El fiscal s'immola perquè Unió admeti que es va finançar il·legalment i recuperar els 400.000 euros dels aturats
El fiscal encarregat de representar el ministeri públic en el judici que s'havia d'haver iniciat el judici pel cas Pallerols, Fernando Rodríguez Rey, ha decidit immolar per aconseguir que Unió Democràtica de Catalunya (UDC) admeti que es va finançar de forma il·legal amb fons europeus per la formació d'aturats i que retorni els gairebé 400.000 euros que va rebre de les empreses de l'empresari andorrà Fidel Pallerols a canvi de la concessió de cursos de reciclatge per als aturats, segons apunten fonts judicials.
Rodríguez Rey no és precisament un fiscal irrellevant: exercir l'acusació en el cas Grand Tibidabo, en el cas Estevill, contra la trama corrupta d'Hisenda a Barcelona i en la major part dels casos de corrupció que han afectat a Unió com el cas Turisme o el cas Treball.
I sempre ha estat partidari d'arribar a acords amb els acusats de casos de malversació i de corrupció per tal de recuperar els diners malversats o robat. Ja ho va intentar en el cas Turisme, però la Generalitat, controlada aleshores pel tripartit, i que exercia l'acusació particular, va impedir el pacte, indiquen les mateixes fonts.
En aquesta ocasió era més fàcil, perquè és CiU qui governa la Generalitat. I l'alternativa que plantejava Duran era molt més favorable per a la Fiscalia perquè el líder d'Unió i president del grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats estava citat a declarar en el procediment.
Tot i què Duran, la seva mà dreta Josep Sánchez Llibre i l'ara dirigent del PP Enric Millo estaven citats com a testimonis, són conscients de l'efecte demolidor de les imatges de les declaracions davant del tribunal reflectides en els mitjans de comunicació. Només cal recordar els casos de Felipe González quan va declarar com a testimoni pels GAL, o de Macià Alavedra en el cas Estevill.
L'alternativa oferta per Rodríguez Rei era la que finalment ha acceptat Unió: admetre que va rebre els 388.000 euros de Pallerols, tornar-los a l'Administració a canvi de penes menors, que no impliquen l'ingrés a la presó, per als acusats que van ser alts càrrecs o dirigents de la formació demòcrata-cristiana.
Rodríguez Rey era conscient que es convertiria en el blanc de les acusacions dels partits de l'oposició, però està convençut que les responsabilitats civils en l'àmbit penal estan molt mal resoltes.
Ara, després de l'acord, Unió ha d'ingressar de manera immediata els diners que va rebre dels fons europeus per a aturats a través del grup d'acadèmies de Pallerols que, per cert, queda exclòs de l'acord perquè està acusat d'apropiar de gairebé sis milions d'euros i el fiscal demana 11 anys de presó per a ell.
El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, conscient de la qual se li venia a sobre al seu subordinat, considerat un dels millors fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va sortir immediatament al pas de qualsevol dubte avinença expressada pels adversaris polítics d'Unió i va negar que la formació de Duran Lleida hagi rebut cap tracte de favor.
El que sí va lamentar va ser la tremenda lentitud amb la qual s'ha instruït el procediment. El cas Pallerols ha arribat a l'Audiència de Barcelona 17 anys després que la fiscalia del TSJC iniciés les primeres diligències d'investigació.
En realitat, bona part del retard es deu a la possible implicació de Sánchez Llibre en el cas. Com és diputat, la instructora del cas va elevar una consulta al Tribunal Suprem, que després de més d'any i mig de deliberacions, va decidir que només havia de declarar com a testimoni.
Duran Lleida va fer ahir un sonor mutis i no hi ha constància del líder demòcrata-cristià, tot i que el 2000 es va comprometre a dimitir si es prova que Unió s'havia finançat il·legalment.
De donar explicacions i de demanar públic perdó es va encarregar la portaveu Ajunta d'Unió al Parlament de Catalunya, Marta Llorenç, que va deixar clar que no hi haurà dimissions perquè “no hi ha sentència alguna que estableixi que Unió es va finançar il·legalment”.
Llorenç, va assegurar que el partit ja havia depurat les responsabilitats polítiques amb l'expulsió dels principals responsables de l'escàndol dels germans Lluís i Vicenç Gavaldà, alt càrrec de Treball i secretari general d'Unió respectivament, i Dolors Llorenç, directora general d'Ocupació quan es van produir els fets.
La portaveu adjunta d'Unió ha negat que el partit hagi admès que es va finançar il·legalment. Ha assegurat que el partit ha fet front a “una responsabilitat civil, que no penal” per uns diners “que es va utilitzar per pagar lloguers i mobiliari” i que no sabien que procedia de fons malversats.
Pràcticament tot l'arc parlamentari català i l'espanyol va demanar ahir la dimissió de Duran Lleida. Especialment cridaneres van ser les declaracions del president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, soci de Govern de CiU, encara que des de fora de l'Executiu. Junqueras va afirmar que Duran ha de complir la seva promesa i abandonar el seu càrrec.
Una prova que els grans beneficiaris del desenllaç del cas Pallerols són els actuals dirigents sobiranistes de Convergència, que veuen com el seu soci de federació, reticent al pacte amb Esquerra i al referèndum d'autodeterminació pactat amb els independentistes queden momentàniament noquejats.
Ja quan va esclatar l'escàndol i Pallerols desaparèixer de l'òrbita d'Unió, CDC va aprofitar la debilitat dels demòcrata-cristians per transformar CiU d'una coalició en una federació, subordinant així l'organització d'Unió a Convergència. Com si les irregularitats comeses pels alts càrrecs d'Unió no s'haguessin produït en un Govern presidit per Jordi Pujol i controlat majoritàriament per Convergència.
La número dos del PP i presidenta de Castella-la Manxa, també es va mostrar especialment dura amb Unió i va demanar la dimissió de Duran. Semblava no ser informada que el pacte amb el fiscal també evitarà la declaració d'Enric Millo, que va abandonar la disciplina demòcrata-cristiana per esdevenir dirigent del PP.
