pot ser entès com a tractament.

Tot i això, l’adjunt al Síndic, Jaume Saura, assegura que “la resposta no és tan taxativa, d’aïllament sí o aïllament no, sinó de valorar en quines circumstàncies s'aplica”. Actualment, a Catalunya, un pres pot acabar en aïllament perquè es troba penat en primer grau o per una sanció. La majoria de centres penitenciaris de Catalunya, però, no tenen d’aïllament diferenciats i a la pràctica no es diferencia el motiu pel qual una persona acaba en aïllament. Des del Síndic denuncien la “insuficient motivació retòrica i burocràtica de la sanció” que fa que “en una línia” es resolgui la sanció. També demanen que es flexibilitzin els terminis de sanció i que es modulin en relació a la gravetat dels fets sancionats.

El diputat Ferran Pedret, del grup parlamentari Socialista, i el diputat Joan Giner, de Catalunya Sí que es Pot, s’han compromès a demanar la compareixença del Síndic de Greuges al grup de treball sobre DERT al Parlament; una demanda que la Coordinadora per la Prevenció i la Denúncia de la Tortura (CPDT) ja va fer en el moment de la composició del grup.

“Volem implementar plenament la perspectiva de gènere”

Una altra de les mancances del sistema penitenciari català constatades pel MCPT fa referència a la igualtat de gènere. El Síndic ha reclamat incorporar la perspectiva de gènere a la política de presons després de constatar "situacions de vulnerabilitat especial en preses pel fet de ser dones". Les dones són el 7% de la població presa a Catalunya.

Segons el Síndic, la posició de les dones “clarament marginal en l’àmbit penitenciari és un dels factors que, juntament amb les desigualtats de gènere persistents en la societat, tenen com a conseqüència que les polítiques i els programes d’execució penitenciària no sempre prestin una atenció suficient a les seves necessitats i circumstàncies específiques”. Per això, ha dit, “volem implementar plenament la perspectiva de gènere.

Des del Síndic recomanen que les Regles de Bangkok haurien de ser “el referent mínim que s’hauria d’aplicar a Catalunya allà on la normativa interna no és prou explícita o no ofereix prou garanties específiques per garantir la dignitat i la integritat física i mental de les dones recluses”.

Per això remarquen que cal incorporar la perspectiva de gènere en la política penitenciària de Catalunya i en la feina dels òrgans directius dels centres penitenciaris des del moment de l’ingrés d’una dona a la presó i en tots els vessants de l’internament. Posen especial èmfasi pel que fa a les relacions familiars, l’assistència sanitària, la detecció i el tractament de la violència de gènere soferta i les mesures disciplinàries.

Discussions entre el Síndic i el PP

Per la seva banda, el diputat del PP, Sergio Santamaria, ha dedicat el seu torn a desprestigiar la figura del Síndic de Greuges: “Vull manifestar severes discrepàncies amb la interpretació que fa la sindicatura de les sentències del Tribunal Constitucional. [...] Encara que se li canviï el nom, vostè, el Síndic, no és l’autoritat en la matèria, no ho és perquè ho diu el Tribunal Constitucional. Ni tant sols el qualificatiu de Mecanisme ha estat acceptat per la sentència [del Tribunal Constitucional]. No fugi d’estudi. Insisteixo en que dóna una informació torçada. L’exercici de les competències està delimitat pel nostre ordenament jurídic a totes i cada una de les institucions, i vostès en aquest àmbit s’excedeixen”.

La diputada de la CUP Mireia Vehí, l’ha interpel·lat assegurant que “l’element de les competències, quan es fa referència a drets humans, és un argument tècnic per desacreditar que hi hagi gent que posi la garantia dels drets humans sobre la taula. És sorprenent que ho digui un partit que és responsable de la mort de 15 persones que van ser assassinades a la platja del Tarajal fa 3 anys i de moltes altres vulneracions de drets”.

Etiquetas
Publicado el
13 de febrero de 2017 - 19:35 h

Descubre nuestras apps